DIJOUS 1: SANTA TERESINA DE LISIEUX

Avui volem recordar Santa Teresa de l’Infant Jesús, Santa Teresina de Lisieux, carmelita i una de les santes més estimades de l’Església. No l’hem de confondre amb Santa Teresa de Jesús, una altra gran santa i també carmelita: avui parlem de Santa Teresina de Lisieux.

Teresina ens parla de la pregària d’una manera molt senzilla i propera. Per a ella, pregar no significava necessàriament trobar grans paraules o fer coses extraordinàries. La pregària era, sobretot, obrir el cor i mirar cap a Déu:

“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de la prova com enmig de la joia.”

Quantes vegades pensem que per pregar necessitem tenir temps, saber què dir o trobar el moment perfecte! Santa Teresina ens recorda que pot ser molt més senzill: una mirada, un agraïment, una petició, un moment de silenci… simplement posar-nos davant de Déu tal com som.

Avui ens podem preguntar: Quan parlo amb Déu? Què li voldria explicar avui? Per què li vull donar gràcies?

Ens sentim amics i amigues de Santa Teresina i li demanem que ens ensenyi a fer de la pregària un espai senzill per trobar-nos amb Jesús.

DIMECRES 30: LA INFLUÈNCIA SOCIAL

Mira aquest vídeo i fixa’t en una cosa: com n’és, de fàcil, deixar-nos portar pel que fan els altres! L’experiment que hi veiem és un exemple d’influència social: el comportament de les persones que tenim al voltant pot fer que nosaltres actuem d’una manera que, potser, sols no hauríem fet.

I això no passa només en un experiment. Ens passa cada dia.

A classe, amb els amics, a les xarxes socials, al pati... Quan veiem que tothom fa una cosa, és molt fàcil pensar que nosaltres també l’hem de fer. Podem riure perquè tots riuen, opinar el mateix perquè ho diu la majoria, vestir d’una determinada manera perquè està de moda o participar en alguna cosa simplement perquè «tothom ho fa».

El problema no és fer el mateix que els altres. El problema és fer-ho sense pensar.

Per això és important aprendre a aturar-nos un moment i preguntar-nos:

«Ho faig perquè realment vull o perquè ho estan fent els altres?»

Tenir criteri propi no significa portar la contrària sempre. Significa ser capaç de pensar, decidir i actuar d’acord amb allò que considerem correcte, encara que la majoria pensi diferent.

I potser també hem de recordar una cosa: de la mateixa manera que nosaltres podem deixar-nos influir pels altres, nosaltres també podem influir en els altres. Una actitud positiva, un gest de respecte o el valor de dir «això no està bé» també es pot encomanar.

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a no deixar-nos portar sempre pel que fan els altres.

Dona’ns criteri per pensar per nosaltres mateixos,

valentia per dir «no» quan calgui

i força per defensar allò que sabem que està bé.

Que siguem capaços de deixar-nos influir

per les coses bones dels altres

i que nosaltres també siguem una bona influència

per a les persones que tenim al costat.

DIMARTS 29: UN CÀRREC PER AJUDAR ELS ALTRES

Ara que ja gairebé totes les classes heu escollit el vostre delegat o delegada i sotsdelegat o sotsdelegada per a aquest curs, és un bon moment per recordar què significa assumir aquesta responsabilitat.

Ser delegat no vol dir ser “el que mana” ni tenir més privilegis que els altres. Ser delegat vol dir representar la classe, escoltar els companys i ajudar a fer que el grup funcioni millor. És una persona a qui els altres han donat confiança, i aquesta confiança comporta responsabilitat.

Un bon delegat ha de saber escoltar, transmetre les opinions de la classe, ajudar a resoldre petits conflictes i donar exemple amb la seva actitud. També ha de complir els seus deures, ser responsable i pensar en el bé de tot el grup, no només en els seus amics.

El sotsdelegat també té un paper important: acompanya, ajuda i substitueix el delegat quan cal. Entre tots dos han de treballar en equip i recordar que no estan sols: representen tota la classe.

Ser escollit és un reconeixement, però sobretot és un compromís. Durant aquest curs, aprofitem aquesta oportunitat per demostrar que sabem confiar, escoltar i treballar pels altres.

Pregària

Senyor,

gràcies per les persones que han acceptat la responsabilitat

de representar la seva classe.

Ajuda els delegats i sotsdelegats

a escoltar amb atenció,

a parlar amb respecte,

a ser responsables

i a pensar sempre en el bé de tots.

Que sàpiguen treballar en equip,

ajudar quan algú ho necessiti

i donar bon exemple amb les seves paraules i accions.

Que la confiança que els hem donat

els ajudi a créixer i a fer créixer també el nostre grup.

DILLUNS 28: ELS PETITS GESTOS

Quan parlem de neteja i d’ordre, no parlem només de tenir una classe bonica o una habitació endreçada. Parlem de cuidar. Cuidar els espais, les coses que tenim i també les persones que els comparteixen amb nosaltres.

A vegades pensem que llençar un petit paper a terra no té importància. Però, si tothom fes el mateix, els carrers, els parcs i els patis s’omplirien de deixalles. Un petit gest pot marcar una gran diferència.

Un exemple interessant el trobem al Japó. En molts llocs hi ha poques papereres públiques i, tot i així, els carrers es mantenen molt nets. Quan una persona té un paper o una deixalla i no troba on llençar-la, se la guarda i se l’emporta fins que troba el lloc adequat per llençar-la o arriba a casa.

També en moltes escoles japoneses els alumnes participen en la neteja dels espais escolars. D’aquesta manera aprenen que mantenir net un lloc que és de tots és responsabilitat de tots.

I això ens pot fer pensar en la nostra vida. Com tenim la nostra classe? Com deixem el pati? Què fem quan veiem un paper a terra encara que no sigui nostre?

Però també podem parlar d’una altra mena de neteja: la neteja interior. A vegades portem dins nostre una enrabiada, una preocupació, una paraula que ens ha fet mal o alguna cosa que no hem perdonat. També necessitem, de tant en tant, “fer net per dins”: parlar, demanar perdó, perdonar i deixar anar allò que ens pesa.

Per pensar...

• Cuido els espais que comparteixo amb els altres?
• Hi ha alguna cosa dins meu que necessito “endreçar” o deixar anar?

Pregària

Senyor,

ensenya’ns a cuidar els espais que compartim,

a no pensar només en nosaltres

i a tenir cura del món que ens has regalat.

Ajuda’ns també a posar ordre dins nostre,

a deixar anar allò que ens fa mal

i a tenir un cor disposat a estimar i a perdonar.

Que els nostres petits gestos

ajudin a fer més bonic el món que compartim.

.

DIVENDRES 25: SIGUEM LLUM

Un nen va preguntar un dia al seu mestre:

—Mestre, com podem canviar un món tan gran?

El mestre no va respondre. Va apagar tots els llums de la sala i va encendre una petita espelma.

—Ha desaparegut tota la foscor? —va preguntar.

—No —van respondre els alumnes.

El mestre va encendre una segona espelma.

—I ara?

—Ara hi ha una mica més de llum.

Va anar encenent una espelma rere l’altra fins que tota la sala va quedar il·luminada.

Aleshores va dir:

“Cap d’aquestes espelmes ha hagut d’il·luminar tota la sala. Només ha hagut de fer la seva part.”

I potser això també ens passa a nosaltres.

Quan veiem problemes al món, de vegades pensem que són massa grans i que nosaltres no hi podem fer res. Però no cal canviar-ho tot de cop.

Podem començar per una cosa petita.

Potser un petit gest nostre no canviarà tot el món, però pot canviar el dia d'una persona.

I aquesta persona pot fer el mateix amb una altra.

I així, a poc a poc, les petites llums es van encenent.

Pregària

Senyor,

avui et demanem que ens ajudis a ser llum

per a les persones que tenim al nostre costat.

Que sapiguem veure qui necessita una mà,

una paraula, un somriure o una mica de companyia.

Ajuda'ns a no pensar que som massa petits

per fer coses importants.

Ensenya'ns que cada petit gest compta

i que, quan cadascú posa una mica de llum,

la foscor es fa més petita.

Que avui puguem ser una petita llum per a algú.

Amén. 

DIMARTS 22: DONANT OPORTUNITATS

Ahir, Tarragona va viure un pregó de Santa Tecla molt especial. Els encarregats de fer-lo van ser Álvaro Cano i Rubén Almazán, capitans del Nàstic Genuine, que van compartir amb tota la ciutat la seva història, la seva passió pel futbol i, sobretot, un missatge molt important: tothom mereix tenir una oportunitat.

Van parlar de la seva trajectòria, del Nàstic, de l’amistat i de tot allò que han viscut gràcies al futbol. Però el seu discurs va anar molt més enllà de l’esport. Van reivindicar una societat on les persones amb discapacitat puguin estudiar, treballar, prendre decisions, tenir amics, divertir-se i construir el seu propi projecte de vida com qualsevol altra persona.

Una de les idees que ens podem quedar és aquesta:

“Discapacitat no vol dir ‘tu no pots’, vol dir ‘encara ningú t’ha donat l’oportunitat’.”

I aquesta frase ens pot fer pensar també en nosaltres. Quantes vegades decidim que algú “no pot” abans de deixar-lo provar? Quantes vegades posem etiquetes als altres pel seu aspecte, per la seva manera de ser, per les seves dificultats o perquè són diferents de nosaltres?

Santa Tecla ens recorda que Tarragona és una ciutat que es construeix entre tots. I potser aquest és també un bon moment per preguntar-nos què podem fer nosaltres perquè el nostre grup, la nostra classe i la nostra escola siguin llocs on tothom se senti part de l’equip.

Perquè, al final, la vida també és un equip. No tots tenim les mateixes habilitats, ni avancem al mateix ritme, ni juguem en la mateixa posició. Però tots tenim alguna cosa per aportar.

Que no siguem nosaltres qui tanquem portes als altres. Que sapiguem mirar més enllà de les etiquetes, donar confiança, ajudar quan calgui i, sobretot, donar oportunitats.

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a mirar els altres amb una mirada nova,

sense etiquetes ni prejudicis.

Ensenya’ns a descobrir les capacitats

que hi ha dins de cada persona

i a no decidir mai per un altre

què pot o què no pot fer.

Fes-nos una classe, una escola i una ciutat

on ningú se senti exclòs,

on tothom tingui el seu lloc

i on puguem avançar plegats.

Que, com en un bon equip,

sapiguem confiar els uns en els altres,

animar-nos, ajudar-nos

i celebrar els èxits de tothom.

Senyor, ajuda’ns a donar oportunitats

i a ser oportunitats per als altres.

Amén.

DILLUNS 21: UNA CIUTAT, UNA HISTÒRIA I UNA COMUNITAT

Avui volem començar la nostra pregària pensant en la ciutat on vivim i formem part: Tarragona.

Aquests dies Tarragona es prepara per celebrar les seves festes de Santa Tecla, la seva patrona. Però… qui era Santa Tecla?

Segons la tradició cristiana, Tecla va ser una jove que va conèixer el missatge de Jesús a través de sant Pau. Va decidir seguir el seu camí i viure la seva fe amb valentia, fins i tot en moments difícils.

Amb el pas dels segles, Santa Tecla es va convertir en la patrona de Tarragona. Per això, cada any, al mes de setembre, la ciutat s’omple de festa: carrers, places, música, danses, cultura i tradicions que ens recorden que formem part d’una història i d’una comunitat.

Què és per a tu la celebració de Santa Tecla?

Senyor,

avui et donem gràcies per Tarragona,

per la nostra ciutat,

per les persones que hi viuen

i per totes les tradicions que compartim.

Ajuda’ns a ser com Santa Tecla:

persones valentes,

capaces de defensar allò que creiem,

però també capaces d’escoltar

i respectar qui pensa diferent.

Que aquestes festes ens ajudin

a trobar-nos, a celebrar junts

i a valorar les persones que tenim al nostre costat.

Santa Tecla, patrona de Tarragona,

acompanya’ns en aquest nou curs.

Amén.

DIVENDRES 18: AVUI PARLEM DE LES COSES QUE TROBEM A FALTAR

Al llarg de la vida vivim pèrdues i separacions. Pot ser algú que marxa, una amistat que canvia, una mascota o un lloc que deixem enrere.

Quan perdem algú o alguna cosa important, podem sentir tristesa, buit, enyorança o fins i tot ràbia. Cada persona ho viu de manera diferent, i totes les emocions tenen el seu lloc.

Amb el temps, aprenem que trobar a faltar també és una manera de reconèixer com d’importants han estat per a nosaltres aquelles persones i moments. Els records, l’amor compartit i tot allò que hem viscut poden continuar formant part de la nostra vida.

Per pensar...

Què o qui trobo a faltar?

Com visc les pèrdues i les separacions?

Què m’ajuda quan estic passant per un moment difícil?

Quin record o aprenentatge guardo d’aquella persona?

Avui posem davant de Jesús allò que trobem a faltar i li demanem que ens doni força, consol i esperança per continuar caminant.

Pregària

Jesús,

avui pensem en les persones que estimem

i que trobem a faltar.

Gràcies per tot el que hem compartit,

pels moments viscuts, pels somriures

i per l’amor que ens han donat.

Ajuda’ns a acollir la tristesa

i a transformar l’enyorança en agraïment.

Dona’ns força per continuar endavant

i fes-nos sensibles al dolor dels altres.

Que la teva llum ens acompanyi sempre.

Amén. 

DIJOUS 17: POSEM-NOS DE BON HUMOR. ÉS FESTA MAJOR!

Somriure en aquest món i somriure amb aquest món. Saber riure’s d’allò que un estima. Riure’s d’un mateix, dels altres i amb els altres, riure de les pròpies tonteries… Riure content i agraït per tot el que Déu ens dona.

Riure’s de tot el que encara està per fer, sense encegar-se i amb paciència. Compartir la il·lusió, la tendresa i una mica de bogeria enmig de tanta racionalitat.

I no ens podem oblidar d’escoltar la seva veu… la veu d’un Déu que, segur, també somriu.

Escoltem el vídeo de la cançó d’Álvaro Fraile.

PARLEM-NE:

• Què significa per a tu estar alegre? En quins moments et sents especialment alegre?

• Posa algun exemple de coses petites que et poden alegrar el dia.

• Creus que l’alegria es contagia? Si un company està alegre, pot fer que els altres també ho estiguin? Com?

• I tu, què pots fer avui per contagiar una mica d’alegria als altres?

Que avui no ens falti un somriure!

DIMECRES 16: PETITS HÀBITS, GRANS CANVIS

Ja fa uns dies que hem començat un nou curs. Al davant tenim molts mesos, noves experiències i aprenentatges. Però una cosa és important: la manera com comencem pot marcar el nostre camí. No podem controlar tot el que passarà durant el curs, però sí que podem decidir algunes coses: com ens organitzem, com aprofitem el nostre temps, com tractem els altres o quina actitud tenim davant les dificultats.

Tenir uns bons hàbits no vol dir ser perfecte. Vol dir intentar cuidar les petites coses del dia a dia: preparar la motxilla, portar les tasques al dia, estudiar una mica de manera constant, descansar, arribar puntuals i saber trobar moments per desconnectar.

Per pensar una mica:

• Quin és un bon hàbit que t'agradaria començar o millorar aquest curs?
• Hi ha alguna cosa que podries organitzar millor?
• Què creus que pots fer avui perquè aquest curs vagi una mica millor demà?

Potser no cal canviar-ho tot de cop. De vegades, un petit canvi repetit cada dia pot acabar fent una gran diferència.

Senyor,

avui et demanem que ens ajudis a ser constants, a organitzar-nos bé i a no deixar sempre les coses per a l'últim moment.

Dona'ns força quan ens costi continuar, paciència quan les coses no surtin com esperàvem i ganes de millorar cada dia una mica més.

Que sapiguem aprofitar cada nou dia com una nova oportunitat.

Amén.

DIMARTS 15: NO ET RATLLIS!

 Escolta aquesta cançó i diguem, de què creus que parla?

La cançó “Ei tu, no et ratllis” ens convida a no deixar-nos dominar per les preocupacions, les pors i els problemes del dia a dia. Sovint ens capfiquem pensant en allò que pot sortir malament, en què diran els altres o en coses que no podem controlar. Però la fe ens recorda que no estem sols i que podem confiar en Déu.

A vegades necessitem parar, respirar i recordar que Déu ens acompanya fins i tot en els moments difícils. No vol dir que els problemes desapareguin, sinó que podem afrontar-los amb més esperança i confiança. La cançó ens anima a viure amb una actitud més alegre, a no donar tantes voltes a les coses i a confiar que sempre hi ha un camí per seguir endavant.

 

Senyor,

ajuda’m a no preocupar-me tant per les coses

que no puc controlar.

Dona’m confiança per afrontar els problemes,

alegria per gaudir de cada dia

i força per continuar quan les coses es compliquin.

Gràcies perquè sé que no estic sol

i que sempre camines al meu costat.

Amén.

DILLUNS 14: QUAN ESTIMAR ÉS RECORDAR

La vida és un regal, però també és fràgil i imprevisible. Al llarg de la vida vivim moments de molta alegria, però també moments de dolor i de pèrdua.

Quan perdem una persona que estimem, és normal sentir tristesa, ràbia, desconcert o fins i tot no saber ben bé què sentim. Cada persona viu la pèrdua a la seva manera, i no hi ha una única manera correcta de fer-ho.

Amb el temps, el dolor pot anar canviant. La persona que ja no hi és continua formant part de nosaltres a través dels records, de tot allò que vam compartir i de la petjada que va deixar en la nostra vida.

Potser no podem evitar la pèrdua, però sí que podem aprendre a viure-la: parlant-ne quan ho necessitem, deixant-nos acompanyar i cuidant-nos els uns als altres. I, sobretot, podem recordar que estimar algú també significa guardar-lo dins nostre i continuar vivint portant una part d’aquella persona amb nosaltres.

Per això, avui val la pena mirar les persones que tenim al costat i també recordar amb estima les que ja no hi són. Val la pena estimar, agrair, abraçar, recordar i aprofitar el temps que compartim amb les persones que formen part de la nostra vida.

Déu nostre,

Ajuda'ns a entendre que plorar, estar tristos
o trobar a faltar algú també forma part de l'amor.

Ensenya'ns a valorar més la vida,
a cuidar-nos els uns als altres
i a estimar mentre tenim l'oportunitat de fer-ho.

Amén.

DIJOUS 10: DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Demà és l’11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya.

És un dia que ens convida a mirar una mica més de prop allò que forma part de la nostra cultura, de la nostra història i de la nostra manera de viure.

I és que Catalunya és molt més que un lloc al mapa. És una llengua que parlem, paisatges que reconeixem, festes que celebrem i petites tradicions que formen part del nostre dia a dia.

És menjar pa amb tomàquet, gaudir d’una bona calçotada, esperar que arribi Sant Jordi per regalar roses i llibres, escoltar una sardana, veure els castells aixecant-se plaça amunt o celebrar una festa major amb cercaviles, grallers i correfocs.

És també el mar Mediterrani, els Pirineus, els pobles petits, les ciutats, les muntanyes de Montserrat i tots aquells racons que, d’una manera o altra, sentim nostres.

I segurament cadascú de nosaltres té una “petita cosa” que li fa pensar en Catalunya.

Pot ser un menjar, una cançó, una festa, un lloc, una paraula, una tradició, una olor, un record de la família o fins i tot alguna cosa que fem sense adonar-nos-en.

Si haguessis d’explicar Catalunya a una persona que no hi ha estat mai utilitzant només tres coses, quines triaries?

Demà celebrarem la Diada. Però avui podem començar celebrant totes aquelles petites coses que formen part de qui som.

DIMECRES 9: PAS A PAS

Ahir vam obrir les portes a un nou curs. Avui ja no és el primer dia. Les motxilles ja pesen una mica més, ja hem retrobat algunes cares, hem conegut nous companys i potser ja hem començat a fer-nos una idea de tot el que ens espera.

Però començar un curs no és només estrenar llibres, horaris o assignatures. Començar també vol dir tenir l’oportunitat de decidir com volem viure aquest any.

No podem controlar tot el que ens passarà. Hi haurà exàmens que ens costaran, dies que arribarem cansats, discussions, errors i moments en què pensarem que no podem més.

Però sí que podem decidir com afrontem tot això.

Podem decidir si ajudem aquell company que ho necessita. Si donem una segona oportunitat a algú. Si ens esforcem una mica més quan les coses no ens surten. Si sabem demanar perdó. Si ens atrevim a provar alguna cosa nova. Si, en lloc de mirar només per nosaltres mateixos, mirem també qui tenim al costat.

Perquè els grans canvis no sempre comencen amb grans decisions. De vegades comencen amb una cosa molt petita: una paraula amable, un somriure, un “t’ajudo?”, un “ho torno a intentar” o simplement decidir que avui volem fer les coses una mica millor que ahir.

No cal que aquest curs sigui perfecte.

Només cal que cada dia intentem fer un pas endavant.

I si algun dia fem un pas enrere, recordem que també forma part del camí.

Avui tenim un nou dia per començar.

Quin petit pas vols fer tu?

DIMARTS 8: COMENCEM UN NOU CURS!

Avui obrim de nou les portes de l’escola i comencem una nova aventura.

Alguns de vosaltres torneu a trobar-vos amb amics, professors i espais coneguts. D’altres comenceu una etapa nova, amb cares noves, nous reptes i moltes coses per descobrir. Però, sigui quin sigui el vostre cas, avui tots comencem de nou.

Un nou curs és una oportunitat per posar-nos nous reptes, per aprendre, per equivocar-nos i tornar-ho a intentar, per descobrir coses que encara no sabem i, sobretot, per créixer com a persones.

Durant aquest curs hi haurà dies fàcils i dies més complicats. Hi haurà moments en què estarem contents i d’altres en què necessitarem que algú ens doni un cop de mà. Per això és important recordar que no fem aquest camí sols. A l’escola som una comunitat: companys, professors, famílies i totes les persones que en formen part.

Us proposem començar aquest curs amb tres paraules:

CONFIANÇA, per creure en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats.

RESPECTE, per cuidar-nos, escoltar-nos i valorar les persones que tenim al costat.

ESPERANÇA, per mirar endavant amb il·lusió i pensar que sempre podem fer un pas més.

Que aquest sigui un curs ple d’aprenentatges, però també d’amistats, somriures, descobertes i moments que recordarem.

Benvinguts i benvingudes a un nou curs!

Comencem el camí junts.