DIMECRES 1: GRANS I SINGULARS

Aquesta setmana seguim posant els nostres ulls en la gent gran, ben present en les nostres famílies, o la comunitat de veïns on vivim (al nostre barri). Persones que massa sovint viuen apartades, invisibles. 

Com els tenim presents? Per què ens costa tant fer-los visibles i fer-los costat? 

¿Creiem que són persones singulars, amb noms i cognoms i amb una experiència de vida que és un tresor per nosaltres? 

Compartim experiències sobre els nostres propis avis, àvies, oncles... o de veïns i veïnes que coneixem. 

DIMARTS 30: ELS NOSTRES AVIS

La vellesa es una etapa de saviesa i d’experiència, però ens trobem que sovint la societat ignora aquestes característiques als grans. 

Solem estimar com hem estat estimats. Si hem viscut en un ambient d’acceptació, respecte, afectivitat, estimulació… també ho transmetrem així. La base d’estimar és la seguretat que rebem (o que donem) al principi, i ens marcarà per sempre: és un vincle. 

Què has rebut dels teus avis?

Què els hi dones tu??