DIVENDRES 2: L'ESPERANÇA

La cançó Color esperanza ens convida a mirar la vida amb esperança, fins i tot quan les coses no són fàcils. A vegades tenim por de canviar, de començar de nou o de sortir de la nostra zona de confort. Però l’esperança ens recorda que sempre podem fer un pas endavant.

També ens parla de la importància de creure en nosaltres mateixos i en els altres. No podem controlar tot el que ens passa, però sí que podem decidir amb quina actitud ho afrontem. Una paraula amable, un gest d’ajuda o atrevir-nos a intentar-ho de nou poden canviar el nostre dia i també el d’una altra persona. Escoltem la cançó i cantem-la plegats, que ja la coneixeu:

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a mirar la vida amb esperança,

a no tenir por dels canvis

i a confiar que, fins i tot en els moments difícils,

sempre hi ha una mica de llum.

Dona’ns força per començar de nou,

generositat per ajudar els altres

i un cor capaç de veure el millor de cada dia.

Que sapiguem posar una mica més de color i esperança al món que ens envolta.

DIJOUS 1: SANTA TERESINA DE LISIEUX

Avui volem recordar Santa Teresa de l’Infant Jesús, Santa Teresina de Lisieux, carmelita i una de les santes més estimades de l’Església. No l’hem de confondre amb Santa Teresa de Jesús, una altra gran santa i també carmelita: avui parlem de Santa Teresina de Lisieux.

Teresina ens parla de la pregària d’una manera molt senzilla i propera. Per a ella, pregar no significava necessàriament trobar grans paraules o fer coses extraordinàries. La pregària era, sobretot, obrir el cor i mirar cap a Déu:

“Que n’és, doncs, de gran, el poder de la pregària! Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una senzilla mirada dirigida al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de la prova com enmig de la joia.”

Quantes vegades pensem que per pregar necessitem tenir temps, saber què dir o trobar el moment perfecte! Santa Teresina ens recorda que pot ser molt més senzill: una mirada, un agraïment, una petició, un moment de silenci… simplement posar-nos davant de Déu tal com som.

Avui ens podem preguntar: Quan parlo amb Déu? Què li voldria explicar avui? Per què li vull donar gràcies?

Ens sentim amics i amigues de Santa Teresina i li demanem que ens ensenyi a fer de la pregària un espai senzill per trobar-nos amb Jesús.

DIMECRES 30: LA INFLUÈNCIA SOCIAL

Mira aquest vídeo i fixa’t en una cosa: com n’és, de fàcil, deixar-nos portar pel que fan els altres! L’experiment que hi veiem és un exemple d’influència social: el comportament de les persones que tenim al voltant pot fer que nosaltres actuem d’una manera que, potser, sols no hauríem fet.

I això no passa només en un experiment. Ens passa cada dia.

A classe, amb els amics, a les xarxes socials, al pati... Quan veiem que tothom fa una cosa, és molt fàcil pensar que nosaltres també l’hem de fer. Podem riure perquè tots riuen, opinar el mateix perquè ho diu la majoria, vestir d’una determinada manera perquè està de moda o participar en alguna cosa simplement perquè «tothom ho fa».

El problema no és fer el mateix que els altres. El problema és fer-ho sense pensar.

Per això és important aprendre a aturar-nos un moment i preguntar-nos:

«Ho faig perquè realment vull o perquè ho estan fent els altres?»

Tenir criteri propi no significa portar la contrària sempre. Significa ser capaç de pensar, decidir i actuar d’acord amb allò que considerem correcte, encara que la majoria pensi diferent.

I potser també hem de recordar una cosa: de la mateixa manera que nosaltres podem deixar-nos influir pels altres, nosaltres també podem influir en els altres. Una actitud positiva, un gest de respecte o el valor de dir «això no està bé» també es pot encomanar.

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a no deixar-nos portar sempre pel que fan els altres.

Dona’ns criteri per pensar per nosaltres mateixos,

valentia per dir «no» quan calgui

i força per defensar allò que sabem que està bé.

Que siguem capaços de deixar-nos influir

per les coses bones dels altres

i que nosaltres també siguem una bona influència

per a les persones que tenim al costat.

DIMARTS 29: UN CÀRREC PER AJUDAR ELS ALTRES

Ara que ja gairebé totes les classes heu escollit el vostre delegat o delegada i sotsdelegat o sotsdelegada per a aquest curs, és un bon moment per recordar què significa assumir aquesta responsabilitat.

Ser delegat no vol dir ser “el que mana” ni tenir més privilegis que els altres. Ser delegat vol dir representar la classe, escoltar els companys i ajudar a fer que el grup funcioni millor. És una persona a qui els altres han donat confiança, i aquesta confiança comporta responsabilitat.

Un bon delegat ha de saber escoltar, transmetre les opinions de la classe, ajudar a resoldre petits conflictes i donar exemple amb la seva actitud. També ha de complir els seus deures, ser responsable i pensar en el bé de tot el grup, no només en els seus amics.

El sotsdelegat també té un paper important: acompanya, ajuda i substitueix el delegat quan cal. Entre tots dos han de treballar en equip i recordar que no estan sols: representen tota la classe.

Ser escollit és un reconeixement, però sobretot és un compromís. Durant aquest curs, aprofitem aquesta oportunitat per demostrar que sabem confiar, escoltar i treballar pels altres.

Pregària

Senyor,

gràcies per les persones que han acceptat la responsabilitat

de representar la seva classe.

Ajuda els delegats i sotsdelegats

a escoltar amb atenció,

a parlar amb respecte,

a ser responsables

i a pensar sempre en el bé de tots.

Que sàpiguen treballar en equip,

ajudar quan algú ho necessiti

i donar bon exemple amb les seves paraules i accions.

Que la confiança que els hem donat

els ajudi a créixer i a fer créixer també el nostre grup.

DILLUNS 28: ELS PETITS GESTOS

Quan parlem de neteja i d’ordre, no parlem només de tenir una classe bonica o una habitació endreçada. Parlem de cuidar. Cuidar els espais, les coses que tenim i també les persones que els comparteixen amb nosaltres.

A vegades pensem que llençar un petit paper a terra no té importància. Però, si tothom fes el mateix, els carrers, els parcs i els patis s’omplirien de deixalles. Un petit gest pot marcar una gran diferència.

Un exemple interessant el trobem al Japó. En molts llocs hi ha poques papereres públiques i, tot i així, els carrers es mantenen molt nets. Quan una persona té un paper o una deixalla i no troba on llençar-la, se la guarda i se l’emporta fins que troba el lloc adequat per llençar-la o arriba a casa.

També en moltes escoles japoneses els alumnes participen en la neteja dels espais escolars. D’aquesta manera aprenen que mantenir net un lloc que és de tots és responsabilitat de tots.

I això ens pot fer pensar en la nostra vida. Com tenim la nostra classe? Com deixem el pati? Què fem quan veiem un paper a terra encara que no sigui nostre?

Però també podem parlar d’una altra mena de neteja: la neteja interior. A vegades portem dins nostre una enrabiada, una preocupació, una paraula que ens ha fet mal o alguna cosa que no hem perdonat. També necessitem, de tant en tant, “fer net per dins”: parlar, demanar perdó, perdonar i deixar anar allò que ens pesa.

Per pensar...

• Cuido els espais que comparteixo amb els altres?
• Hi ha alguna cosa dins meu que necessito “endreçar” o deixar anar?

Pregària

Senyor,

ensenya’ns a cuidar els espais que compartim,

a no pensar només en nosaltres

i a tenir cura del món que ens has regalat.

Ajuda’ns també a posar ordre dins nostre,

a deixar anar allò que ens fa mal

i a tenir un cor disposat a estimar i a perdonar.

Que els nostres petits gestos

ajudin a fer més bonic el món que compartim.

.

DIVENDRES 25: SIGUEM LLUM

Un nen va preguntar un dia al seu mestre:

—Mestre, com podem canviar un món tan gran?

El mestre no va respondre. Va apagar tots els llums de la sala i va encendre una petita espelma.

—Ha desaparegut tota la foscor? —va preguntar.

—No —van respondre els alumnes.

El mestre va encendre una segona espelma.

—I ara?

—Ara hi ha una mica més de llum.

Va anar encenent una espelma rere l’altra fins que tota la sala va quedar il·luminada.

Aleshores va dir:

“Cap d’aquestes espelmes ha hagut d’il·luminar tota la sala. Només ha hagut de fer la seva part.”

I potser això també ens passa a nosaltres.

Quan veiem problemes al món, de vegades pensem que són massa grans i que nosaltres no hi podem fer res. Però no cal canviar-ho tot de cop.

Podem començar per una cosa petita.

Potser un petit gest nostre no canviarà tot el món, però pot canviar el dia d'una persona.

I aquesta persona pot fer el mateix amb una altra.

I així, a poc a poc, les petites llums es van encenent.

Pregària

Senyor,

avui et demanem que ens ajudis a ser llum

per a les persones que tenim al nostre costat.

Que sapiguem veure qui necessita una mà,

una paraula, un somriure o una mica de companyia.

Ajuda'ns a no pensar que som massa petits

per fer coses importants.

Ensenya'ns que cada petit gest compta

i que, quan cadascú posa una mica de llum,

la foscor es fa més petita.

Que avui puguem ser una petita llum per a algú.

Amén. 

DIMARTS 22: DONANT OPORTUNITATS

Ahir, Tarragona va viure un pregó de Santa Tecla molt especial. Els encarregats de fer-lo van ser Álvaro Cano i Rubén Almazán, capitans del Nàstic Genuine, que van compartir amb tota la ciutat la seva història, la seva passió pel futbol i, sobretot, un missatge molt important: tothom mereix tenir una oportunitat.

Van parlar de la seva trajectòria, del Nàstic, de l’amistat i de tot allò que han viscut gràcies al futbol. Però el seu discurs va anar molt més enllà de l’esport. Van reivindicar una societat on les persones amb discapacitat puguin estudiar, treballar, prendre decisions, tenir amics, divertir-se i construir el seu propi projecte de vida com qualsevol altra persona.

Una de les idees que ens podem quedar és aquesta:

“Discapacitat no vol dir ‘tu no pots’, vol dir ‘encara ningú t’ha donat l’oportunitat’.”

I aquesta frase ens pot fer pensar també en nosaltres. Quantes vegades decidim que algú “no pot” abans de deixar-lo provar? Quantes vegades posem etiquetes als altres pel seu aspecte, per la seva manera de ser, per les seves dificultats o perquè són diferents de nosaltres?

Santa Tecla ens recorda que Tarragona és una ciutat que es construeix entre tots. I potser aquest és també un bon moment per preguntar-nos què podem fer nosaltres perquè el nostre grup, la nostra classe i la nostra escola siguin llocs on tothom se senti part de l’equip.

Perquè, al final, la vida també és un equip. No tots tenim les mateixes habilitats, ni avancem al mateix ritme, ni juguem en la mateixa posició. Però tots tenim alguna cosa per aportar.

Que no siguem nosaltres qui tanquem portes als altres. Que sapiguem mirar més enllà de les etiquetes, donar confiança, ajudar quan calgui i, sobretot, donar oportunitats.

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a mirar els altres amb una mirada nova,

sense etiquetes ni prejudicis.

Ensenya’ns a descobrir les capacitats

que hi ha dins de cada persona

i a no decidir mai per un altre

què pot o què no pot fer.

Fes-nos una classe, una escola i una ciutat

on ningú se senti exclòs,

on tothom tingui el seu lloc

i on puguem avançar plegats.

Que, com en un bon equip,

sapiguem confiar els uns en els altres,

animar-nos, ajudar-nos

i celebrar els èxits de tothom.

Senyor, ajuda’ns a donar oportunitats

i a ser oportunitats per als altres.

Amén.