DIMARTS 20: L’ÚLTIM DIA D’AQUEST CURS

Tot es viu diferent quan representa l’últim cop que ho experimentem. No és el mateix el 123è dia de curs que l’últim, ni els objectius són els mateixos, ni el moment en què ens trobem, ni nosaltres mateixos som exactament iguals... Però també ens fa pensar que tot en aquesta vida té un final. Els finals no són per desmerèixer o oblidar perquè la vida segueix, sinó que són per viure’ls i sovint esdevenen punt de partida per al següent estadi del que vivim.

Avui tanquem el curs 2022-23, envoltats de companys que direu “adéu” als horaris escolars, probablement als llibres utilitzats enguany, a certs hàbits que a partir de demà canviaran... I direm arreveure a les persones que ens han acompanyat aquests 9 mesos, amb qui hem tingut moments per a tot, que no podem canviar i que ens han enfortit i ensenyat molt.

Que tingueu tots un bon últim dia de curs i que gaudiu molt d’un temps diferent i també necessari, les vacances d’estiu. 

Passeja, viatja, llegeix, troba't, descansa, gaudeix, viu!

Fes el teu estiu!

DILLUNS 19: LES VACANCES HAN ARRIBAT

Ja és aquí l’estiu i per fi podrem descansar. Si més no, no ens llevarem tant d’hora i no estarem tan afeixugats pel ritme de cada dia. Tindrem molt de temps lliure.

Lliure sona a taxi, però també sona a llibertat.

La llibertat autèntica sempre és bona perquè sempre és un do de Déu. Així, doncs, el temps lliure també és un do de Déu.

Malgrat que el temps és una criatura de Déu, no en té de llibertat. La llibertat la tenim nosaltres que també tenim el temps.

Per tant, com farem servir la llibertat per aprofitar el temps lliure? “That’s the question!”

Per tant, estimats nois i noies, aquí teniu aquesta recepta:

•  Molta convivència amb els de casa i amb qui sigui (això cal dosificar-ho) creant al vostre voltant l’ambient cristià.
• Aprofiteu per llegir.
• Aprofiteu per estar amb la gent gran de la vostra família.
• Sortiu a gaudir de la natura fent passejades, excursions.
• Desitjant-vos unes profitoses vacances recordeu: els cristians no es deixen portar per l’ambient, són ells qui creen l’ambient.

DIVENDRES 16: UN COSTUM MÉS

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam cada any, ni la guerra a Ucraïna.

Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè  no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament. Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses, que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme.

Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor se’ns arriba a rovellar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.

Ensenya’ns a recordar que Tu has trencat sempre les coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.

 

Mirem aquest vídeo per reflexionar-hi. Què hi veiem? Transportar un conflicte llunyà en el nostre context occidental ens fa ésser més conscients dels problemes d'aquest món?

DIJOUS 15: POTSER HA ARRIBAT EL MOMENT

 

Potser ha arribat el moment

de triar entre tibar o empènyer.

Potser si m’hi fixo bé

no estic tan malament.

Alguna cosa em diu que segueixi

i em demana que no em rendeixi.

Alguna cosa diu que no dubti de mi.

 

Fragment de la cançó Alguna cosa de Gossos

DIMECRES 14: REFUGIATS

Aquest curs ha estat, malauradament, el curs de les imatges dels milers d’Ucraïnesos, sirians, fugint de l'horror del seu país. Aquest sembla ser un conflicte que no es resoldrà a curt termini.

Que les oracions d'avui vagin amb tota la força als camps de refugiats com els d'Idomeni a Grècia. Que el Senyor doni força als refugiats i doni llum als governants per trobar una solució

esperançadora.

Mirem aquest vídeo d'UNICEF i reflexionem-hi.

DIMARTS 13: NO SÓC CAP POSSESSIÓ

A vegades confonem relació amb possessió. Algunes persones creuen que si som amics d’una persona –per  tant, tenim una relació de confiança amb ella– , no podem ser-ho d’altres que potser són diametralment oposades a nosaltres. És a dir, pensem que ser amics és una acció excloent: si ets amic meu, no pots ser amic d’aquell de qui jo no soc amic. És un error. L’amistat no es construeix en el xantatge emocional que afecta la seva relació amb d’altres persones. L’amistat es basa en la decisió lliure de voler establir lligams amb una persona, que si són reeixits, seran correspostos. Evidentment, quan aquesta estimació és recíproca, implica un compromís, un actuar de manera responsable, sabent i acceptant l’altre tal com és. En el millor dels casos, una amistat serà duradora quan vetllem pel bé de l’altre i tenim moments de trobada, de compartir que, de retruc, i sense esperar-ho, també ens carreguen les piles i ens fan sentir bé.

Cuidem les nostres amistats. No ens enfadem si no som correspostos. Però el que sí que és imprescindible és que siguem curosos i cordials amb tothom, que no els desitgem cap mal, que no ens aïllem en nosaltres mateixos, perquè les persones som éssers socials i la nostra vida es construeix sobretot en la relació que establim amb els altres.

DILLUNS 12: ENS CALEN MIRALLS

 

Sempre impressiona el fet que, del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que veure’ns a nosaltres mateixos.

Per veure’ns amb una certa objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes . Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres mateixos.

Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull .

DIVENDRES 9: ACCEPTA’T TAL COM ETS 😉

Mira aquest vídeo promocional de Sant Valentí. No passa de moda, perquè el que diu ens ha de fer pensar quina imatge de nosaltres mateix tenim.

T’ha fet pensar en com ets? 

Ets capaç de veure les moltes qualitats que tens i que potser et passen desapercebudes?

Ets capaç d’acceptar-te tal com ets, tot i que hi hagi aspectes de tu que no t’agradin tant?

“Estima’t a tu mateix/a per ser capaç d’estimar els altres!”

DIJOUS 8: GRÀCIES

 

Gràcies pel passat. Les persones que m’han estimat i m’han ensenyat a estimar, per a haver-me ajudat a créixer, per haver pogut conèixer-les tot i que algunes ja no hi són, i les trobo molt a faltar...

Gràcies pel present. No em falta res del que necessito: família que m’embolcalla, un plat a taula, un lloc on aixoplugar-me i sentir-me segur, una escola on puc aprendre i fer-me gran per decidir el meu demà...

Gràcies pel futur. Encara que no sàpiga què hi hagi per davant. Encara que de tant en tant no m'agradi i no estigui d'acord amb allò que veig. Encara que la impaciència em jugui males passades… El que viuré anirà redefinint qui soc, com vull viure la meva vida i què és realment important.

Gràcies

DIMECRES 7: JUNTS!

 

No cal molt per descobrir que estimar Déu és estimar el proïsme. Què fàcil seria el món si empréssim les nostres forces en lluitar contra els propis prejudicis i no crear fronteres ni aixecar murs. Perquè només hi ha un camí que és el de la pau, el de la justícia i el de l’enteniment. Tant de bo sapiguem descobrir en l’altre la presència d’un Déu que surt al nostre encontre.

Un amor, un cor, un desig, un Déu. Amb una sola cançó es pot fer molt.

DIMARTS 6: HO HAS PENSAT MAI?

 

Cada minut que estàs enfadat perds 60 segons de felicitat – Anònim

 

Creus que és certa aquesta afirmació?

 

Gaudim del dia a dia!!!

DILLUNS 5: COMENÇA EL COMPTE ENRERE

 

Avui comencem el darrer mes d’escola. Queden ja poques setmanes i és hora de donar gràcies per tot el que aquest curs ens ha fet madurar com a persones, pels professors que ens han ajudat a aconseguir-ho, per la família, que sempre ha estat al nostre costat i pels companys i els nous amics que hem fet, i també a Déu que ens ha fet veure que no estem sols.

I tu, de què dones gràcies?

 

DIVENDRES 2: TOTS ESTEM CONNECTATS?

 

En què t’ha fet pensar aquest experiment sobre la identitat de cadascú?

Creus que ens pot ajudar a ser més inclusius i a deixar de banda prejudicis i discrimacions?