DILLUNS 1: TENS UN MOMENT...?

 

Fa uns dies em vaig proposar no anar-me’n a dormir sense poder recordar un moment del dia en què hagués somrigut, un moment del dia en què hagués estat útil a algú, un moment on hagués après alguna cosa, un moment on em comprometés a millorar una actitud, una acció, un pensament negatiu...

Ho vaig posar en pràctica i em vaig adonar que no podia recordar un moment per a cada cosa. Em vaig frustrar, perquè creia que amb la quantitat d’hores que estic despert pel món hauria de trobar-ne almenys un!

Vaig tornar a pensar com podia assegurar-me que el meu dia havia valgut la pena, que havia tingut sentit i llavors em vaig adonar que l’únic que he de recordar és quantes vegades he estimat.

1.- I tu, què mesures per saber que el teu dia ha pagat la pena?

2.- Tanca els ulls: recordes algun moment en què hagis estimat algú (amb la teva disponibilitat, sent generós, escoltant, col·laborant...)?

CADA DIA COMPTA. FES QUE VALGUI LA PENA!

DIVENDRES 26: EL PRIMER PAS

 

Que n’és d’important el primer pas en tot allò que volem emprendre. És l’actitud dels valents, dels que s’aventuren, dels que arrisquen... però. sobretot, també dels qui mai es podrà dir que no ho han intentat.

Amb la primera passa encaminem el nostre propòsit: on ens dirigim. Ser el primer en perdonar és l’actitud de qui vol escurçar distàncies, refer relacions i brindar una nova oportunitat. Amb tot, el més important de ser el primer a perdonar és que qui perdona descansa, es treu el pes d’allò que el neguiteja i incomoda, i que fins i tot el fa sentir humiliat.

Em pregunto:

1.- Sóc propens a perdonar els que em fan mal, amb les seves paraules, accions o amb la seva indiferència?

2.- Experimento la pau d’haver estès la mà als que m’han ferit?

3.- I jo, reconec que m’equivoco? Que actuo malament en ocasions amb els que m’envolten per voler ser més que els altres, per enveja o per portar la veu cantant?

Perdonar és un acte heroic, un acte d’amor sincer i profund. Transformar un cor ferit depèn en gran mesura de nosaltres mateixos!

MOLT BON CAP DE SETMANA!!

DIJOUS 25: NO ÉS CURIÓS?

 

Els estudiosos de la vida de Jesús remarquen un tret particular de la seva persona. La vida pública de Jesús comença després que Ell passés 40 dies al desert, fent dejuni i abstinència i pregant. En aquest temps de solitud, va estar temptat per tot allò que podríem considerar en part necessari i que forma part de la nostra humanitat: sentir-se nodrit, l’afecció a allò material i l’afany de poder.

En resum, a vegades les comoditats, el desig incansable i el nostre ego ens poden fer oblidar el sentit de la nostra existència, la missió que cadascú ha de descobrir de si mateix.

 

PREGUNTES PER AL DIÀLEG:

1.    Alguna vegada m’aïllo del soroll, de les presses alienes i em pregunto com estic?

2.    Quan em llevo, faig el que he de fer com un automatisme (un robot) o dono sentit a allò que faig?

3.    Descobreixo en alguna ocasió allò que em fa feliç? Potser un acte de servei a l’altre, unes paraules de consol o reconfort a qui ho necessita, un gest amistós o un somriure de complicitat als que passen vora meu...

4.    Què espero de mi mateix?

 

Proposem a través d'aquest vídeo, de les seves imatges i les paraules escrites deixar-se portar i fer una experiència de connexió amb una mateix/a. Tot el que veig, sento, toco, escolto sóc jo qui ho viu i necessito temps per processar-ho. Vull aturar-me en el meu caminar... necessito adonar-me que el camí exterior forma part d'un camí interior (no són dos coses diferents); necessito contemplar, necessito silenci...

DIMECRES 24: TAN NET ÉS QUI NETEJA COM QUI NO EMBRUTA

 

La cançó de la campanya "Tan net és qui neteja com qui no embruta" de l'Ajuntament de Barcelona ens pot servir d'excusa per parlar sobre com podem tenir cura de l'escola, de la classe, dels patis, dels passadissos, dels lavabos... sense que els embrutim, perquè és veritat que "Tan net és qui neteja com qui no embruta". I tu... embrutes més que no embrutes?

Les Carmelites no només és un col·legi, un edifici amb els seus patis, exàmens i projectes. En el centre de tot estan les persones: estudiants, mestres, professors, professores, personal de manteniment, famílies i tots els que estimen la nostra escola. Tots som membres de Carmelites.

CUIDEM LA NOSTRA ESCOLA, ÉS COSA 

DE TOTS.

DIMARTS 23: NÚVOLS A LA VIDA II

 

La diferència entre els núvols i la boira és la distància amb la superfície. Mentre la boira es forma arran de terra, els núvols sempre es formen a una certa altura. 

Si pensem en moments d'obscuritat a la vida, tant es poden comparar amb els núvols com amb la boira.

Chill C. ens relata a la seva cançó com vivim aquest moment de boira:

Algunes frases de la cançó:

I, què sents?

Atrapats dins d'aquesta boira

Necessito ajuda

No sóc prou valent, no canvio la postura

Dia rere dia i no em trobo bé

Busco sentit al meu món, em quedo fins a les tantes

Dona'm alguna resposta.

 

1.- Què t'agradaria veure més clar? 

2.- Necessites ajuda? Quan?

 

 

DILLUNS 22: NÚVOLS A LA VIDA

A vegades, vivim moments de núvols, de boira, en els quals sembla que no veiem clar. És l'experiència que tenim quan viatgem en un avió i s'enlaira, hi ha un moment, quan travessa els núvols que pràcticament no podem veure res. També en pujar a la muntanya en podem trobar que hem de travessar alguns núvols per arribar al cim i veure més clar.

Ho vols veure?

1.- Has viscut moments en que et sents malament perquè no veus clar?

2.- Creus que tots i totes tenim dies emboirats? A tu et passa?

Demà continuem parlant a través d’una cançó de Chill C. on ens relata com vivim aquest moment de boira.

DIVENDRES 19: ARRIBA A LA MATINADA

 

Per arribar a la matinada,

no hi ha altre camí que la nit.

(Kahlil Gibran)

Ajuda'ns, malgrat les dificultats i moments de foscor de la nostra vida, en veure sempre aquest fil de llum que ens ofereixes. Que sapiguem ser llum per als altres i il·luminem una mica més aquest món nostre una mica fosc.

MOLT BON CAP DE SETMANA!

DIJOUS 18: COMENÇA LA QUARESMA

 

La Quaresma és un temps que comença avui i acaba amb el Diumenge de Pasqua. És un temps molt apropiat per adonar-nos d'aquelles coses que no fem bé, per intentar millorar i fer-les d'una altra manera, sabent que sempre comptem amb persones que ens poden ajudar a aconseguir-ho.

Aquest any, ens centrarem en les mans. Elles expressen la força de les nostres accions. Una mà tancada que cada setmana s'anirà obrint, com ho ha de fer el nostre cor... 

Per a què utilitzem les nostres mans, què donem amb elles o què agafem? 
Marca't un objectiu per aquests pròxims QUARANTA dies.

DIMECRES 17: DIMECRES DE CENDRA

 

Llegiu el petit conte que explica el sentit de la Quaresma.

La idea és parlar sobre com vivim les coses... Hi ha somnis que construeixen  i ajuden però hi ha somnis que destrueixen. Preparem el cor per donar el millor de cadascú de nosaltres!

Hi havia una vegada una noia de vuit anys que estava molt malalta. Els seus pares van parlar amb la tribu i  buscaven un remei per curar les febres tan altes i les males nits que passava. Van trobar una solució: posar de nit un atrapa-somnis  sobre el cap de la Nila que quan dormia tenia pors i li costava molt dormir. Els malsons quedarien enganxats com una teranyina i els bons somnis, aquelles coses que ens ajuden  i ajuden els altres passarien pel centre i baixarien fins a la Nila. 

Aquell utensili li va canviar la vida. 

Avui és Dimecres de Cendra i comencem la Quaresma, un temps de canvi. Hem d'obrir el cor, sortir de nosaltres mateixos i creure que junts podem fer un món més habitable... I de què ens pot servir un atrapa-somnis? Realment ens pot ajudar?

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

 

1.- Estem disposats a viure... a deixar-nos portar pels somnis que ens omplen?

2.- Què ens fa por?

3.- Quins reptes em puc posar de cara a aquesta Quaresma?

DIMARTS 16: LA FLOR NO COMPETEIX

 

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1.- Competeix només pel fet de ser millor que els altres?

2.- Et molesten els èxits dels companys o t'alegres amb ells?

3.- Et proposes petites fites a la teva vida? 

 

La competitivitat no sempre és "dolenta", moltes vegades ens ajuda a millorar. És dolenta quan es converteix en una manera de voler "ser més" que els altres, de nodrir l'orgull i l'egoisme i de “guanyar sigui com sigui” als que considero els meus rivals... ser millor no pot ser a costa de qualsevol cosa ni de qualsevol manera. 

DIVENDRES 12: CARNESTOLTES

 

Estem en la setmana del "Carnestoltes". Aquesta paraula ve del llatí, es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn. 

En canvi, la paraula "Carnaval" té dos orígens. Per un costat, ve de "Carnis avalis", que vol dir "carns privades", i que també fa referència a la Quaresma. Per l'altre, ve de "Carrus navalis", un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats. El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat. Amb això volien dir que durant aquests dies l'home era lliure.

Avui ens costa privar-nos de coses (en tenim moltes al nostre abast)... però potser la COVID ens ha fet valorar coses que abans no necessitàvem tant, aspectes NO MATERIALS  que veiem que són importants, essencials podríem dir, per a nosaltres i pels altres...

Quins són? Hem canviat la nostra mirada al llarg d'aquest any tant difícil per a tots i totes?

Quina actitud creieu que ha estat important a l'escola per tirar endavant les classes, malgrat els grups bombolla, les mascaretes...?

 

Parlem-ne.

MOLT BON CAP DE SETMANA!

DIJOUS 11: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA EN EL MÓN CIENTÍFIC. EQUITAT DE GÈNERE

 

Volem fer visible la presència de la dona en el món científic i promoure en l'alumnat aquesta conscienciació. Equitat de gènere i  oportunitat d'opcions professionals entre homes i dones.

«La ciència i la igualtat de gènere són vitals per realitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, inclosos en l'Agenda 2030. En els últims 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç inspirant i promovent la participació de les dones i les nenes a la ciència. Desafortunadament, elles segueixen enfrontant-se a barreres que els impedeixen participar plenament en aquesta disciplina. D'acord amb un estudi realitzat a 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un mestratge i un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, 8% i 2%, respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, 18% i 6%.»

                                                  Organització de les Nacions Unides

 

Visionem la sèrie : DE GRAN VULL SER... En aquest capítol presentem el testimoniatge de la Linda, enginyera biomèdica.

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1.- Què t'ha sorprès del que has escoltat?

2.- Per què hem de recordar, expressament, el paper de la dona en la ciència?

3.- Què pots fer tu per canviar aquesta situació?

DIMECRES 10: TOLERÀNCIA I RESPECTE

 

Quan parlem d'intolerància parlem de discriminació, de falta de respecte, de supremacia, de racisme... Podem dir que tolerància és acollir i valorar la diferència.

En el vídeo que us oferim, podem observar els tatuatges dels prejudicis que sent una noia gitana, estiguem ben atents i atentes a les expressions que surten. I nosaltres, etiquetem a les persones? Amb quins criteris?

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1.- Creus que tenim prejudicis amb algunes persones? Es pot evitar?

2.- Sents que els prejudicis et portan a la discriminació? 

3.- Què vol dir etiquetar a les persones? Ho fas?

4.- Creus que hi ha persones més valuoses que altres? Per què?

DIMARTS 9: Hipàtia d’Alexandria

 

Nascuda al segle IV va ser filla i deixebla de l'astrònom Teó, Hipàtia és la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement raonablement segur i detallat. Escrigué sobre geometria, àlgebra i astronomia.

Es va interessar per la mecànica i va construir un astrolabi pla, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda d'astrolabis Hipàtia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi. També va construir un hidròmetre i un hidroscopi, i va inventar l'aeròmetre, un tipus de densímetre, per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia.

Va ensenyar filosofia a una selecta escola on hi havia fills d'aristòcrates cristians i pagans que amb el temps acabarien ocupant càrrecs elevats.

El director de cine Alejandro Amenábar va realizar la pel·lícula Ágora inspirada en la seva figura.

DILLUNS 8: SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA DONA

El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència va ser decidit l'any 2015 per l'Assemblea General de les Nacions Unides que va proclamar l'11 de febrer de cada any com al Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal de promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l'educació i l'ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d'estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits. Es va celebrar per primera vegada l'11 de febrer de 2016.

 

Aquesta celebració forma part del punt 5 de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que té com a objectiu aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes.

DIVENDRES 5: WHEN I GROW UP

 

Avui us proposem mirar aquest curt... d'entrada pot sembla molt infantil per l'edat. Però el curt acaba amb un missatge molt subliminal... caldrà posar-hi tota l'atenció.

Una jove intel·ligent comença a pensar què vol ser de gran. Quan se li demana que escrigui què vol fer de gran, es planteja a si mateixa una varietat de professions.  La nena de 'When I Grow Up' es transforma en els diferents oficis que ve realitzant diàriament mentre torna de casa a l'escola. Solider, forner, botoner: totes són possibilitats i totes madures per a un joc imaginatiu.  

Una mica com molts alumnes a 4t d'ESO quan han de començar a decidir el seu futur. Molts dubtes... confusió... Potser n'hi ha que sembla que ho tenen claríssim! De gran, jo, vull ser... JO.

El curt acaba amb un missatge molt subtil... De gran, jo, vull ser... JO. Ser persona.

Ser persona. Ser feliç. Aquest és el principal camí. L'educació, l'ofici, m'hi ha d'ajudar. Però han de ser eines per assolir-ho.

Ja saps què vols ser "de gran"?

 

 

BON CAP DE SETMANA!

DIJOUS 4: LLIÇÓ DE VIDA

 

El 4 de febrer és el Dia Internacional Contra el Càncer. Malauradament és una malaltia molt greu i que segur que ha afectat algú que coneixes. Tots estem exposats a la malaltia, tot i que podem minimitzar el risc amb hàbits saludables. La lluita contra el càncer té un vessant mèdic indiscutible, però també és molt important l'actitud i les persones que envolten el malalt. Us convidem a veure aquest vídeo:

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1. Quina actitud tens tu amb la gent que està malalta del teu entorn? Què pots fer per ajudar-los?

 

PREGUEM

Avui preguem per totes aquelles persones que passen per una malaltia greu com el càncer. Dona'ls força per lluitar contra la malaltia, i ajuda'ns a saber estar al seu costat i a estimar-los moltíssim. Amén.

DIMECRES 3: TANGO

 

Mirem el vídeo i comentem amb els alumnes

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1.             A vegades ens sentim com un globus enmig d'un desert de cactus punxants... fràgils, en perill... Quines són les dificultats que et fan sentir fràgil?

2.             Malgrat això som capaços d'avançar i superar les dificultats quan comptem amb els altres... Quines persones són importants per a tu per a avançar? Quines persones t'ajuden a créixer? Com ajudes tu als altres?

DIMARTS 2: JA SOM AL FEBRER

 

Ja som al febrer, el segon mes de l'any del calendari gregorià. És un mes poca-solta perquè arriba el carnaval i esbojarrat perquè fa tot tipus de temps.

Febrer acostuma a ser un mes rabiós poc de fiar; moltes dites d'aquest mes diuen que febrer té un temps canviant, que tant fa bo com mal temps. També, després d'un gener que acostuma a ser tranquil, les batzegades de febrer acostumen a portar grans glopades d'aire fred o, directament, onades de fred.

Amb les dites populars retrobarem el saber popular que ens ajuda a conèixer les nostres febleses i a partir d’elles podem començar un camí de canvi, de renovació.

PREGUEM

I tu, quantes cares poses als teus companys?

I a casa teva?