DILLUNS 11: LA BELLESA QUE NO VEIEM

En una escena de la pel·lícula American Beauty, un noi ensenya un vídeo molt simple: una bossa de plàstic movent-se amb el vent. A primera vista sembla una tonteria. Però ell hi veu alguna cosa més profunda.

Mentre la grava, descobreix que hi ha moments petits, aparentment insignificants, que amaguen una bellesa enorme. Una bellesa que sovint no veiem perquè vivim massa ràpid, massa distrets o massa preocupats.

Ell diu que aquell dia va entendre que “no hi ha motiu per tenir por”. Perquè va sentir que, fins i tot enmig del caos, hi ha vida, sentit i una força bona que sosté el món.

I potser això també ens passa a nosaltres. A vegades estem tan pendents dels problemes, dels exàmens, de les presses o del que ens falta… que deixem de veure les petites coses que fan que la vida valgui la pena: una conversa, una mirada, una cançó, el vent, el silenci, una abraçada, una tarda tranquil·la.

La bellesa no sempre crida.

Moltes vegades… només espera que algú s’aturi a mirar-la.

• Quan va ser l’última vegada que em vaig aturar de veritat?
• Sé veure la bellesa en les coses petites?
• I si la felicitat no fos tenir més… sinó aprendre a mirar millor?

Hi ha molta més bellesa al món de la que imaginem.

Però només la veu qui aprèn a parar i observar.

Pregària

Senyor,

ajuda’m a no viure sempre amb presses,

a no passar de llarg per la vida sense mirar-la de veritat.

Obre els meus ulls

per descobrir la bellesa de les petites coses,

dels moments senzills,

de les persones que tinc a prop.

Quan tingui por o em senti perdut,

recorda’m que hi ha llum,

que hi ha bondat

i que la vida té molt més del que sovint veig.

Dóna’m un cor sensible,

capaç d’emocionar-se,

d’agrair

i de meravellar-se encara.