DIJOUS 1: PREGÀRIA PER LA PAU

Una de les oracions més boniques que ens han llegat és la que diàriament resava Sant Francesc d’Assís (1182-1226), monjo italià que fundà l’orde franciscana. Diu així:

 

Senyor,

Fes de mi un instrument de la teva pau.

Que on hi hagi odi hi posi amor.

On hi hagi ofenses hi posi perdó.

On hi hagi discòrdia hi posi la veritat.

On hi hagi dubte hi posi fe.

On hi hagi desesperació hi posi esperança.

On hi hagi tristesa hi posi joia.

 

Mestre,

Fes que jo vulgui més aviat consolar, que no pas ser consolat.

Comprendre, més que no pas ser comprès.

Estimar, més que no pas ser estimat.

 

Perquè és donant-nos que obtenim.

És oblidant-nos que ens trobem.

És perdonant que som perdonats.

És morint que ressuscitem a la vida eterna.

DIMECRES 31: JESÚS, PRÍNCEP DE LA PAU

En la setmana de la pau, trobem com a referent a Jesús, del qual se’n parla com el príncep de la pau. (Is 9, 5)

En la pregària cristiana el mossèn comença tota celebració amb aquestes paraules: Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. (Rm 15, 33)

En el discurs de comiat Jesús diu als seus deixebles: Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. (Jn 14, 27) Aquesta frase també la sentim i ens la desitgem en el moment de donar-nos la pau en l’eucaristia.

Quan Jesús es retroba amb els seus deixebles els saluda dient: Pau a vosaltres. (Jn 20, 19-26)

Malgrat les limitacions, la pau està al nostre abast, i Sant Pau diu: Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom (Rm 12,  18).

En el sermó de la muntanya, Jesús proclama les benaurances i, és tan important la pau, que ens diu: Feliços els qui treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus. (Mt 5, 9)

Aquesta és la lliçó: Viviu en pau i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres (2 Co 13, 11). I és que la pau de Déu sobrepassa tot el que podem entendre (Fl 4, 7).

DIMARTS 30: QUÈ VOLEM?

 

Des que el món és món, les persones hem valorat la importància de la pau en la nostra vida. Llegim aquestes frases de celebritats de tots els temps que ens conviden a reflexionar i viure en pau:

Pau i bé, Sant Pau apòstol (s. I d.C.)

No n’hi ha prou de parlar de pau. Un hi ha de creure. I no n’hi ha prou amb creure-hi. Cal treballar per aconseguir-la. Eleanor Roosevelt, primera dama EEUU (1884-1962)

Hi ha una cosa tan necessària com el pa de cada dia, i és la pau de cada dia; la pau sense la qual el pa és amarg. Amado Nervo, poeta (1870-1919)

La pau no és només l’absència de la guerra; mentre hi hagi pobresa, racisme, discriminació i exclusió, difícilment podrem assolir un món de pau. Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau (1965-)

Venço els meus enemics quan els converteixo en amics.  Abraham Lincoln, president dels EEUU (1809-1865)

La guerra és la sortida covarda als problemes de la pau. Thomas Mann, escriptor (1875-1955)

Ull per ull, i el món acabarà cec. Mahatma Gandhi, advocat i activista per la pau (1869-1948)

La pau comença amb un somriure. Mare Teresa de Calcuta, missionera (1910-1997)

No podeu esperar construir un món millor sense millorar les persones. Cadascú de nosaltres ha de treballar per ser la seva millor versió de si mateix. Marie Curie, científica (1867-1934) (

 

Amb quina frase et quedes?

DILLUNS 29: VOLEM LA PAU

De tot en podem fer cançó i no són poques les cançons que s'han fet per la pau, en diferents idiomes, per apaivagar diferents conflictes, per fer-nos més humans i conservar el regal més gran que tenim: la vida!

Escolta aquesta cançó, que serà també l'himne que demà escoltarem i cantarem en la celebració conjunta que farem al pati de l'escola. T'animes a cantar-la?

 

DIVENDRES 26: EL MÓN SERIA MOLT MILLOR... HO INTENTEM?

 

El món seria més feliç si tots fossim amics.Jugar tots junts, cantar tots junts, seria divertit.

El món seria molt millor si no tinguéssim por,si sense demanar perdó poguéssim ser com som.

El món seria més humà si tots fóssim germans,si ens agaféssim de les mans com mai ho hem fet abans.

En un altre món,és el món que volem,
és el món que volem,
en un altre món…

DIJOUS 25: EL VALOR DEL COMPROMÍS

 

 

Vivim en un món on es fa difícil viure el compromís. Compromís vol dir que hom vol assolir unes fites concretes en la seva vida, i per aconseguir-les necessitarà fer unes coses concretes i comprometre’s en aquestes. Ara bé, en aquest món on sembla que el futur serà igual que el present, ¿qui es preocupa per millorar? ¿Qui es compromet a intentar fer un món millor? És ben cert que els temps que ens han tocat viure no conviden al compromís, però si ens aturem un moment en el nostre camí, pugem dalt d’un turonet i ens posem a veure els que fan camí amb nosaltres sí que podrem adquirir petits compromisos envers ells, i plegats comprometre’ns en caminar cap aquell cel nou i aquella terra nova de què ens parlava Jesús. 

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ:

Quin valor creus que té el compromís?

En què vols comprometre't en aquesta vida?

DIMECRES 24: SEMPRE ENDAVANT, SEGUIREM!

 

I seguirem, 
Farem com hem fet sempre, 
No callarem 
Som grans però no estem fets de pedra. 
Caminarem, 
Celebrarem la vida. 
I no pararem, 
I trobarem sempre la sortida 

I tu t’apuntes a seguir endavant!

DIMARTS 23: UN MÓN ON TU HI SIGUIS PRESENT

 

 

Veiem el que passa al nostre voltant, sentim dir el que succeeix a l’altre extrem de del món, ens arriben noticies de ben lluny... Algunes desconcertants, d’altres preocupants, algunes curioses, d’altres bones i extraordinàries... Quins sentiments desvetlla tot això en mi? Curiositat? Intriga? Perplexitat? Interès sincer? 

He sentit de parlar de tu, Jesús, de fa molt temps, i encara tinc ganes de veure qui ets, de conèixer-te més en profunditat. Demano avui coneixement intern de tu, oh Crist, fet un de nosaltres per mi, per tants... perquè més t’estimi i et segueixi. 

Conèixer-te des del meu interior més íntim, conèixer també el teu interior més íntim: els teus pensaments, els teus sentiments, les teves raons d’actuar i d’estimar i fer-les meves per fer d'aquest món un lloc on Tu ens mous per estimar.

Jaume Casassas 

DILLUNS 22: PERDONAR GUAREIX

 

DIVENDRES 19: HAS VIST MAI LA PLUJA?

 

Després d’aquestes festes ens arriba un nou any que pot ser llarg i feixuc. 

Tal com diu la cançó després d’una tempesta pot venir un dia de pluja o bé un dia clar i amb sol. 

Sempre depèn de la teva actitud davant de la vida que trobis més dies assolellats o més dies tristos i plujosos. 

DIJOUS 18: LA MEVA CONFIANÇA EN DÉU

 

La confiança en Déu, la fe, és una realitat molt senzilla, tan senzilla que tots podríem acollir-la. És com un salt reprès a l’infinit. 

No ho oblidis: Déu no s’imposa mai amb una voluntat amenaçadora. Crist no desitja mai l’angoixa per a ningú. Si per a tu, viure de Déu signifiqués tenir-li por: qüestiona’t. 

Déu només és amor. La voluntat del seu amor no és com una llei esculpida durament en taules de pedra. Per l’Esperit Sant ha estat gravada en el més íntim del cor humà. 

En silenci, en presència de Crist has comprès la seva paraula: “Vine i segueix-me, jo et donaré on podrà descansar el teu cor” 

Heus aquí que ets portat a l’audàcia d’un sí fins al darrer alè. Aquest “sí” t’exposa, no pot ser d’una altra manera. 

Germà Roger, de Taizé 

 

DIMECRES 17: ÉS DOLENTA LA TRISTESA?

Una psicòloga ens parla de la tristesa. I com distingir-la de la depressió.

Escolta aquesta entrevista. Què podem fer si la nostra tristesa es converteix en depressió?

Hem de viure amb esperança, confiar que les coses poden i les podem millorar: potser a vegades no podrem canviar una situació, però sí l’actitud que tenim per afrontar-la. Sentim-nos recolzats els uns amb els altres per veure sempre una sortida davant d’una situació difícil.

DIMARTS 16: VENIU I HO VEUREU

Joan Baptista havia indicat als deixebles que el seguien que anessin a veure Jesús i des de llavors el seguissin a Ell. Quan aquests deixebles trobaren Jesús li pregunten: “Mestre, on us allotgeu?” La resposta de Jesús: “Veniu i ho veureu.” Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i s'hi van quedar.

 

I nosaltres, ¿on volem fer estada?  ¿En la nostra comoditat? ¿En el mirar-nos el nostre melic com si fóssim el centre del món? ¿En la mirada atenta vers aquell que tenim a la vora i a qui estem disposats a acollir amb el nostre somriure, la nostra amabilitat, amb la mà estesa?

¿Ens sentim cridats també a conèixer Jesús i a seguir-lo? ¿Acceptem la seva invitació? ¿Volem assumir el compromís de voler sempre el bé de l’altre?

DILLUNS 15: EL MÉS IMPORTANT DE COMUNICAR-NOS...

 

I tu, et consideres bon comunicador/a?

T’agrada que t’escoltin?

Saps esperar pacientment el teu torn mentre parla algú altre?

DIVENDRES 12: NADAL NO S’ACABA EL 25 DE DESEMBRE

 

En aquestes festes, ¿has estat pendent només de rebre regals? 

¿T’havies adonat que el millor regal és el que Déu ens va fer? Donar-nos la seva vida. 

¿Ets capaç de pensar i ajudar els altres? 

Aquest seria un bon propòsit per aquest any i ens ajudaria a veure que la nostra vida té un sentit: contribuir a fer aquest món una mica millor, sempre que cuidem els uns dels altres.

DIJOUS 11: UN NOU ANY PER ENDAVAN

 

Davant del nou any que hem encetat, ens pot servir aquesta pregària que Gandhi va ensenyar als seus deixebles: 

Humilment m’esforçaré a estimar, 

a dir la veritat, a ser honest i pur, 

a no posseir res que no em sigui necessari, 

a guanyar-me el sou amb el treball, 

a estar atent sempre al que menjo i bec, 

a no tenir mai por, 

a respectar les creences dels altres, 

a buscar sempre el millor per a tots, 

a ser un germà per a tots els meus germans. 

DIMECRES 10: EL BAPTISME DE JESÚS

Aquest diumenge, l’evangeli ens parla de Joan Baptista, un home que crida l’atenció de molts per la seva convicció, la seva coherència i la seva invitació a tothom qui vulgui demanar perdó pels propis pecats i canviar de vida. De fet, convida a tots els que el segueixen a submergir-se en l’aigua del riu Jordà i allí iniciar aquesta conversió, mentre tota la gent s’uneix en pregària.

Joan prepara la vinguda de Jesús i és en aquest baptisme, aquest símbol de voler canviar de vida, que Jesús es presenta davant de Joan i li demana de ser batejat per ell.

Tot i que Jesús no tenia cap necessitat de demanar perdó, per la seva naturalesa també divina, accepta ser batejat i començar així la seva vida pública, anunciant la bona notícia: Déu s’ha fet home per tal que la humanitat cregui en Ell.

DIMARTS 9: COM HE VISCUT AQUEST NADAL?

Miro enrere i recordo com he celebrat aquestes festes de Nadal: amb qui he compartit el temps, els àpats els dies més assenyalats; amb qui m’he sentit a gust per la seva conversa, per la seva capacitat d’escolta, pels seus consells, per la seva mirada atenta i plena de tendresa... Recordo les cares de les persones que per a mi han estat significatives, essencials. I faig dins meu un desig de bondat vers elles, que intentaré materialitzar i correspondre amb les meves paraules, les meves accions i la meva actitud.

 

Que l’esperit de Nadal ens duri tot l’any! Cuidem-nos!

DILLUNS 8: EL QUE DEIXEM ENRERE

No hi ha cap any igual. Ens pot semblar que l’acabem i el comencem de la mateixa manera, potser amb els dotze grans de raïm i una celebració amb els de casa, i el primer anunci de l’any per la televisió... però cada any el vivim diferent, fem coses diferents i fins i tot nosaltres som lleugerament diferents.

Pensa un moment, què deixes enrere? Poden ser obstacles que has superat, situacions que has pogut resoldre, persones a qui has perdonat, aspectes de la teva vida que has acceptat per poder avançar, feliç de ser qui ets... També poden ser persones que van compartir camí amb tu fins l’any passat, i de les quals us heu distanciat per algun motiu...

Però el que també és bonic del nou any és allò que volem conservar del vell, del 2023. Un any nou no és un reset de tot, sinó més aviat una actualització, una millor versió de nosaltres mateixos, que es fonamenta en el que hem experimentat, i les persones que ens han ajudat a ser qui som, perquè ens han tractat amb cura i estimació.

Bon any a tots!