A
voltes podem estar cansats de treballar, de dedicar temps a allò que ens
proporcionarà un futur millor i les ganes de renunciar, de deixar-se portar per
la desesperança i la frustració poden ser molt grans.
No
et desanimis! Tot esforç té recompensa, però cal arribar a esclarir tots els
dubtes.
Us
presentem avui a Jopi i els seus dibuixos. Ella és una il·lustradora xilena i
ens porta a través del seu art a descobrir com podem donar la volta a la
nostra vida, moure el cor, veure les coses diferents i tant de bo, més a
fons.
Això és
el que vol dir renovar-se: fer-se nou per dins i posar-se a la mida dels
altres, sent nosaltres mateixos al 100%.
El mestre, en silenci i sense dir res, es va retirar un moment i
de seguida va tornar amb un gran pergamí enrotllat. Va treure el segell que el
mantenia embolicat i, a poc a poc, va anar obrint-lo fins que es va poder veure
un gran llenç en blanc. Enmig de la tela hi havia un petit punt negre.
–"Què veieu en aquest llenç?" –Va preguntar el mestre
als seus deixebles.
Tots els deixebles van respondre:
–"Un petit punt negre, mestre."
El mestre va dir:
–"Aquest és l'origen de la ment negativa. Cap de vosaltres
ha vist l'enorme espai en blanc que l'envolta."
Tots hem escoltat històries d’algú que ha tingut una
infantesa difícil. Si ens haguéssim aturat en aquell moment, potser ens hauríem
atrevit a dir que el que li depara el futur encara li posarà més traves per
poder aconseguir una feina, estabilitat, potser formar una família o fins
deixar empremta... El fet és que aquelles persones que han hagut d’esforçar-se
més, de renunciar a comoditats i treballar de valent, són els que han arribat
més lluny.
De la mateixa manera que si agafem un cadell de tigre
i de ben petit el criem en un entorn on li donem de menjar, pot dormir quan
vulgui i té persones al voltant amb qui pot confiar, si el deixéssim al seu
entorn natural altra vegada, tindria dificultats serioses per caçar, per
protegir-se d’altres depredadors i potser no sobreviuria.
També nosaltres hem d’entendre que la vida té moments
en què ens hem d’esforçar per tal de preparar-nos per encarar qualsevol
dificultat que se’ns interposi. Per això, confia en les teves capacitats,
treballa-les perquè donin el millor de tu mateix, i quan ho hagis fet tot,
posa-ho en mans de Déu.
SETMANA D’EXÀMENS, A PER TOTES!
"El moment de conquerir el cim no
seria ni la meitat de preciós si no hi hagués valls fosques per travessar".
Quan arribem de l’escola a casa, o d’alguna excursió, volem
explicar als nostres pares com de bé ens ho hem passat i els volem transmetre la
nostra alegria pel que hem vist i viscut. Això és el que els diu Jesús als seus
deixebles que facin.
Jesús, ens anima a explicar al món amb alegria que ell ens vol
feliços i ens acompanyarà sempre en el camí de la vida.
Al alba, quan la llum retorna i ens dona la vida per
compartir-la, units als que més ens necessiten però mirant també endavant,
i encarrilant amb esperança aquest final de curs... Agraïm la vida
compartida a casa i la que hem viscut, vivim i volem viure a la nostra estimada
escola.
Per algunes religions simbolitza aquell
que cerca permanentment Déu, ja que el Sol simbolitza la divinitat, l’escalfor
de la vida.
Els girasols és una de les obres més conegudes de
Vincent van Gogh, artista que mai va ser valorat ni reconegut en vida, víctima
d’una malaltia mental que el va anar consumint fins la seva mort prematura.
Malgrat tot, va tenir sempre el suport del seu germà
Theo, marxant d’art, que el va encoratjar a començar a pintar als 27 anys i va
tenir cura de la seva salut, enviant-lo a un sanatori del sud de França. Lluny
de la freda Holanda, on havia nascut, va fer cap al Mediterrani, com una planta
malalta que va a la recerca del Sol.
Aquesta obra va ser subhastada i adquirida per una
important companyia d’assegurances japonesa, que va pagar per ella un preu
exorbitat demostrant així a tot el món, la seva inqüestionable solvència.
I un cop més es tanca el cercle: els girasols, que
cerquen la llum del Sol, pintats per un artista pobre i incomprès, que també
necessitava la seva escalfor, venuts a canvi d’una quantitat milionària, pagada
per una entitat situada a l’Orient Llunyà, al Japó, el país del Sol Naixent.
Acabem la
setmana amb la flor del
girasol, és el símbol del Sol i representa l’amor i l’admiració, però també la
felicitat, la vitalitat, l’esperit positiu i l’energia.
Al llarg del dia ens podem comunicar de moltes
maneres, però no totes són bones per connectar amb els altres.
Et presentem tres estils. És possible que en moments
diferents hagis encarnat aquests models (molts cops ens deixem portar per les
emocions i ens juguen males passades).
Durant el curs, a casa, a l'escola, amb els
amics... hem viscut molts moments d'alegria, de tristesa, de ràbia, de
fàstic, de por i de sorpresa. O potser també diversió, culpabilitat,
satisfacció, vergonya, menyspreu...
Busqueu quina és la via que ens porta a empatitzar amb
els que ens envolten. Trobem la millor fórmula per una comunicació positiva!.
Estimar és una de les paraules més utilitzades entre
les persones. Tothom necessita ser estimat. Però que és estimar?
Estimar a una altre persona és difícil. És tolerar
i perdonar les relliscades amb el mateix entusiasme que ens perdonem les
nostres. Estimar és la capacitat de ser millor amb una altra persona que
amb un mateix.
Avui és el dia mundial del reciclatge, recordem l’estratègia
de Reduir, Reutilitzar i Reciclar, que busca reorientar el comportament de tots
els ciutadans per millorar el medi ambient, ja que cada cop que reciclem evitem
l’acumulació de recursos naturals i allargant la vida útil dels materials.
Alhora, estalviem recursos naturals, matèries primeres i energia.
El planeta no té recursos infinits. N'hem de ser
conscients. I molts dels recursos que generem acaben contaminant el medi
ambient i la nostra pròpia salut.
La producció de residus descontrolats és insostenible.
LLUITEM PER UN ESTIL
DE VIDA MÉS SOSTENIBLE. VOSALTRES SOU LA CLAU!
SEGUIR
CAMINANT, tot i que a vegades no és fàcil. Tots i totes sabem que estimar no és
fàcil, compartir amb els altres i ser solidaris tampoc, però mai no hem de
perdre l'esperança de que aconseguirem ser millors persones i entre tots i
totes farem un món millor.
S’ha
acabat l'estat d'alarma. Hi ha moltes mesures que han canviat, subratllem dues:
-Lliure mobilitat
-Eliminació del toc de queda
A
nosaltres, a l'escola, no ens afecta especialment. Ja es comença a
sentir, per part del Govern, que el curs vinent continuaran les
mateixes mesures de seguretat per les escoltes, tot i que possiblement hi haurà
algun canvi a la normativa.
Però
no oblidem que "l'epidèmia no ha acabat i no és el moment de relaxar-se".
Cal esperar fins que hi hagi més població vacunada.
De
vegades fàcilment ens desanimem per qualsevol cosa: un disgust, una mal nota,
un fracàs transitori. Això forma part de la vida i té solució, però algú pot
pensar que és un fracassat i que res no té remei. A aquesta persona i a tots
vosaltres vull transmetre aquest text que he trobat a INTERNET.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE SIGUEM UNS FRACASSATS. Vol dir que encara no hem tingut èxit.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE NO HÀGIM ACONSEGUIT RES. Vol dir que hem après alguna cosa.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE HÀGIM SOFERT LA BEFA DELS
COMPANYS. Vol dir que hem estat disposats a provar.
FRACÀS NO SIGNIFICA MANCA DE CAPACITAT. Vol dir que hem de fer les coses d’una altra
manera.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE SIGUEM INFERIORS. Vol dir que no som perfectes.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE HÀGIM PERDUT EL TEMPS. Vol dir que hi ha motius per tornar a començar.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE HÀGIM DE FER MARXA ENRERE. Vol dir que cal lluitar amb més esforç.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE MAI ACONSEGUIREM ELS
NOSTRES OBJECTIUS. Vol dir que tardarem una mica més a aconseguir-los.
FRACÀS NO SIGNIFICA QUE DÉU ENS HAGI ABANDONAT. Vol dir que Déu té una idea millor per a
nosaltres!
Us
heu parat mai a pensar com heu triat les vostres amistats? Per què dins de
l’escola hi ha companys i companyes amb qui passes tantes estones, us parleu
molt i sovint i fins us expliqueu confidències, coses que només us expliqueu
entre vosaltres?
A
l’hora de tutoria ens van preguntar com hem triat els amics que tenim. Amb
l’Aitor som amics des que anàvem a P3. No recordo si mai ens vam dir “vols ser
el meu amic?” o si simplement ens vam posar a jugar plegats als gronxadors. El
fet és que alguna cosa va passar des que ens devíem veure per primera vegada i
la manera en què passàvem temps junts.
Que
n’és de bonica i important l’amistat.
PREGUNTES
PER A LA REFLEXIÓ
1.- Qui
considero els meus amics? Per què?
2.- Les amistats que tinc determinen també com sóc o qui sóc?
El
significat de la flor i la planta de la begònia és el de la paciència. Regalar
begònies és mostrar que s’està disposat a esperar, o que es té la capacitat de
suportar un fet sense alterar-se.
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG
1.- Què
estàs disposat/da a esperar?
2.- Tens
algun objectiu, algun somni pel qual ets capaç d’esperar sense alterar-te?
3.- Penses
que hi ha algú que t’esperarà pacientment per sempre més?
4.- I
tu, esperaries algú?
Que
aquesta setmana que comencem estigui plena d’esforç, respecte, paciència i sobretot,
molta, molta alegria.
I és que el riure té efectes beneficiosos per la
salut perquè enforteix el sistema immunològic, redueix els dolors, alleuja
l’estrès i les depressions. Per altra banda, riure connecta amb la
flexibilitat, la tolerància, la creativitat, l’espontaneïtat i permet veure la
realitat des de la cosa positiva.
Hi
ha una flor més delicada, més pura i olorosa que la rosa blanca?
Si
algú ens obsequia amb un ram de roses blanques, o amb una de sola, no hem de
dubtar de l’honestedat i l’autenticitat de l’amor de la persona que ens
l’ofereix.
Però
La Rosa Blanca també té una història certament digna de ser recordada. És un
episodi centrat en l’Alemanya hitleriana i és protagonitzat per dos germans,
que van encapçalar un moviment de resistència estudiantil contra la repressió
nazi.
Eren
fills d’una família liberal cristiana. La seva fe i les seves conviccions
ètiques no es corresponien amb els objectius del règim nazi. Hans, el germà va
ser cridat a files per lluitar en el front oriental on s’adonà de la crueltat
de la guerra. A més el preocupà molt el destí dels jueus, perseguits i
deportats.
Al
1942 a la Universitat de Múnich organitzà un grup de resistència al nazisme,
format per cinc estudiants de Medicina, un professor de Filosofia i Sophie, la
germana, que va anar a estudiar Biologia i Filosofia. La seva vida va acabar
aviat, ja que van ser empresonats i executats, però la seva postura de no
col·laborar amb un règim totalitari i autàrquic, de lluitar per les seves
conviccions i mantenir-se ferms amb la seva consciència són un model i un
exemple fins i tot avui dia.
Ja
veieu que una flor delicada pot ser símbol d’unes idees molt fermes.
No
menystingueu mai l’aparent fragilitat de ningú.
Un
roser és una planta delicada, tant per la flor que fa com per la persona que
se’n cuida. Una planta plena d’espines, que es protegeix d’aquells que li poden
fer mal. La flor, la rosa, té unes qualitats molt particulars: el seu color
vermellós, la seva olor característica...
Si
hi penses una mica, la persona que cultiva roses fins que les cull, dedica
temps i fins arrisca que es pugui punxar, però regalar una rosa a la persona
estimada és un regal simbòlic molt preuat.
I
és que com s’acostuma a dir, la fragància sempre queda a la mà de qui dona
la rosa.
PREGUNTES
PER A LA REFLEXIÓ
1.Et consideres una persona que s’esforça per demostrar
el teu amor als que estimes? Els ho dius? Com ho dius o fas notar?
2.Recordes quina és l’última persona a qui li has dit
“t’estimo”, sigui amb una rosa o amb paraules? Com t’ha fet sentir?
Moltes
persones decideixen compartir el seu temps amb els altres. Avui, al
vídeo, veurem professors i professores de Carmelites que han decidit, amb
generositat, posar-se al servei de persones que no tenen tan recursos econòmics
com nosaltres, especialment d'infants i joves.