DIVENDRES 28: LOVE IS THE ONLY WAY

Aquesta cançó de Macaco ens explica que hi ha diferents tipus d’ “amor”.

Compartim un dels versos de la cançó:

“Per al món tu ets algú, i per algú, tu ets el seu món”

 

I tu, en quin amor creus?

DIJOUS 27: SOLITUD

 La solitud es l'absència de companyia. Resulta molt pràctica quan no vols que et molestin. Però pot ser angoixant si creus que no tens a qui acudir o amb qui compartir les coses.

I és que la solitud no és el mateix que estar sol. A la vida no podem estar sempre acompanyats i saber conviure amb l'experiència d'estar-hi només és fonamental per madurar. El problema és quan estant sol s'experimenta una solitud que ho envolta tot. Per això, necessitem relacions reals capaces de sostenir a la distància, de fer sentir que estar sol no comporta sentir-se abandonat.

Només deixarem de sentir-nos sols quan sapiguem que hi ha una xarxa de relacions de família, amistat i amor que no desapareixen. Potser així, tornant a les relacions veritables, podem frenar l'avenç d'aquesta pandèmia silenciosa que porta tantes persones a sentir-se a punt de desesperar-se. No és mal moment per aturar-nos com a societat i pensar què fem pels que se senten sols?

DIMECRES 26: És hora de valorar el que és important

 Segur que si t’atures a pensar un moment descobreixes que hi ha moltes coses fabuloses de la vida que no agraeixes. Persones, situacions, projectes que potser per tenir-los sempre a l’abast has deixat de fer-los cas. La vida és plena de possibilitats i de regals que hem d’aprofitar. Som capaços de deixar d’agrair i tenir cura dels millors regals de la vida per aturar-nos i distreure’ns en dimensions de la vida totalment intranscendents. Pensa quines parts de la vida has d’agrair i que potser darrerament, has estat ignorant. Aquelles coses bones que pel ritme frenètic en què vivim, o per què estem totalment abstrets en nosaltres mateixos deixem de banda, encara que voldríem tenir més presents en el nostre día a día.

 

DIMARTS 25: ”De Hidalgos y cometas”

 Si no tenim alguna cosa de “caballeros andantes” o d’”hidalgos”, mai arribarem a ser plenament humans. I sense desplegar les ales i convertir-nos en estels voladors que solquen el cel, tampoc serem lliures del tot. A vegades ens cobrim de pors i prejudicis que ens priven de somniar…però estem fets per a caminar per camins que ens facin bategar i viure.

Pedro Sosa y Melendi (De Hidalgos y Cometas)

Maite López

DILLUNS 24: Que las paraules estiguin vives

 

Hi ha circumstàncies en la vida que t’enfronten, de cop, amb l’autèntic sentit de les paraules. Situacions en què la veritat no es pot camuflar, tot el que és superficial s’ensorra i emergeix la realitat despullada. Tot i que espanta i potser fa mal pensar en la vida com un fet implacable, també té molt d’oportunitat. És l’ocasió de callar, de silenciar la xerrameca, de deixar d’abusar de versos desgastats i frases ràncies…per a reprendre la paraula sincera. Per a recordar que la vida no és un joc. Per a que quan tornis a pronunciar, amb delicadesa, tendres  paraules…com és un “t’estimo”, ho puguis fer conscient de la bellesa, la profunditat, la promesa i el compromís que hi ha al darrere.

Un darrer apunt des de la fe. Diem que Jesús és la Paraula de Déu. Una paraula que prescindeix de la falsedat i el buit. Una paraula viva i viscuda. Doncs també des de la fe, i potser en minúscula, nosaltres podem ser paraula d’aquest mateix Déu en aquest món. Una paraula d’amor.

José María Rodriguez Olaizola, sj

DIVENDRES 21: MISSIÓ

Parlar de missió és parlar del sentit de la vida: reconèixer que tens una missió diu molt de la teva identitat, dels teus orígens, dels teus somnis i del perquè fas les coses. Per començar, afirma que et prens força de debò allò que fas. És a dir, que ets capaç de focalitzar els teus propis interessos a favor d'una dedicació màxima a allò que t'apassiona.

Els autèntics apassionats per la vida que he conegut han estat persones amb una missió. Tot i que això sona rimbombant, les missions no solen ser en general grandioses. Una missió es caracteritza per ser precisa, concreta, de vegades amb nom i cognoms, sempre unint el dia a dia amb la utopia: cansar-se cada dia convivint amb els nens d'un centre de menors perquè val la pena lluitar pel seu futur; sortir cada dia als campaments on viuen centenars de migrants que volen passar a Europa perquè l'Esperit bufa a buscar dignitat; preparar apassionadament una classe per a alumnes de l'ESO encara que el que es busqui és ajudar-los a créixer en la seva autèntica plenitud humana...

Totes les missions tenen objectius més o menys concrets. Però cal no confondre aquests objectius amb una ambició o una meta pròpia. El que dóna valor a la missió és l'esforç per respondre a la necessitat d’altres. Tot això configura una manera de vida que anomenem 'servei'.

Potser encara no tens clar a què et dedicaràs a la vida, encara que vulguis deixar la teva empremta en aquest món. I sents el desig de lliurar-te amb generositat, fugint de la comoditat. Podeu començar per pensar que tenir una missió és per a tots, no per a uns privilegiats. Però cal deixar d'imaginar-la com una cosa espectacular o com una autorealització personal. Comença per obrir els ulls, per escoltar i per sentir: la missió és aquí esperant que t'arremanguis la camisa, que t'uneixis a molts altres apassionats i que serveixis amb alegria.              

Aquest 23 d'octubre se celebra el Diumenge Mundial de les Missions, una jornada anual en què l'Església catòlica promou l'esperit missioner i els valors cristians.

DIJOUS 20: Un amor a prova d’odi i mort

“Tot d’improvís, les idees i els sentiments van renéixer en ell amb una claredat, amb una intensitat sorprenent.

“Sí, l’amor –va pensar-, però no aquest amor que se sent per qualsevol cosa, sinó el que vaig sentir per primer cop quan vaig estimar un enemic moribund. Jo he experimentat aquest amor, que és essència de l’ànima mateixa i que no necessita objectius. Ara mateix tinc una sensació de beatitud: desig d’estimar el proïsme, als enemics, desig d’estimar-ho tot, estimar Déu en totes les seves manifestacions. Es pot estimar amb amor humà una persona volguda; només a un  enemic se’l pot estimar amb amor diví. Per això vaig experimentar un goig tan gran quan em vaig adonar que estimava aquell home. Què haurà estat d’ell? Serà viu encara?”

L’amor humà pot convertir-se en odi, l’amor diví no pot modificar-se gens, ni tan sols la mort és capaç de destruir-lo. És el sentit de l’ànima. He avorrit moltes persones en la vida, però a ningú he avorrit tant ni he estimat tant com a ella.”

Lev Tolstoi, Guerra i Pau

DIMECRES 19: Poder i responsabilitat

Poder: capacitat d’influir en les vides de les persones, ja sigui en la dimensió política, econòmica, social, física o intel·lectual.

Llibertat: és la capacitat de la consciència per a pensar i obrar segons la pròpia voluntat de la persona.

A vegades confonem poder amb privilegis i llibertat amb caprici.

Tu fas alguna cosa per tal que el poder i la llibertat influeixin positivament en la teva vida?

Saps usar els teus poders? Saps quins són?

Spiderman, Sam Raimi 2002

DIMARTS 18: Amb els sentits, cap a Déu.

Pots passar per la vida lamentant-te pel sentit que et manca, o aprofitar al màxim els que tens. És decisió teva.

Quants cops has sentit dir que a Déu no el pots sentir amb el cos? Quantes vegades has pensat que Déu està lluny o amagat? Quantes persones deixen de creure perquè pensen que a Déu no se’l pot veure ni tocar?

I si de sobte descobríssim que ens està trucant a la porta dels sentits? Un Déu disposat a transmetre’ns el seu amor i tendresa en cada moment i en cada detall?

DILLUNS 17: Qüestió de perspectiva

Vivim en un món que exigeix i imposa dinàmiques en certa manera superficials. Lluir una bona imatge, treballar en un lloc de prestigi, ser reconeguts públicament, etc.

Però si ens aturem un minut, si mirem detingudament la vida, allò que de veritat ens inquieta i preocupa, descobrim que segurament en molts aspectes desitjaríem viure d’una altra manera. viuríem cada dia amb una força increïble que faria que el nostre camí tingués una mica més de sentit. I aquí tenim persones que ens ensenyen com canvia la mirada quan canvien les perspectives.

DIVENDRES 14: SANTA TERESA DE JESÚS

Una de les persones que ha influït més en l'orde carmelita és Santa Teresa de Jesús. Què en saps d'ella?

Santa Teresa de Jesús

DIJOUS 13: L’OBLIT D’UN MATEIX

 Observa i comenta la imatge:

Podem reflexionar a partir del següent text:

 

Hem de pensar sempre en nosaltres mateixos? És un senyal que l’autoestima pateix. Com més avancem, més ens oblidem, per a tractar de viure, relacionar-nos, aprendre, gaudir, estimar...

Per a assolir de tant en tant moments d’harmonia cal aprendre a separar-se d’un mateix i de la perspectiva que els altres tenen de nosaltres: deixar de preocupar-nos per l’efecte que causem…

DIMARTS 11: TEMPS PER A QUÈ?

Què és el temps? La mesura que hi ha entre el nostre naixement i la nostra mort? 

Què vol dir viure el present? 

Què vol dir pensar en el futur? 

Existeix el temps? 

Quin valor li donem al temps que dediquem a una cosa o una altra? 

Per què de vegades el temps passa volant i de vegades sembla que quasi ni existeixi? 

El temps és un bé? 

“No tinc temps ...” diem molts cops, però quan el tenim, com el guardem? On el guardem? I amb el temps que tenim, què en fem? L’usem exclusivament per a nosaltres, o el compartim amb els altres? El que sí que podem veure, és que durant el nostre camí ens cal temps, però hem de ser capaços de saber distribuir-lo.

 

És el nostre temps. No és l'hora de la por ni la soledat. No és el temps de la dispersió. No és moment de fer camins en solitari No és l'instant de la pregunta sense sortida. És l'hora de la comunió. És el temps de la veritat. És l'hora d'escoltar, acollir, construir... És l'hora d'entre tots buscar i caminar. És ara quan ens hem de donar la mà. És ara quan la por no té res a fer. És ara quan la nostra força és el diàleg. És el temps dels qui creuen i esperen. És el temps pels qui es volen fer nous. És el temps pels qui desitgen fer quelcom nou. És el temps per a que les nostres mans toquin i acullin el món amb la il·lusió d'una esperança nova. 

DILLUNS 10: INSEGURETAT

Què em fa sentir insegur/a?

Conèixer noves persones? Tenir objectius per complir? Pensar en les expectatives que els altres posen en mi? Pensar en el que els altres puguin pensar de mi?

Davant el fet que et genera inseguretat, planteja't quina creus que és la pitjor situació possible. Després planteja't la situació que creguis, sincerament, que és més probable.

Ara analitza què pots perdre i què pots guanyar si et deixes portar per la inseguretat.

Per desactivar la inseguretat, has de buscar quines coses pots fer per sentir-te més segur: 

• Concentrar-me en l’activitat o tasca que tinc entre mans, sense pensar en res més.
• Evitar els pensaments catastrofistes.
• Observar atentament les cares de les persones que m'envolten.
• Pensar com reaccionarà la gent.
• Posar paraules en boca de altres persones.
• Relaxar-me escoltant música abans d'afrontar una nova tasca o activitat.
• ....

 

Els desafiaments fan la vida interessant i superar-los fa la vida significativa.

Joshua J. Marine

 

DIVENDRES 7: I SI... SÍ?

 

Mira aquest vídeo. 

Tot i que se li atribueix a Albert Einstein aquesta contesta al professor amb referència a l’existència del mal, no se sap del cert que fos ell qui la digués. Ens quedem però amb la reflexió que en fa el noi i com ho podem aplicar a les nostres vides. 

I tu, què en penses?

DIJOUS 6: Miracles

A vegades, quan insistim en els miracles, em ve al cap la desesperació de Jesús amb aquells que demanaven signes sobrenaturals per posar a prova el poder de Déu…I és que, d’alguna manera, els miracles són coses molt més quotidianes i alhora admirables.

El miracle ets tu quan estimes una altra persona sense exigir-li res a canvi.

Som nosaltres, quan perdonem, molt més enllà de la lògica o d’una justícia comptable.

El miracle sóc jo, i tu, que, malgrat les nostres minúcies podem proclamar un Déu bo, podem crear camins que puguin ser recorreguts per persones cansades.

El miracle ets tu, i sóc jo, quan tot i les circumstàncies adverses som capaços de somriure i esdevenir una llavor d’esperança.

Ets tu, i sóc jo, quan acariciem la vida.

Avui és miracle compartir sense calcular cap benefici.

És miracle la nostra capacitat d’abstracció, d’admiració, de pensar, avançar i voler.

És miracle la nostra imaginació, que ens permet descobrir nous horitzons.

Ho és, al capdamunt, la capacitat de lliurar-se sense condicions, sense marxa enrere, sense gasiveria, als altres.

És un miracle dir en veu alta les benaurances, i sentir que és una veritat que et crema i t’apassiona. 

I quan miro al meu voltant i reconec aquests miracles, llavors intueixo, agraït, la presència de Déu.

José María RodriguezOlaizola, sj

DIMECRES 5: Viure és créixer.

 

Qui es vol quedar ancorat en un instant? 

Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments? 

Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament recordar de tant en tant que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de moments congelats. Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi  ha marxa enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins al darrer dia. Que la vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.

DIMARTS 4: Sant Francesc d'Assís

 

Avui recordem SantFrancesc d’Assis amb el Càntic de les criatures:

·       Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol, que dóna el dia i ens il·lumina, i és bell i radiant...

·        Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna i els estels; en el cel els formares resplendents, preciosos, bells...

·        Lloat sigues, Senyor, pel germà vent; per l’aire i la boirassa...

·        Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua que és útil, humil, preciosa 

·        Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina la nit i és bell i joiós, vigorós i fort.

DILLUNS 3: Santa Teresina de Lisieux

Dissabte va ser santa Teresa de l’Infant Jesús, Carmelita, i avui volem recordar-la amb aquelles paraules seves que parlaven de l’oració:

 

“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada  dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de  la prova com enmig de la joia. En fi, és una cosa gran, sobrenatural, que m’eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”.

 

Ens sentim amics de Santa Teresina. Com  ella, teixim vida, creem vincles.