La cançó de Sopa de Cabra ens parla d’una cosa que tots tenim dins: somnis. Alguns són grans, altres petits. Alguns els tenim claríssims i altres encara els estem descobrint. Però tots necessitem alguna cosa que ens faci avançar, il·lusionar-nos i mirar endavant.
Moltes vegades, però, la por ens frena. Por a fracassar, a equivocar-nos, a no ser prou bons. I acabem deixant els somnis aparcats, pensant que ja arribarà el moment perfecte.
Però la vida passa. El temps no s’atura. I els somnis, si no els cuidem, es poden anar apagant a poc a poc.
La cançó ens recorda que els somnis no venen sols: s’han d’anar a buscar. Cal lluitar, confiar i atrevir-se a fer passos, encara que no tinguem totes les respostes.
Potser aquesta és la clau. Viure amb responsabilitat, però sense deixar de somiar. Ser realistes, però no perdre mai la il·lusió.
Perquè una persona que deixa de somiar… comença a apagar-se per dins.
Pregària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada