DIJOUS 1: JO PUC!

 

DIMECRES 30: RES ÉS IMPOSSIBLE

 

Quantes vegades hem tingut un problema i no sabíem com sortir-ne? 

Segur que moltes, però si ens aturem i pensem, si demanem ajuda a algú que ens estimi, si posem de la nostra part totes les ganes de continuar endavant i confiem, segur que ens en sortim perquè: RES ÉS IMPOSSIBLE!!!! T’ho creus?  

Provem-ho!!! 

DIMARTS 29: MÉS I MILLOR

Cap dia és igual a l’anterior. Podrem tenir el mateix horari, les mateixes classes, els mateixos protagonistes, però cada dia té un toc de diferent. Vist des de fora ens pot semblar que sí, que d’alguna manera tot es repeteix: ens llevem d’hora, anem a l’escola, seiem a classe, escoltem, prenem apunts, fem feina... fins que el dia s’acaba i ens tornem a posar al llit. Pensar això ens pot fer caure en la monotonia, i al seu torn, fer-nos pensar que no hi ha res d’especial en el que vivim. És un error. 

No som els mateixos que ahir, ni serem exactament els mateixos que demà. I com pot ser això? Cada dia van sorgint situacions que ens demanen que ens hi adaptem, amb esforç, treball i perseverança. Tenim exàmens cada vegada ens demanen uns continguts i un saber fer que no havíem fet fins ara; classes en què hem de preparar una presentació oral; treballs on hem de cercar informació i després elaborar-la amb les nostres paraules... I adonar-se d’això ens ha d’animar a seguir superant-nos dia a dia, perquè és així que assolim els objectius que ens proposem.  

NO ET DEIXIS ENDUR PER LA MANDRA. CADA DIA ÉS UNA OPORTUNITAT PER FER MÉS I SER MILLORS! 

DILLUNS 28: COMENÇA L’ADVENT

 

En moltes llars des d’ahir ja es va començar a preparar l’ambientació de Nadal. Tot comença amb l’anar a buscar la capsa on hi ha guardades les garlandes, els llums, les boles, l’arbre... De cop i volta, la normalitat del dia a dia s’ha trencat per fer pas a la lluïssor de les bombetes que guarneixen les entrades de les cases. De fet, tots necessitem indicadors que ens ajudin a saber què vivim i amb quin propòsit. La decoració, malgrat semblar un aspecte superflu, també hi juga un paper rellevant, però no hem de deixar-nos enlluernar només per allò que inunda els nostres sentits (llums, nadales, aglomeració de gent pels carrers...), sinó que hem de pensar que comencem un camí. És un camí que dura quatre setmanes i on se’ns convida a preparar internament un nou naixement de Jesús dins nostre.

Aquests propers dies us proposem de viure aquest Advent en profunditat, sabent que per mostrar un canvi, una millora externa, primer cal canviar i procurar millorar des del nostre interior. I comencem fent-ho responent aquesta pregunta:

Què és per a mi l’Advent?

DIVENDRES 25: EL GRAN RECAPTE

Buidar-se d’un mateix per donar i donar-se als altres. Encara que sembli paradoxal, el temps, esforç i ajuda que destinem als germans és motiu de felicitat.

Avui comença el Gran Recapte! Tu ets important! Fes que els que sovint passen desapercebuts també ho siguin. Col·labora-hi donant part de la teva compra als que no tenen prou per viure dignament.

DIJOUS 24: ALTRES MANERES DE SER FELIÇ

Feliços ho són, més que els qui donen, els qui es donen a ells mateixos, amb la certesa humil de saber que era el que havien de fer. Feliç si obres la butxaca sense por, abocant-te, amb la mirada clara, al cor de la misèria, no per tranquil·litzar la teva consciència, sinó per posar-te en la pell arrugada per la fam i la malaltia, i donar-te.

Feliç si la teva professió et serveix per sorprendre’t amb el canvi de notes musicals en el cor i en l’esperit dels qui acudeixen a ella. Feliç si et llences en planxa en el mar dels oblidats, dels marginats, dels pobres…

Feliços els qui al donar el més valuós de sí mateixos, es reconeixen pobres, limitats, impotents, necessitats de l’altre i dels altres en l’ajuda. Feliços els qui en donar-se es veuen necessitats com el qui més del Déu de la vida. Feliços els qui confien, esperen en Déu i en els qui caminen al seu costat.

Francisco Girón, Lo que mis ojos han visto

DIMECRES 23: MENYS JUDICI, MÉS SERVEI

De vegades se me'n va la vida interpretant, etiquetant, opinant... He de tenir una paraula per a tot, una paraula definitiva, diferent, especial. Em descobreixo qualificant les persones, amb adjectius més o menys adequats (i no sempre benèvols). Puc ser alhora fiscal i jutge, i sovint sense necessitar proves. Descric les situacions, disserto sobre la nostra societat i no tinc cap problema per catalogar el personal –tots encaixem bé en alguna categoria–. I compte, que com que és important tenir certa capacitat crítica (i si no estem perduts), doncs és difícil sortir d'aquesta dinàmica. Ràpidament faig inventari del personal per seccions: tebis, brillants, frívols, genials, intensos, ganduls, serens o rars… i així fins a l'infinit.

Però no tot poden ser opinions, etiquetes i judicis (o prejudicis). Perquè cal donar un cop a l'espatlla per aixecar l'afligit. Perquè cal abraçar el solitari que no té amb qui passar unes hores. Perquè cal estimar el desvalgut. És temps d’obrir-nos vers els altres. És temps de compartir la pena dels que ploren i transformar-la en esperança. Partir el teu pa amb l'afamat, fins a quedar tots saciats. Que aleshores la vida canvia, l’amor es contagia i fa renéixer la tendresa de la vertadera humanitat que ens uneix.

Quines experiències de servei has fet recentment en la teva vida?

DIMARTS 22: QUÈ ÉS LA TOLERÀNCIA?

 

El món seria un lloc millor si tots fóssim més tolerants amb el diferent, amb el d'un altre país, amb el d'una altra cultura, amb qui parla un altre idioma, amb qui vesteix diferent o amb el que té altres capacitats.

I no ens enganyem, a tots nosaltres ens queda molt camí per fer. En nombroses ocasions, la nostra tolerància acaba on acaba la nostra educació, el nostre coneixement, la nostra zona de confort, i aquí comença la por que no ens deixa acceptar allò que no entenem o allò que ens sembla diferent: com és diferent, és dolent. Una por que es transforma en rebuig i, moltes vegades, lamentablement, en crítica o atac, fins i tot cap els col·lectius més vulnerables.

La tolerància implica respecte, empatia i solidaritat. Suposa ser flexible, saber escoltar, saber observar i acceptar la diferència com a part normal de la nostra vida: tots som diferents, i d'aquí ve la riquesa d'aquest món, de la seva diversitat.

 

DILLUNS 21: UN CAP DE SETMANA PER A LA SOLIDARITAT

 

Els Bancs d’Aliments són uns locals que es troben en ciutats una mica grans on s’emmagatzema el menjar, begudes i altres productes essencials per tal de donar-los a les persones que no disposen de recursos per poder-se alimentar a si mateixos i a les seves famílies.

Un dels moments de l’any on es fa una crida generalitzada a tothom per col·laborar en aquesta tasca és el que coneixem com a “Gran Recapte”. El Gran Recapte té lloc aquest cap de setmana en molts establiments comercials com supermercats i botigues d’alimentació, on hi col·laboren grups de voluntaris per tal de sensibilitzar i animar els clients que hi entren amb la finalitat de ser solidaris i generosos amb els més necessitats.

Per tal que els Bancs d’Aliments puguin donar servei a les famílies vulnerables, arran de la inflació econòmica que vivim des de ja fa uns mesos, se’ns demana que col·laborem i animem a col·laborar amb l’aportació de productes tan necessaris com la llet, l’oli o les conserves de peix i verdures, entre d’altres.

Una vegada més, els alumnes de 3r d’ESO d’enguany faran de voluntaris en el supermercat Spar de la Rambla Nova els dies 25 i 26 de novembre. Tota aportació és important. Col·laborem-hi!

DIVENDRES 18: POKITO A POKO, CHAMBAO

 

Qui no ha estat una mica perdut pel camí? Quan s'inicia el viatge de la vida encara no sabem ben bé quin equipatge agafar, el lloc d'arribada apareix ple d'incerteses i se'ns presenten molts fulls de ruta alternatius. El que sí que és segur és que volem fer aquest viatge amb altres i que els amics són el més important que tenim.

Buscar la nostra identitat i connectar amb el món dels nostres sentiments és una part principal d'aquest viatge: «cavilando en lo que soy y lo que siento». I és veritat que «no vale la pena andar por andar», encara que en algun moment de la nostra vida hàgim fet recorreguts perduts, «que es mejor caminar pa ir creciendo» i que es puguin desplegar en nosaltres totes les possibilitats latents. Aquest creixement té un moviment cap a fora i té, també, un moviment cap a l'interior que és el que omple de bellesa, de llibertat i de sentit tota la resta: «mirarme dentro y comprender…» Ens perdríem molt de nosaltres mateixos i dels altres sense aquesta mirada cap a dins.

El nostre GPS ens indica dues condicions indispensables si volem endinsar-nos en aquest espai per descobrir quelcom de la nostra interioritat: buscar-nos un acompanyant, una persona amb qui podem anomenar i expressar el que sentim, com un guia experimentat que ens pugui donar indicadors per al camí… i aturar-nos per connectar amb nosaltres mateixos. [...] Per gaudir i travessar intensament cadascun dels moments i paisatges del viatge els necessitem recórrer des de dins, allà es veuen les cares i els esdeveniments amb una altra llum i un altre ritme. Sabent que és pokito a poko, perquè les coses que de veritat importen necessiten temps i maduració.

Mariola López Villanueva

DIJOUS 17: GELOSIA O ENVEJA?

 

Alguns diuen que la gelosia i l'enveja són el mateix. No és així, tot i que ambdues emocions van de la mà, barrejant-se i avivant-se mútuament. Són paràsits que devoren la teva alegria. No els interessa que a tu et vagi millor, sinó que a l'altre li vagi pitjor.

 

En què es diferencia la gelosia de l'enveja?

La gelosia et dificulta compartir allò que consideres teu, com l'amor d'un ésser estimat. L'enveja, en canvi, no neix del que tu tens, sinó del que l'altre té. És la tristesa que sents quan algú posseeix allò que desitges.

Pensa en l’última vegada que vas sentir enveja i en l'última que vas sentir gelosia. Ets capaç de distingir-les?

DIMECRES 16: TREBALL EN GRUP? GLUPS…

 

Dilema d'avui

En Sergi és un dels teus amics i et demana fer una feina en grup amb tu. Tu ets d'aquelles persones que lliuren el treball sempre a temps, però saps que en Sergi no sempre compleix la seva part i pot ser que es pengi a última hora… encara que potser últimament hagi canviat, no ho saps.

Possibles respostes

1.   Li dius que no, que ja tens grup encara que no sigui veritat.

2.   A tu no te la juga més, li dius que no amb explicació o sense.

3.   Poso les cartes sobre la taula i li demano un compromís.

4.   D'acord, que hi participi. Distribuirem bé les parts i el calendari i el professor veurà qui falla o no.

5.   És una oportunitat per aprendre a treballar en equip i a comptar amb qui treballa més a baix ritme...veurem si ho aconseguim.

Comprovem resultats

1.   T'escudes en mentides perquè en el fons no confies gaire en que la teva decisió sigui molt neta o solidària, encara que és la teva manera de tirar-la endavant.

2.   Només penses en tu i en els teus resultats i no t'interessa res més. Està bé centrar-te en els teus estudis, però hi ha altres maneres d'aprendre... Reflexiona.

3.   Bé, ja no penses només en tu mateix sinó en la feina i que en Sergi participi bé. No eludeixes el problema però no hi ha garanties i encara pot passar qualsevol cosa, oi?

4.   Sí, hi ha sistemes establerts per detectar qui treballa o no i no perjudicar ningú del grup. Però continua sent tot una suma de parts… no pas un treball en equip.

5.   Aquesta és una bona actitud, la de les ganes d'aprendre i que tots tinguin el seu lloc a l'equip, intentant que el resultat reflecteixi el vostre esforç per entendre-us. Fantàstic!

DIMARTS 15: LA FAMÍLIA, PRIMERA EDUCADORA

 

Un altre objectiu del Pacte Educatiu Global és la família, que és la primera i indispensable educadora.

Hi ha un proverbi africà que diu: «Per educar un nen cal la tribu sencera». Però, qui forma part d'aquesta tribu? En primer lloc hi ha la família. Per això, el primer i més important és que les famílies tinguin temps per "ser famílies". Com s'aconsegueix això? Compartint tots els membres de la família, la importància de la vida familiar; estimant-se i respectant-se, dialogant davant dels problemes i les diferències, buscant sempre el bé de l'altre abans que el propi... I no ens oblidem del temps en família, que de vegades és escàs. Per explicar-nos les coses que ens passen, per riure i també per plorar, per abraçar-se i per enfadar-se, que al final tot és aprenentatge de vida.

Dels altres membres de “la tribu” en parlarem un altre dia.

El valor de la família neix i es desenvolupa quan cadascun dels seus membres assumeix amb responsabilitat i alegria el paper que li ha tocat exercir a la família. Per això també depèn de tu, de qui ets i com et mostres. La unió familiar no es plasma en una fotografia, es va teixint cada dia amb petits detalls d'afecte i atenció; només així demostrem un autèntic interès per cadascuna de les persones que viuen amb nosaltres.

DILLUNS 14: FOOD DELIVERY

Cada vegada dediquem menys temps a cuinar a les llars, cosa que explica l'auge en els darrers anys dels serveis de food delivery, el consum dels quals s'ha incrementat un 55% en els darrers 5 anys. Aquest model de negoci contribueix a l'expansió del menjar brossa, caracteritzat sovint per un alt consum de carn i aliments processats. També promou la precarietat laboral, tal com denuncien els col·lectius de riders, i fomenta la pèrdua d'enllaços: menjar sol, a qualsevol hora, davant de l'ordinador, són pràctiques cada cop més freqüents.

El repartiment de menjar a domicili també contribueix a la crisi ecològica i climàtica, per l'elevada ocupació de combustibles fòssils que impliquen els desplaçaments i la quantitat inassumible de residus plàstics que generen els envasos. És a dir, aquest model va en contra del que necessitem: una alimentació sana, que recuperi les relacions de proximitat i amb una petjada mínima de carboni.

DIVENDRES 11: EN UN POBLET DE FRANÇA...

T’imagines centenars de joves de diferents països, que parlen llengües diferents, que venen d’entorns i cultures diferents però que comparteixen una cosa en comú, la seva fe?

La comunitat religiosa de monjos de Taizé acull durant tot l’any joves que volen tenir una experiència de pregària, de servei a la comunitat, de viure amb el més essencial i de manera més senzilla per tenir una trobada personal amb Déu.

 

Com ho fan? Els joves que hi arriben, s’apunten a alguna de les activitats diàries: preparar algun àpat, servir-lo, netejar cuina, netejar lavabos i dutxes, formar part del cor per assajar els cants de les celebracions... És una experiència personal que acaba sent vida comunitària.

 

Escoltarem a continuació una cançó en italià de les que es canten en els moments de pregària o durant l’eucaristia. La repetició d’aquest cant és una manera d’anar entrant en contacte amb l’interior d’un mateix, perquè és en el nostre cor on trobem Déu.

La lletra diu així: 

        CATALÀ                                                                ITALIÀ

El Senyor et fa reposar.                                             Il Signore ti ristora

Déu mai t'abandona.                                                  Dio non allontana

El Senyor surt al teu encontre.                                 Il Signore viene ad incontrarte

Surt al teu encontre.                                                  Viene ad incontrarti

DIJOUS 10: SOM NATURA

Som natura, en formem part i tenim la necessitat de connectar amb el nostre ésser natural per ser i estar totalment plens. Hem perdut aquesta part tan important de nosaltres i hem donat molta més importància al nostre ésser racional que al biològic, desconnectant el nostre cos (o tractant-lo com un objecte per modelar i “tunejar”) de la nostra ment i dels nostres sentiments. Ser conscients que som natura i que en ella i per ella som més autèntics, ens fa ser més responsables del nostre entorn natural, de cuidar-lo, gaudir-lo i sentir-lo. Seria com convertir-nos en “ecologistes emocionals”.

Tanca un moment els ulls i explora les teves emocions, sensacions i sentits, i gaudeix del teu ésser a la natura, escolta els sons que s'adjunten durant uns minuts. 

(prèmer "play" i seguir llegint)

Deixa't portar i connecta amb el més profund del teu ésser: escolta els batecs del teu cor, observa la teva respiració... perquè on està la teva atenció hi ets tu. Connecta't amb el món, amb la vida, amb la natura i amb tu mateix.

DIMECRES 9: QUAN ALGÚ S’EQUIVOCA

 Hi ha una tribu africana que té una costum molt bonica:

Quan algú fa quelcom perjudicial i equivocat, ells duen la persona al centre del llogarret, i tota la tribu se li apropa i l’envolta.

Durant dos dies ells li diuen a la persona totes les coses bones que ha fet.

La tribu creu que cada ésser humà ve al món com una persona bona. Cadascú de nosaltres desitja seguretat, amor, pau i felicitat.

Però de vegades, en la cerca d’aquestes coses, les persones cometen errors.

La comunitat percep aquells errors com un crit de socors.
Llavors ells es reuneixen per redreçar-lo, per reconnectar-lo amb la seva vertadera naturalesa, per recordar-li qui és realment, fins que es recordi totalment de la veritat de la qual s’havia desconnectat temporalment.

Sawabona Shikoba!

SAWBONA
és un agraïment emprat a Àfrica del Sud i vol dir: "Jo et respecto, jo et valoro, tu ets important per a mí".

Com a resposta, les persones diuen:

SHIKOBA, que és: "Llavors, jo existeixo per a tu."

DIMARTS 8: Com Francesc Palau…

 

Francesc Palau, va ser un home profundament contemplatiu, místic, cercador, profeta, missioner, escriptor, apassionat pel misteri de comunió: Déu i el proïsme en unitat.

Durant la seva infantesa i joventut, descobreix que el cor de tot ésser humà té una capacitat infinita per estimar, anys més tard, ell mateix ho expressa: “el nostre cor està fabricat per estimar i ser estimat i només viu d’amor”

“Déu va escriure amb el seu propi dit en les taules del meu cor aquesta llei: Estima amb totes les teves forces … i aquesta veu eficaç va crear en ell una passió immensa, que es va fer sentir des de la meva infància i es va desenvolupar en la meva joventut. Jo, jove, estimava amb totes les meves forces, perquè la llei de la natura m’impulsava amb ímpetu irresistible ”

Ell ens deixa aquesta bonica expressió: “El meu cor va ser creat per la mà de Déu per a estimar i ser estimat i només pot viure d’amor.” Estimar és la nostra missió, estimar sense cap distinció, a tothom.

DILLUNS 7: VISCA EL PARE PALAU!

Aquest any tot i que per motius d’horaris no podrem celebrar plegats el regal més gran que tenim, l’eucaristia, sí que fem una sortida amb els nostres companys, amics i professors per tal de compartir plegats que som comunitat carmelita missionera teresiana i que tenim com a referent el Pare Palau, un home que va posar tota la seva fe i passió per ser una escola amb una identitat i uns valors que s’han anat transmetent de generació en generació. Felicitem-nos i gaudim d’aquest dia tan especial!

 

Que tinguem tots una bona jornada!

DIVENDRES 4: Preparem la festa del beat Francesc Palau

 Dilluns vinent iniciem la setmana palautiana  i ens preparem per celebrar la festa del nostre Fundador, el beat Francesc Palau i Quer.

Contents per aquesta festa, la festa gran del nostre col·legi, cantem amb alegria i entusiasme, cantem aquest gran lema del nostre fundador: “Visc i viuré per l’Església, visc i moriré per ella”.

DIJOUS 3: Et seguiré!

Possiblement mai hem dit això a ningú. Seguir algú, tenir-lo com a model de referència, intentar potenciar aquelles virtuts que refermen qui som i voler ser millors persones no és cosa fàcil. No implica deixar de ser qui som, sinó tot el contrari. Es tracta de ser autèntics, buscar el sentit de la vida i viure-la en plenitud. 

Escolta aquesta cançó. Ens parla de Jesús. No és només parlar d'un home bo, sinó de Déu mateix que es revela a la humanitat. El seguim?

DIMECRES 2: I QUÈ HE DE FER PER ACONSEGUIR LA VIDA ETERNA?

 Els amics de Jesús i aquells que el seguien per tot allò que deia i feia, li preguntaven en diverses ocasions què calia fer per aconseguir la vida eterna, és a dir, estar amb Déu. I Ell respon parlant de Déu com un rei que reuneix a tots els pobles del món i els diu:

Quan tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan anava despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure'm.

»Llavors els justos li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

4 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

 

Dilluns vinent celebrarem la festa del Pare Palau. El que acabem de llegir era la regla d’or de la seva vida. I nosaltres, què fem per Jesús, que es troba en el pròxim?