La professora va repartir els papers del treball en grup. Quan va arribar al grup de la Sara, va dir:
—Tu faràs la presentació davant de la classe.
La Sara es va quedar quieta.
—Jo? No… millor un altre —va respondre ràpid.
No li agradava parlar en públic. Pensava que s’equivocaria, que es posaria nerviosa, que no ho faria bé.
La professora la va mirar i li va dir:
—Confio en tu.
Aquella frase li va quedar al cap. No li va treure la por, però li va donar alguna cosa diferent: una oportunitat.
Durant dies es va preparar. Amb nervis, amb dubtes… però ho va intentar.
El dia de la presentació, la veu li tremolava al principi. Però a poc a poc va anar avançant. Quan va acabar, la classe va aplaudir.
Va tornar al seu lloc encara amb el cor accelerat.
La professora li va somriure.
I la Sara va entendre una cosa:
algú havia confiat en ella… abans que ella mateixa ho fes.
Reflexió
A vegades ens costa confiar en nosaltres mateixos. Ens veiem els límits, les pors, els errors.
Però hi ha moments en què algú veu en nosaltres allò que nosaltres encara no veiem. I això pot marcar la diferència.
La confiança no sempre neix dins nostre. De vegades, comença quan algú aposta per nosaltres.
I això també ens planteja un repte:
en qui estem confiant nosaltres? A qui estem ajudant a créixer?
Potser encara no confies en tu…
però algú sí.
No desaprofitis aquesta oportunitat.
Pregària
Senyor,
ajuda’m a confiar més en mi mateix,
a no deixar-me portar només per la por.
Dóna’m força per intentar-ho,
encara que dubti,
encara que no em senti preparat.
Gràcies per les persones que confien en mi
i m’ajuden a créixer.
I ajuda’m també a confiar en els altres,
a donar oportunitats
i a veure el millor de cada persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada