DIMARTS 31: TOTS SANTS!

Demà, dia 1 de novembre, l’Església celebra el dia de tots els sants. És un dia d’alegria i esperança per als cristians, perquè Jesús ens diu que la vida no s’acaba amb la mort, sinó que esperem retrobar-nos amb ells en la resurrecció.

Pensem en totes aquelles persones que han deixat una empremta significativa en el món en què vivim: persones com nosaltres que davant de les circumstàncies que els ha tocat viure en la història, han sabut donar una resposta que segueix el missatge de Jesús.

Persones que han intentat portar una vida de servei als altres, persones que, des de la discreció han estat bons esposos, pares, avis, nets, amics...

Demà, moltes persones anem al cementiri per dedicar-los una pregària, per fer-nos conscients de la seva absència física, però sobretot per reconèixer-los l’amor que ens han tingut quan eren en vida i com des del Cel continuen vetllant per nosaltres.

DILLUNS 30: A QUI SEGUEIXES?

Al llarg de la nostra vida cerquem persones de referència, persones que ens captiven per la seva mirada esperançadora, els seus gestos delicats que busquen l'encontre amb l'altre, que es preocupen i s'ocupen amb tendresa dels que tenen al seu voltant, sigui qui sigui, amb un profund desig de fer-s'hi proper, de voler ajudar, d'escoltar, de donar bon consell... persones de pau que saben deixar de banda els seus propis interessos i creuen en una humanitat basada en l'amor de veritat. 

Potser no surten als telenotícies, ni tampoc a les nostres sèries de televisió favorites, però existeixen. I quan hi són, contagien ganes de viure i de fer d'aquest món un món millor.

Escoltem aquesta cançó i cantem-la. Serà el cant d'inici de la celebració del dimarts de la setmana vinent, dia del Pare Palau, a la catedral.

De qui creieu que parla?

DIVENDRES 27: A MESURA QUE EL DIA COMENÇA A FOSQUEJAR

Amb el canvi d’hora d’aquest cap de setmana, perdem una hora de sol a la tarda i la guanyem al matí. Però durarà poc, perquè l’estona de sol s’anirà escurçant i arribarà, si no ho ha fet ja, el fred que ens apropa a l’hivern.

Les primeres línies d'aquesta cançó també ens parlen del dia que es va fent fosc. Escoltem i aprenem aquesta cançó que cantarem durant l'eucaristia el dia del Pare Palau.

DIJOUS 26: QUÈ ENS DIU JESÚS?

Aquells que veuen en Jesús una amenaça a les seves comoditats, al seu estatus social i a la seva autoritat, busquen de deixar-lo en evidència. Així que li formulen aquesta pregunta davant de la gent:

Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

Jesús els respon:

Estima el Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.

I afegeix:

Aquest manament ve acompanyat d'un altre:

Estima els altres com a tu mateix.

 

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

¿Què és per a tu estimar Déu amb tot l´ésser i als altres com a tu mateix?

¿Per què l’amor hauria de ser la base de tota relació humana?

DIMECRES 25: EL MEU JO TÉ MOLT DE TU, DE VOSALTRES...

 

Passa revista a les dificultats i veuràs que, gràcies a aquestes has pogut créixer en actituds humanes fonamentals de comprensió, paciència, reconeixement dels propis límits.

Passa revista també a allò que et fa feliç: sentit vital, família, serenor, amics, activitats, etc. ¿Ho has comprat amb diners o ho has rebut?  Els diners són necessaris per viure, certament, però el que omple aquest viure porta sempre el segell del proïsme.

Passa revista a allò que dius haver aconseguit a la vida. Certament has posat esforços, intel·ligència, sacrificis, però si algú no hagués confiat en tu, si un altre no t’hagués ajudat, ¿estaries ara on ets? ¿I la teva salut? És tan sols fruit de la teva cura personal?

DIMARTS 24: AMB BONS AMICS, NO CAL PATIR

La foscor de la carretera ens dona inseguretat. De nit, tot sembla perillós, i necessitem punts de referència, ajudes que ens guiïn pel camí.

Els amics solen ser així: s'escampen al llarg del nostre camí, i ens fan de contrast. La nostra pobra llum a vegades no arriba gaire enllà, però ells ens la retornen perquè puguem orientar-nos i saber cap a on conduir el vehicle. El nostre rostre, la nostra manera de ser, la veiem en la interacció amb ells. Com més n'hi ha per la via on circulem, més segurs i millor és el trajecte, més clar podem veure-hi. Sense ells i elles, sense aquestes amistats que ens salven de tants accidents, potser ens hauríem estimbat.

Déu nostre, avui t'agraïm aquests retro-reflectants, tants amics i amigues que tenen cura de nosaltres, per tal que no ens estimbem. Gràcies de tot cor!

DILLUNS 23: DEMANAR PERDÓ ÉS ESTAR PREDISPOSAT A CURAR FERIDES

 

Quantes vegades diem a algú que el perdonem. És fàcil demanar perdó, i encara més és dir que et perdono quan es fa només de paraula. Però perdonar de cor és molt difícil. Perdonar de cor implica recordar allò que s’ha fet malament, reconèixer-ho com a cosa mal feta, tenir un veritable penediment i una ferma voluntat de posar-hi millora. No podem fer un camí enemistats amb algú. Ens cal perdonar i oblidar. I ens cal també saber demanar perdó. Perquè perdonant i sent perdonat podrem caminar amb uns nous vincles i fer un pas més ferm vers el demà.

I ara penso:

¿De què necessito demanar perdó? Per què?

DIVENDRES 20: DIA DEL DOMUND

 

Déu estima a qui dona amb alegria. (2 Cor 9,7)

Aquest cap de setmana l’Església celebra la Jornada Mundial de les Missions. Hi ha persones que se senten cridades a ajudar els més desfavorits, i per fer-ho, deixen casa seva, el seu país, les seves comoditats i la seva família, per esdevenir un més en un altre indret on és necessària la seva ajuda. 

Els diners que es recullen aquest diumenge a l'església són per ajudar aquests missioners i missioneres  en la seva tasca solidària en aquests llocs. 

T’ANIMES A COL.LABORAR-HI???

DIJOUS 19: QUÈ ENS DIU JESÚS?

Jesús, amb les seves ensenyances, posava en evidència  a les persones que tenien poder, que tenien certa autoritat i que seguien les normes fil per randa.

Per posar-nos en context, fa 2000 anys,  els jueus vivien oprimits i governats per l’imperi romà, i això no agradava als jueus, ja que entrava en conflicte amb el que entenien com a l’únic a qui cal adorar i retre culte, que és Déu, i no pas a un emperador, que és un home. Aprofitant aquesta situació, un grup de fariseus envien uns homes a fer aquesta pregunta a Jesús, per tal de posar-lo en un compromís.

”Es lícit o no de pagar tribut al Cèsar?” En altres paraules, ¿cal que paguem els nostres impostos a l’imperi romà, que ens ha ocupat el nostre territori?

Jesús respon el següent, després de preguntar pel nom de la cara que apareix a la moneda romana que es paga com a tribut:

“Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”.

I nosaltres, ¿sabem correspondre al que s’espera de nosaltres en aquest món? Fer bé la nostra feina, esforçar-nos per aprendre i ser millors, ser bons fills, bons germans, bons amics?

I a Déu, ¿sabem dedicar-li algun moment al dia per dir-li “gràcies per aquest dia”,  “perdona’m perquè sovint caic en els mateixos errors”, “ajuda’m en les dificultats”, “vull estimar sempre com tu m’estimes”?

DIMECRES 18: GRÀCIES PER LA FAMÍLIA

 

Gràcies per la família que tenim, que ens estima, sempre hi són i hi seran allà, la que ens recolza cada dia i ens anima a fer tot allò que ens proposem, que ens recorda el que hem de fer, que ens prepara el sopar cada nit, que ens porta al metge quan ens trobem malament, que ens abraça i ens escolta quan ho necessitem i el mes important que ens fa riure dia si dia també. 

DIMARTS 17: VOLEM LA PAU!

La setmana passada va començar una altra guerra en el nostre món. Palestins i jueus, famílies destruïdes per les armes, l’odi, la rancúnia... En una guerra no hi ha bons ni dolents, ni millors ni pitjors, només hi ha mort i destrucció. ¿Per què ens costa trobar camins de diàleg, de pau, de voler-se entendre, de créixer i viure plegats? Només quan el cor perdona de veritat, es deixa de retrets i es vol començar de nou, és quan hi ha l’esperança de la vida.

I nosaltres, som gent de pau? 

Amb la pregària del Parenostre, demanem plegats la pau a tot arreu, sabent que Déu ens perdona de la mateixa manera que nosaltres perdonem.

 

Pare nostre, que esteu en el cel: sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci's la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.

DILLUNS 16: STA. TERESA DE JESÚS

 

Va haver-hi una santa al segle XVI, santa Teresa d’Àvila, coneguda més tard amb el nom de santa Teresa de Jesús, que va escriure una pregària molt bonica sobre la paciència, quan ho posem tot en mans de Déu.

La repetirem a poc a poc.

Res no et torbi.

Res no t’espanti.

Tot passa.

Déu no canvia.

La paciència tot ho abasta.

Qui té a Déu, res no li falta.

Només Déu basta.

 

DIMECRES 11: CONVIDEU-HI TOTHOM QUE TROBEU!

 

En l’evangeli del diumenge vinent, Jesús, sabent que les altes esferes del poder religiós i les persones importants del poble qüestionaven tot el que deia i feia, compara el Regne de Déu amb un rei que celebra el casament del seu fill. Hi convida tots aquells que coneix i amb qui hi té algun tipus de vinculació, però cap dels convidats en fa cas i finalment ningú assisteix al banquet.

En veure això, el rei decideix enviar els seus criats per tot arreu a convidar tothom que vegin. I és que en un convit, que és una festa gran, motiu d’alegria per la unió de dues persones que s’estimen, no es pot donar més importància a les obligacions o a fer el mandrós.

La proposta de vida que ens fa Jesús no és per respondre amb un “ara no em va bé” o “potser en un altre moment”. Quan Déu truca a la nostra porta, ens convida a ser feliços i a escampar aquesta felicitat als altres amb la nostra simpatia, la nostra generositat i el voler el bé dels que tenim al voltant nostre.

VULGUEM SER FELIÇOS!

DIMARTS 10: TOTS JUNTS SOM UNA GRAN FAMÍLIA!

 

COM HI VOLDRIES CONTRIBUIR?

T’ANIMES A FORMAR PART D’AQUESTA FAMÍLIA?

DILLUNS 9: NO ESPERIS QUE LA VIDA ET SOMRIGUI, SOMRIU-LI TU PRIMER!

 

Bon dia a tothom!

Alguns es pensen que el somriure és la reacció a una cosa bona que ens passa, però anem errats. Somriure és la mostra de gentilesa, afecte, complicitat i acollida que fem a l’altre. Amb un somriure, tot és més bonic!

T’apuntes a contagiar-lo?

DIVENDRES 6: SABER QUE ES POT!

 

    Saps que pots aconseguir els teus objectius?

Qui és per a tu “color de l’esperança”?

 

 

DIJOUS 5: QUÈ ENS DIU JESÚS AQUEST DIUMENGE?

 

En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús compara els que el rebutgen i li volen mal amb la paràbola dels vinyaters:

 

Un propietari va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

“Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?(...)”

 

-Per què creieu que els vinyaters actuen així? Què intenten aconseguir? 

-Com creieu que es devia sentir el propietari a qui li havien matat servents i el propi fill?

Fixeu-vos que aquest relat és una premonició del que viurà Jesús: Ell, que sempre havia dit que era el Fill de Déu fet home, que passava fent el bé, guarint físicament i retornant la pau als que demanaven perdó de cor, va ser sentenciat a una mort de creu. 

I nosaltres, com vivim la nostra vida?  Ens deixem endur pels nostres interessos ? O busquem el bé i intentem viure amb coherència el que creiem amb el que fem?

DIMECRES 4: FRASES PER REFLEXIONAR

 

                                    Quina frase t’ha cridat l’atenció? 

                                    Per què?

DIMARTS 3: CONFIA EN LES TEVES POSSIBILITATS

 

Creus en tu?

Creuen en tu els teus pares?

Creuen en tu els teus amics?

Jesús t’ajuda a creure en tu mateix.

I també confiats, diguem la pregària que Ell ens va ensenyar:

Pare nostre, que esteu en el cel: 

sigui santificat el vostre nom; 

vingui a nosaltres el vostre Regne; 

faci's la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. 

El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui; 

i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; 

i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació, 

ans deslliureu-nos del qualsevol mal.

Amén

DILLUNS 2: SANTA TERESA DE L’INFANT JESÚS (TERESA DE LISIEUX)

 

                                                            (1873 – 1897)

El dia 1 d’octubre se celebra Santa Teresa de Lisieux, també coneguda com Teresa de l’Infant Jesús. Hi ha persones que intenten dur una vida que frega la santedat. Ella n’és un exemple. Mireu què deia i què feia:

 “El camí que duu al Cel està ple d’obres petites i senzilles fetes amb amor i per amor”.

Mentre Teresa vivia la seva vida en comunitat amb les altres germanes religioses, n’hi havia una que sempre se li mostrava impertinent, tenia molt males maneres i era molt antipàtica. Davant d’aquesta situació, es va proposar sempre mostrar-li el seu millor somriure. I no només això, sinó que es va dir a si mateixa: “la caritat no ha de consistir en simples sentiments, sinó en obres” i des de llavors es va dedicar a portar-se amb aquella germana com ho hauria fet amb la persona que ella més estimava.

I és que l’amor és capaç de canviar el cor de l’altre!

I tu, ho creus?