A classe havia arribat una alumna nova. Es deia Mei i venia d’un altre país. Parlava poc català, menjava coses diferents i, de vegades, portava roba tradicional que alguns no entenien.
Els primers dies, molts la miraven de lluny. Alguns feien comentaris o reien baixet perquè era “diferent”.
Un dia, a classe, la professora va proposar una activitat: cadascú havia d’explicar alguna tradició de casa seva.
Van sortir històries de menjars típics, cançons, festes, idiomes, costums i formes de viure molt diferents. Quan li va tocar a la Mei, va ensenyar fotos de la seva família, de les celebracions del seu país i d’un plat que cuinaven junts cada diumenge.
La classe escoltava en silenci.
I en aquell moment molts van entendre una cosa:
allò que abans els semblava “estrany”… en realitat era una riquesa.
Al final de la classe, una companya li va dir:
—M’agradaria provar algun dia el teu menjar.
I la Mei va somriure. Per primera vegada des que havia arribat, es va sentir realment acollida.
Reflexió
El 21 de maig, celebrem el Dia Mundial de la Diversitat Cultural, una jornada que ens recorda que el món està ple de llengües, cultures, tradicions i maneres de viure diferents.
I això no és un problema. És una riquesa.
Moltes vegades tenim por del que no coneixem. Jutgem ràpidament allò que és diferent de nosaltres: una manera de parlar, una religió, un color de pell, una cultura o uns costums diferents.
Però la diversitat ens ajuda a aprendre, a obrir la ment i a entendre que no hi ha una sola manera correcta de viure.
El respecte comença quan deixem de veure les diferències com una barrera i comencem a veure-les com una oportunitat per créixer.
Perquè, al final, tots volem el mateix: sentir-nos acceptats, estimats i valorats.
Les diferències no ens separen.
El que ens separa és la falta de respecte.
Pregària
Senyor,
gràcies per la diversitat del món,
per les diferents cultures, llengües i persones
que fan la vida més rica i més bonica.
Ajuda’m a mirar els altres amb respecte,
sense prejudicis ni burles,
i amb ganes d’aprendre.
Dóna’m un cor obert,
capaç d’acollir, escoltar i comprendre.
Que mai rebutgi ningú per ser diferent,
sinó que aprengui a valorar
tot el que cada persona pot aportar.
I que entre tots construïm un món
més unit, més respectuós
i més humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada