Cal no dependre de tenir sols possessions materials i riquesa... sinó més aviat atresorar la pròpia essència o substància. Voler ser dipositari i amo dels Sabers claus que permeten independència, com ara l'amabilitat i la diplomàcia en les interaccions humanes i socials.
Ens cal comprendre la felicitat de viure des del fer i sentir-se feliç entre les altres persones dins els nostres entorns i cercles quotidians.
Educar(se) en l'estimació de la diferència, o bé podríem recordar que quan podem arrencar un somriure, una amabilitat o una tendresa a alguna persona desconeguda, és L'Atribut natural de qualsevol Poeta, i el de la felicitat. És allò que ens realitza i ens ajuda o ens fa ser el que som: posseïdors de la paraula i de la Bellesa.
I TU PROCURES SER FELIÇ EN AQUESTA VIDA?
ETS AMABLE AMB ELS ALTRES?
