DIVENDRES 30: TOTS SANTS

 

Em sembla mentida que ja no hi siguis, que es faci de dia i de nit i no s’hagi detingut l’Univers sencer. Em sembla impossible que tu, que has estat embolcallant la meva vida amb la teva pròpia vida, ara m’hagis deixat enmig del camí sense cap protecció.

Evoco la teva imatge i em sembla que sento la teva veu i la teva presència, i la solitud es fa més lleugera.

Mentre et recordi viuràs en mi i projectaré tot el que m’has transmès i quant m’has estimat.

El dia de Tots Sants celebrem el record que guardem dels nostres difunts.

MOLT BON CAP DE SETMANA!

DIJOUS 29: LA PÈRDUA

Adonar-se de la pròpia fragilitat sempre és amarg, però reconèixer la fragilitat dels éssers estimats causa una  impotència desesperant. T’obliga a romandre com un espectador sense poder intervenir... És la pitjor experiència es pugui viure.

Malgrat tot, volem ser la llum que il·lumini i acompanyi en la foscor, quan la debilitat del cos ens mostra la realitat més crua de la nostra existència.

Encara que el cos és feble, l’Esperit és més fort. 

DIMECRES 28: AÏLLAMENT SOCIAL

L’ésser humà  és social per naturalesa. La nostra espècie ha sobreviscut gràcies a la col·laboració desinteressada entre els uns i els altres. 

Hem posat el bé comú per sobre del bé individual en èpoques de crisi. El concepte de persona en el codi civil romà és inseparable del concepte de ciutadà. Totes les llengües tenen substantius individuals i col·lectius: amic-colla, ovella-ramat, abella-eixam…

Amb totes aquestes premisses, entenem que la fortalesa de l’ésser humà radica en el poder del grup, de la comunitat. Dividir-nos, separar-nos, aïllar-nos és fer-nos febles davant les adversitats.

Avui més que mai hem de donar-nos suport fent-nos companyia.

DIMARTS 27: NO OBLIDEM

El toc de queda a Catalunya ha arribat la nit passada. El govern de la Generalitat ha explicat que el confinament nocturn entra en vigor després de l'aprovació de les mesures d'estat d'alarma.

Les dades de contagi i la saturació dels hospitals ens alerten del moment crític que estem vivim, per això s'ha decidit declarar l'estat d'alarma i el toc de queda. L'OMS alerta que els pròxims mesos seran "durs" i demana actuar de manera "immediata".

Volem començar el dia amb una felicitació, sí us volem felicitar a tots vosaltres perquè ho esteu fent molt bé. Estem molt contents i orgullosos amb tots i totes vosaltres.

Però no oblidem tot el que estem vivint... 

DILLUNS 26: CULTURA

 

Quin paper ha jugat la cultura en aquest temps de confinament? En la major part de nosaltres ha estat un anclatge amb la VIDA, una finestra oberta a la imaginació i l’esperança. Una volada d’estels en un cel de tempesta.

Molts artistes ens han regalat trossets de les seves obres a través de les xarxes socials. Sense cap ànim de lucre. Només per compartir generosament el que saben fer: obrir -nos les portes de la imaginació, ajudar-nos a suportar una realitat eixuta, dramàtica i contradictòria.

Quan et vingui al cap la pregunta: Per a què serveix la música, la poesia, el teatre, el cinema, la dansa? Respon-te tu mateix:

PER A SENTIR-ME VIU.

DIVENDRES 23: QUÈ M’ENSENYES?

Sempre tindrem el record, encara molt latent, del dia en què l’escola va quedar buida i les cases es van convertir en aules on els ordinadors feien d’espai interactiu entre professors i alumnes.

En aquesta experiència tots hem après: hem vist la importància de les classes presencials, de sentir-nos i ser propers els uns amb els altres i d’acompanyar-nos en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge que s’aconsegueix convivint en els diferents espais del col·legi.

Per a l’equip de professors també ha estat una situació de vertigen: convertir les nostres cases en aules i reduir tota la nostra feina a una sola estança no té gaire a veure amb el que t’ensenyen quan et vols dedicar al món de l’educació. Amb tot, sou el motiu de la nostra vocació i això és essencial per superar les mancances amb què ens hem trobat tots plegats.

Reflexionem:

Què m’ha ensenyat aquesta experiència del que realment valoro de l’escola, tant de les instal·lacions com, sobretot, les persones que m’ajuden en el meu aprenentatge.

BON CAP DE SETMANA!

TOT EL QUÈ M'ENSENYES   (VÍDEO)

DIJOUS 22: PER TU, PER MI, PER LA NOSTRA SEGURETAT

Després dels aplaudiments al personal sanitari, del reconeixement a la tasca dels que es dediquen al món de l’alimentació, des dels pagesos, ramaders, pescadors... fins als treballadors de botigues i supermercats, cal fer un esment especial al personal que dia rere dia, especialment quan tothom dorm o acaba la seva jornada laboral, es dediquen a desinfectar carrers, zones comunes de les ciutats i pobles i llocs de treball per garantir que aquests espais siguin el més segurs possibles i s’hi puguin habitar.

Som conscients de l’empresa que suposa deixar net, endreçat i apte per a l’ús de tothom els llocs que tots compartim al final del dia? Som curosos amb la higiene dels nostres espais tant dins com fora de l’aula? Trobar un espai polit i ordenat ens anima a començar amb bon peu la nostra tasca. Ens comprometem a ser-ho?

DIMECRES 21: EL PA DE CADA DIA

 

Sovint pensem que les persones més importants són les que ocupen un càrrec més elevat, perquè sovint les decisions que prenen afecten la manera que tenim de viure i funcionar. Però, tot i que totes les persones són importants independentment del lloc de responsabilitat que tinguin, val la pena valorar també aquelles persones que han fet i fan un servei ininterromput per tal que puguem omplir rebost i nevera per alimentar-nos cada dia i créixer sans i forts.

En un moment en què tot es va aturar, vam adonar-nos que hi ha sectors de la nostra societat que calia que seguissin funcionant pel benestar de tots.

Com tractem les persones que ens serveixen quan comprem allò més essencial per viure? Som educats, atents, amables? Som portadors d’alegria arreu on anem? Sentim-nos agraïts de tenir tot el que necessitem per viure i que hi hagi persones que ens ho facilitin amb el seu caràcter de servei.

MOLT BON DIA!

DIMARTS 20: BUSCAR EL BÉ DE L' ALTRE

Un dia vaig fer aquesta pregunta als meus alumnes: “Què voleu ser quan sigueu grans?”. Els braços aixecats acompanyats de cares radiants anaven responent: “astronauta!”, “mestra!”, “policia!”, “bomber!”... De sobte una mà tímida, amb el braç mig flexionat, va dir: “no sé encara què vull ser quan sigui gran, però sí que m’agradaria ajudar la gent que pateix, curar-los, ser al seu costat en el dolor”. La seva resposta va deixar-nos a tots atònits, sense saber què dir.

Durant mesos i mesos, sense gairebé descans i jugant-se la seva salut, els professionals sanitaris han fet tot el que està a la seves mans per acompanyar, cuidar i curar els que han patit els sotracs físics del virus. No hi ha amor més gran que aquell que arrisca la seva vida per als altres.

De debò vivim, som i ens movem per buscar el bé dels altres?

DILLUNS 19: L' AMOR HO CANVIA TOT

DURANT LA SETMANA ANIREM RECORDANT A TOTS ELS HEROIS D’AQUESTA PANDÈMIA.

Què recordes de les persones que passen per la teva vida i et deixen empremta? Serà aquell regal especial, tan desitjat? Seran els ànims per superar aquells obstacles i dificultats? Serà aquell escoltar pacient i atent davant les nostres preocupacions? Serà aquella abraçada que ens consola i ens refà?

Poden ser tots aquests gestos els que recordem amb tendresa i les persones que els fan i volem en la nostra vida. Però aquestes actituds i actuacions visibles són reflex d’allò que realment importa: són persones que ens estimen. L’amor, allò que no veiem, és capaç de donar el millor de nosaltres mateixos.

L’amor és pacient, és bondadós, troba el seu goig en la veritat, ho excusa tot i tot ho creu. L’amor no és envejós, no és altiu ni orgullós, no és egoista ni groller. En definitiva, l’amor mou el món, el fa més humà i el converteix en lloc d’acollida per a tots.

I tu, què ets capaç de SER i FER per amor? Pots transformar la societat?

DIVENDRES 16: SOC UNA GRANOTA

Heu vist mai una granota?

 

Sabeu que podeu estar quiets com ella, atents, relaxats...?

Provem-ho.

Estiguem asseguts, tanquem els ulls i escoltem. AUDIO EL BOTÓ D'AIGUA

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

 

1. Com us heu sentit?

 

TINGUEU TOTS I TOTES MOLT BON CAP DE SETMANA!!!

DIJOUS 15: SANTA TERESA

Avui celebrem la festa de Santa Teresa d’Àvila, Santa Teresa de Jesús. Avui la recordem com a mestra de pregària.

“Y el que no deja de andar e ir adelante, aunque tarde, llega."

Teresa de Jesús (Vida, 19, 5)

QUÈ ENS VOL DIR SANTA TERESA AMB AQUESTES PARAULES?

DIMECRES 14: EL BLAT DE MORO

Un agricultor, el blat de moro del qual sempre havia obtingut el primer premi en la Fira de l'estat, tenia el costum de compartir les seves millors llavors de blat de moro amb tots els altres agricultors dels contorns.

Quan li van preguntar per què ho feia, va dir: “En realitat, és per pur interès. El vent té la virtut de traslladar el pol·len d'uns camps a uns altres. Per això, si els meus veïns conreessin un blat de moro de classe inferior, la pol·linització rebaixaria la qualitat del meu propi blat de moro. Aquesta és la raó per la qual m'interessa enormement que només plantin el millor blat de moro”.

Tot el que dones a uns altres t'ho estàs donant a tu mateix.

Hi ha unes persones que passen desapercebudes però són molt importants en la nostra vida. Ens referim als agricultors i als ramaders .

Sense ells no podem tenir aliments a la nostra taula. Havies pensat en la importància d’aquestes tasques

Tot el que dones a uns altres t'ho estàs donant a tu mateix.

DIMARTS 13: SOLITUD

 

Durant aquest confinament, molts de nosaltres hem viscut la pèrdua en totes les seves vessants: ingressos a hospitals,  defuncions de familiars o amics, solituds, llunyanies, un confinament que ens aparta de la nostra realitat normal... Com ho gestionem interiorment tot això?

És temps de creure que junts ho hem de saber portar millor,  malgrat que costi i molts cops ens guanyi el dolor i la incertesa. No som superheros, hem descobert que comunitàriament som vulnerables.

Acompanyem les persones que més ho necessitin, sobretot la gent gran;  fem-nos costat, interessem-nos els uns pels altres, truquem-nos, escrivim-nos... ESTIMEM-NOS MÉS QUE MAI.

Intentes acompanyar a les persones del teu voltant?

DIVENDRES 9: TROBAR-TE A TU ÉS EL MILLOR REGAL QUE TINC

 

Encarar aquest nou curs amb il·lusió. 

Una manera d'escampar alegria és ESTAR AMB TU!!

DIJOUS 8: I TU, QUÈ TRIES?

 

Enguany, el lema del curs és IL·LUMINEM EL MÓN i l'hem expressat amb un fanalet envoltat de moltes papallones.  

Les papallones envolten aquest gran llum i el porten ben amunt, el fan més gran.

Aquestes papallones som nosaltres i la nostra capacitat de decidir el que està en joc. I tu, què tries per aquest curs? Tot depèn de tu. Està a les teves mans.

DIMECRES 7: D'ON VENIM?

Observa aquesta imatge: 

Han passat moltes coses en molt poc temps. Tots portem un petit pes a sobre, alguna cosa que no ens deixa caminar com voldríem... i, necessitem persones que ens ajudin a despertar, a créixer i a continuar caminant. 

Compartim junts el camí que tenim per davant. Per molt incert que sigui, segur que el podrem tirar endavant. 

Aquest curs, qui et pot ajudar?

DIMARTS 6: SOU LLUM

 

Mira aquesta fotografia durant uns segons. Què hi veus?

Veus aquest llum, com il·lumina, la força que té? No podem tenir un llum amagat sota la taula, ni dins un armari. La funció d'un llum és il·luminar i fer-ho de la manera més esplèndida possible.

Tots i totes portem un llum a dins i podem il·luminar els altres, ajudar-los... Som llum i a vegades ens pensem que aquest està apagat o "fora de cobertura". No és així, sempre el teniu disponible.

Anem a provar-ho.

Farem un exercici molt senzill. Tanqueu tots els ulls i en silenci mantingueu la posició. Respireu uns segons pel nas fent inspiracions i expiracions llargues, reposades i connectades entre si. Agafeu aire des de la panxa i fareu una respiració més profunda.

Quan el vostre professor/a us digui, obriu els ulls i contempleu la llum que entra a l'aula.

Quan hagueu obert els ulls, penseu una frase, un missatge que engresqui a qui tingueu al costat i li dieu personalment!

BON DIA SAVIS I SÀVIES!

DILLUNS 5: I LA PANDÈMIA HO VA CANVIAR TOT: UN CURS ESPECIAL

Ja fa tres setmanes que hem tornat a les aules, retrobem els companys i companyes, el professorat, l'ambient de l'escola, la novetat d'un nou curs... però res és el mateix. Què ha canviat? El virus, la Covid, ens ha deixat al descobert moltes coses...

Ens sentim més vulnerables, el context de moltes persones s'ha complicat (feina, habitatge, economia familiar), ens necessitem els uns als altres més que mai.

LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA HA CANVIAT.

Què estem vivint?

Com et veus i et sents, ara i aquí, davant aquest curs tan especial?

Pensa-ho tot mirant aquesta imatge. MOLT BON DIA!