Explica
una faula que hi havia un senzill vas d'argila al costat d'una orgullosa copa
d'or. La copa va dir al vas d'argila: "Ets molt fràgil; mira'm a mi,
contempla i tingues enveja de la meva solidesa; jo, que sóc d'or, no em trenco
i sóc admirada per tothom".
El vas
d'argila li va contestar: "En els banquets de les festes tu apareixes com
una sòlida copa; però si passéssim per la prova del foc, ¿quin dels dos
resistiria més?“
Una
persona que passava per allà va sentir la conversa, i, per comprovar el que
havia escoltat, va col·locar el vas i la copa enmig de les flames d'un foc.
I va
veure que el senzill vas d'argila es feia més resistent. I també va veure com
l'orgullosa copa d'or s'anava desfent, incapaç de resistir la calor que
desprenia el foc.
REFLEXIÓ
Les aparences externes no
sempre són signe de fortalesa interna.
Si les persones basem la nostra
vida en aparentar, en tenir molt i més que els altres, és possible que no
sapiguem superar algunes proves, sobretot quan arriben moments difícils de
sofriment o de dificultats.
Les persones senzilles saben
que la seva força està en el seu interior, estan acostumades a viure renunciant
a coses que no són importants, i són igual de felices quan les tenen que quan
no les tenen.
Hem d'estar orgullosos de com
som, del que sabem ... però hem de reconèixer que encara ens queda moltíssim
camí per recórrer, per aprendre ...
Sigues
agraït pels teus èxits. Mai no presumeixis de les coses que tens o saps,
ja que altres saben d'altres coses que tu ni tan sols imagines. Sigues humil i
mai et creguis més que els altres. Que passis un bon dia!
Aquesta
setmana treballarem el valor de la humilitat (actitud necessària per a dialogar)
i la senzillesa de cor.
A Mali,
en un poble perdut, es troba la casa de la paraula. Allà hi van els més vells
de la tribu per negociar i arribar a acords si hi ha algun conflicte a la
població. La casa de la paraula està aixecada amb vuit columnes de tova, no té
parets i està coberta amb un sostre de palla i branques. Així no hi ha barreres
ni obstacles ni murs, i les paraules poden fluir, volar al seu aire i dansar,
entrelligant-se les unes amb les altres.
L’alçada
d’aquesta casa és de poc més d’un metre i vint centímetres. Per poder entrar-hi
és necessari ajupir-se i abaixar el cap, per recordar a qui entra que cal ser humil
per comunicar-se amb els altres.
La casa
de la paraula no té mobles i els qui hi entren seuen a terra, uns davant dels
altres. Com que té el sostre molt baix, quan algun dels negociadors s’esvera i
s’aixeca, es dóna un cop al cap i llavors recorda que cal ser pacient, perquè
l’enuig només serveix per trencar el diàleg.
PREGUNTES PER AL DIÀLEG
1.Què vol dir la paraula senzillesa?
2.Quan dialogues amb algú busques sempre tenir raó?
3.Què creu que significa el gest d'ajupir-se abans
d'entrar?
4.Recordes
algun moment que l'enuig hagi trencat la comunicació?
Avui us
proposem un "tràiler" d'un documental sobre les quatre estacions a
Santa Fe del Montseny. Santa Fe és un dels indrets més emblemàtics i bells del
Parc Natural del Montseny. Gaudiu amb les imatges i la bellesa del vídeo.
PREGUNTES PER AL DIÀLEG
1.Què és el que t'agrada més de la tardor?
PREGUEM
Pare,
gràcies perquè ens has donat una vida plena d’ordre i de bellesa. Que sapiguem
viure-la i gaudir-ne cada dia, cada hora, cada moment.
Dedicar els dissabtes a
passejar per la muntanya ajuda al teu cos i al teu esperit...
Moltes vegades no sabem
mirar les meravelles de la naturalesa ni trobar el silenci que ens faci
connectar amb nosaltres mateixos. En moltes ocasions cal mirar, sense dir res,
i deixar que allò que veus t'arribi a l'interior. Omplim de paraules
el temps, però moltes vegades són paraules que no diuen res i que estan buides
de contingut i de sentiment.
Proposem veure el vídeo
en silenci...
Es
demana als participants que seguin còmodes.
Comencem fent tres respiracions profundes, i deixem
que la nostre respiració es vagi acomodant cadascú al seu ritme. Notem que
l’aire que entra pel nas és fresc i net i el que en surt té una temperatura més
alta i amb ell arrosseguem tot allò que no volem.
Al
vídeo podem observar com una persona pobra busca alguna cosa als contenidors i
al mateix temps sentir alguns comentaris que escoltem habitualment al nostre
entorn. Comentaris moltes vegades plens de prejudicis i erronis.
Finalment
hi ha el testimoni d'una persona que ha viscut 15 anys al carrer., que ens
invita a tres coses: a pensar, a actuar i a lluitar contra la pobresa.
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG
1.- Com creus que els pobres han arribat a
aquesta situació?
2.- El vídeo acaba dient: pensa, actua... tu
també pots lluita contra la pobresa, com ho pots fer?
REFLEXIÓ
A
vosaltres, disposats a actuar contra la pobresa,
a fer-vos costat, a donar un cop de mà;
a vosaltres, amb qui es pot comptar
per a qualsevol bona causa,
us dic amics.
A vosaltres, que us adoneu de la realitat de la societat
i intenteu millorar-la;
a vosaltres, que no renuncieu a la utopia
i us hi encamineu;
a vosaltres, que doneu una oportunitat
a un futur millor,
us dic amics.
La idea és que tot el que fem,
per petit que sigui, té un ressò. És important que per aconseguir alguna cosa,
per exemple, eliminar la fam del món, tothom pugui col·laborar d'alguna manera.
Ressaltem un fragment de la
cançó de Macaco:
"Es que gota sobre gota somos olas que hacen
mares,
Avui és Santa Teresa de Jesús,
monja carmelita i personatge important per ser la fundadora dels
carmelites descalços i haver estat declarada doctora de l'església.
Que la seva vida exemplar de pregària i
convivència amb les altres germanes sigui un exemple a les nostres aules.
Amb la cançó que ara escoltarem podem entendre
que sentia St . Teresa quan va decidir omplir la seva vida d’un amor a mida de
Déu.
Creus que la frase se Sta. Teresa “Nada te
turbe, nada te espante, sólo Dios basta” pot ser fruit d’una persona que ha
begut un amor molt gran?
Què és allò que en la teva vida t’omple de mil somriures?
Què és allò que sense el qual no podries suportar els pas dels dies?
Aquest cap de setmana celebrem la Jornada mundial
de les missions.
DOMUND és universalitat, obertura, creixement.
Significa pensar en els qui estan lluny de nosaltres i sentir com a propis els
seus anhels, les seves esperances i sofriments.
Nosaltres també els podem ajudar, donant una mica
del que tenim.
FEM UNA GRAN
CADENA DE BONDATS QUE TRANSFORMIN EL MÓN.
Posa't còmode, deixa el que estàs fent, respira
suaument i deixa't portar per la música i les paraules d'aquest vídeo.
Tenim tant de donar-nos i regalar-nos els uns als
altres que a vegades pensem que si no tenim diners no podem donar res i no
obstant això ... un petó, un batec, un gràcies, un perdó, un t'estimo, un ho
sento ... un batec ... són el millor dels regals.
Passa un bon dia i no oblidis compartir aquesta
reflexió amb d'altres, a casa, per les xarxes socials ...
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG
Donar i rebre. Oferir i acceptar. Estimar i ser
estimat. Riure i somriure junts ... Apreciem l'equilibri de la felicitat.
1.Pensa a qui o a quines persones li donaràs avui
el teu millor regal.
Un
dijous qualsevol, un professor començà la classe tot dient:
- Voldria
feu-vos un petit examen – va treure un gerro de vidre, de boca ample, i el posà
damunt la taula davant d’ells.
Després va treure una dotzena de rocs grossos com un puny i els col·locà
curosament, un per un, dins la gerra. I quan va està del tot plena fins amunt va
preguntà al seus alumnes:
– Està plena la gerra?- Tots alhora contestaren que sí. Llavors el mestre agafà
una safata plena de grava i va preguntà:
– Esteu
segurs?- Llavors començà a tirar, poc a poc, la grava fent moure la gerra
perquè les petites pedres anessin buscant els espais buits que havien deixat
les pedres grosses. Quan va acabar, somrigué i tornà a preguntar:
– Està plena la gerra?- Els alumnes suposant el que els diria, murmuraren
somrient, i un d’ells va dir en veu alta:
– Probablement, no.
– Molt bé!- contestà el mestre. I al moment va prendre sorra fina de platja i
la llançà dins la gerra. Aquesta caigué com fils d’or, entre els petits espais
que deixaren les pedres grans i les petites. Un cop més somrigué i els tornà a
preguntà:
– Està plena la gerra?- Aquest cop força alumnes respongueren al mateix temps:
– No!
Somrigué el mestre amb benevolència, i va dir:
– Molt bé!- llavors va agafar un càntir i tirà aigua dins la gerra fins que va
està plena fins dalt. Acuradament i, sense vessar ni una gota, va mirar un a un
a tots i els va dir, amorosament:
– Quin creieu que és l’ensenyament d’aquesta experiència? Un dels més joves
aixecà la mà decidit i va dir:
– L’ensenyament és que no importa el carregat que estigui el teu horari, si de
veritat ho intentes, sempre podràs fer més coses de les que et penses.
– No.- contestà el mestre – Aquesta no és la lliçó. La veritat que ens ensenya,
és que si no poses primer les pedres grans, no podràs posar-les després en cap
altra moment. Quines són les pedres grans de la teva vida?
REFLEXIÓ
Quines són les “coses” realment importants a la
teva vida?
Qui o què té més valor per tu?
A vegades, en la nostra vida quotidiana sense adonar-nos omplim el nostre espai
amb pedres més petites (trivialitats), aleshores no tenim espai (temps,
dedicació, etc.) per les pedres grans, que són les més importants.
Una vegada, un mestre preguntà a un grup de joves:
- Si tots els blancs fossin dolents i tots els negres fossin bons, vosaltres de quin color seríeu?
Una noia que es deia Maria contestà: —Jo, sens dubte, seria a ratlles.
(ANTHONI DE MELLO)
Generalment dividim les persones en
dues categories: bones i dolentes. Però veritablement és una divisió falsa, ja
que ningú no coneix qui són els bons i qui són els dolents, ja que les
aparences enganyen. A més, tots tenim virtuts i defectes, fem coses ben fetes i
coses mal fetes.
Compartim tots els nostres punts forts
i febles amb els nostres companys.
Avui veurem un vídeo que
demostra que és possible aconseguir convertir el món en un lloc millor amb
petites accions diàries. El que guanya una persona que és bona amb la gent no
són diners, no es farà famós… el que rep són emocions i experimenta la
felicitat.
Avui us presentem un cas, un conflicte que ens
pot ser habitual a l'aula.
L’Albert no té cap interès per l’assignatura de...,
fins al punt que mai porta el llibre ni el quadern. Com a conseqüència,
s’avorreix i es passa la classe interrompent les explicacions amb intervencions
improcedents. Se li insisteix que deixi de molestar, però no fa cas i es burla
de tots, especialment del professor.
Però l'Albert no té la taula buida: hi posa
l’entrepà i un pot de suc. Com no li interessa en absolut la classe, durant
aquesta va “inventant” noves situacions i avui ha agafat un bolígraf i comença
a disparar com si fos un rifle, al mateix temps que es riu de les seves
“gràcies”.
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG
1. Què li proposaríeu com a mediadors?
Busca solucions.
Hola, sóc el silenci! Et sembla estrany que, sent el
silenci, sigui capaç de parlar? Però, he demanat la veu a la meva germana la
paraula. Si fos jo el qui parlés hauríem de deixar el full en blanc, però és
que haig de dir-te una cosa. Per exemple: t’imagines una classe on tothom
parlés alhora? Seria un problema, perquè ¿qui seria capaç d’escoltar el que diu
el professor o la professora? I encara que hi tingués interès ¿com ens
entendríem?
El món és ple de sorolls. Pel carrer tot són
estridències, botzines de cotxe i motos i gent que va i ve enraonant. A mi, el
silenci, em fan poc cas, quasi ningú no em vol. Però sóc molt important.
T’imagines dormir al costat d’una màquina que fa fressa? Jo formo part de la
música suau, i de l’aire i del paisatge. I sóc en el cor. Només et demano que
et recordis una mica de mi i que em parlis. Saps com es pot parlar amb mi?
Temps per parlar i temps per callar
“Hi ha un temps d’esquinçar i un temps de cosir,
un temps per parlar i un temps per callar” (Coh 3,7)
Avui ho sentim amb la cançó de Txarango, “No
deixis de caminar”, anem recordant tot
el que treballarem aquesta setmana: l’esforç, "la feina ben feta" i
quines són les actituds (passió, estimar la feina, les ganes, treballar fort, qui
t’acompanya en aquest caminar, etc.) que s'han de tenir presents.