DIMECRES 13: EL TEMPS ÉS OR

Cada matí passava el mateix. En Biel arribava tard. Sempre tenia una excusa: que si el despertador, que si el bus, que si “només són cinc minuts”.

Ell no hi donava importància. Entrava a classe fent broma i pensava que no passava res.

Un dia, però, va arribar tard a una exposició en grup. Els seus companys ja havien començat sense ell. Estaven enfadats. Havien hagut d’improvisar la seva part i el treball no va sortir com esperaven.

En Biel va intentar justificar-se, però una companya li va dir una frase que no va oblidar:
—No és només arribar tard. És fer sentir als altres que el seu temps importa menys que el teu.

Aquella tarda hi va pensar molt.

Va entendre que la puntualitat no era només una norma.
Era una manera de demostrar respecte.

Reflexió

Vivim en un món on sempre anem amb presses, però paradoxalment moltes vegades no valorem el temps dels altres.

Arribar puntual no és només “complir una hora”. És demostrar responsabilitat, compromís i respecte. Quan algú arriba tard constantment, envia un missatge sense adonar-se’n: “el meu temps és més important que el teu”.

La puntualitat també ens ajuda a organitzar-nos, a viure amb menys estrès i a aprofitar millor les oportunitats.

Perquè a la vida hi ha trens que passen una vegada. Moments, persones i oportunitats que no sempre esperen.

• Respecto el temps dels altres?
• M’organitzo o sempre vaig improvisant?
• Quantes coses importants em podria perdre per no arribar a temps?

La puntualitat no és només mirar el rellotge.
És valorar les persones i les oportunitats.

Pregària

Senyor,
ajuda’m a valorar el temps,
el meu i el dels altres.

Dóna’m responsabilitat per organitzar-me millor,
constància per complir els meus compromisos
i respecte per no fer esperar sempre els altres.

Ensenya’m a aprofitar cada dia,
cada oportunitat
i cada moment important.

Que entengui que les petites actituds
també parlen de qui soc.