DIVENDRES 31: PERDONAR PER SER FELIÇ?

Un vell proverbi llatí diu: “equivocar-se és humà, perdonar és diví”. I és que perdonar no és fàcil. Però ho podríem comparar a alguna situació on hem pres mal: si un dia caic perquè hi ha una rajola de la vorera que està mal col·locada i em trenco la cama i estic un mes i mig enguixat i fent recuperació, no culparé tota la vida aquella rajola mal col·locada. Amb les persones, també està a les nostres mans si les perdonem o no. Però sobretot serà important, si quan perdonem notem que ens traiem de dins una càrrega d’odi, ràbia, venjança que ens amarga l'existència.

Escolta aquesta experiència sobre la felicitat i el perdó. Tu, què en penses?

DIJOUS 30: MEMÒRIA PER AL FUTUR

 

Curar, combatre la misèria, perdonar i ressuscitar. Aquests quatre verbs són els que un teòleg francès anomenat Christian Duquoc –ja difunt- resumeixen l’activitat històrica de Jesús. Si cures, si combats la misèria –totes les seves formes- i ressuscites –treballes en favor de la vida, sense cap complicitat amb tot el que la destrueix-, llavors estàs vivint una fe que val la pena ser viscuda, llavors viuràs com un ressuscitat. Llavors viuràs plenament el teu baptisme. 

DIMECRES 29: QUÈ EM FA SENTIR ALEGRE?

 

Fa ja una estona que hem acabat de sopar. Tots, sense cap ordre, hem anat explicant com ens ha anat el dia. Algunes vegades i a propòsit del que escoltàvem hem fet un breu comentari i fins una broma. Però fa menys d’un minut que s’ha fet un silenci. Ens hem mirat els uns als altres i el somriure ha anat marcant els nostres llavis. Hi estem tan bé, a casa! La paraula que millor defineix aquesta experiència és BENESTAR. 

Quantes petites coses hi han al nostre voltant que ens aporten benestar i alegria. 

PENSA : Què pots fer tu per aportar alegria al teu voltant?

DIMARTS 28: BUSQUEM ALLÒ POSITIU DE LA VIDA?

 

En un present devastat per les males notícies  que ens ha robat la felicitat, necessitem bones notícies per continuar cultivant l’esperança. I si les persones no les sabem fabricar és perquè no ens molestem a descobrir què hi ha més enllà de la finestra de la realitat, amb l’excusa que és massa bruta per mirar-hi a través. Però malgrat tot trobem als diaris notícies com aquesta:  

 

Maria Branyas, la persona més gran del món, fa 116 anys 

La catalana, que viu en una residència d'Olot, es va convertir en la persona més gran del planeta al gener.

 

És un bon motiu per celebrar la vida!

 

I tu, coneixes o t’animes a buscar notícies positives? 

DILLUNS 27: MOLTES GRÀCIES!!!

 

Estem acostumats a reconèixer tots els nostres èxits com a propis, com si no haguéssim rebut ajuda de ningú, i la nostra contribució hagués estat quelcom decisiu. Ahir vam celebrar la Cursa Carmelites. Més de 400 participants, més de 100 voluntaris i una bona colla de  nens i nenes, pares i avis van omplir grades, circuits i punts estratègics per fer d’un diumenge al matí un acte festiu de germanor amb una finalitat solidària: contribuir econòmicament en la millora de la situació de les llars, amb pocs recursos, que atenen i tenen cura dels nens orfes a Lucena, Filipines.

L’èxit d’aquest esdeveniment és mèrit vostre, per la vostra implicació, la dedicació i professionalitat dels alumnes voluntaris de 3r d’ESO que han preparat i s’han compromès a fer possible aquesta cursa amb garanties i les professores que han liderat aquesta jornada, així com per totes les persones que ahir vau deixar la mandra al llit i vau venir a fer caliu, competir i passar-ho bé.

Moltes gràcies per seguir creant vincles i refermar-los fora de l’escola. Diumenge vam fer comunitat carmelites. Tant de bo ho puguem repetir l’any vinent!

DIVENDRES 24: VOLEM SOMIAR?

Volem colors en la nostra vida?

Què fem per aconseguir-ho?

DIJOUS 23: EL MEU COMPROMÍS

Em diuen que m’he de comprometre però no sé per què. Miro al meu voltant i veig que tots els adults tenen compromisos: pares amb els seus fills, amics entre ells, associacions que lluiten per ideals que consideren que valen la pena, persones que han de conservar el seu lloc de treball per aconseguir estabilitat, independència i cobrir les despeses de les seves famílies... 

Em plantejo si el compromís és realment una acció fàcil. M’adono que no. Tot compromís demana esforç, perseverança, perdonar-se, recomençar, no deixar-se portar pel desànim i millorar.

El compromís ens permet construir plegats: un nen petit no pot aprendre sense l’acompanyament i educació dels seus pares; no podrà parlar si no té ningú al seu voltant que li parli, no podrà sobreviure si no té ningú al costat que l’alimenti, li doni cura i se l’estimi.

Hi haurà un moment en què aquest nen també podrà col·laborar amb alguns compromisos: vestir-se sol, preparar-se la motxilla i fer els deures, ajudar als de casa amb les tasques de la llar, jugar amb el germà petit, practicar algun esport, afició o instrument de manera que cada vegada sigui més hàbil, ser cívic amb la cura de l’entorn i la relació amb els altres i forjar-se el seu futur...

Quin és el teu compromís? En què creus que t’ajudarà a tu i als altres?

DIMECRES 22: SALVEM LA TERRA?

 

La COP 27 s’ha allargat dos dies més per manca d’acords, però no ens hauria pas d’estranyar gens quan el món encara no ha pogut complir els objectius de la COP 21 de París, on es pactà de limitar l’augment de la temperatura del planeta molt per sota dels 2 ºC; amb el compromís que s’arribés als 1,5 ºC. 

 

Sabies que el 99% dels plàstics es fabriquen amb combustibles fòssils?. En països envaïts per la contaminació de plàstics, com ara Indonèsia, es veuen obligats a cremar els envasos com a única solució; amb la toxicitat que això suposa per a les persones i per al medi ambient. És a dir, com podem salvar la terra que ens acull si els grans interessos mundials només giren entorn de la màquina de fer diners? 

 

Per això cal que sapiguem estar alerta, i que recordem sempre les paraules que ens diu Jesús aquí, ara, cada dia: «Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: siguem astuts com les serps i innocents com els coloms» (Mt10,16). Perquè vivim en una època que s’ha convertit en un aparador de vanitats i de mentides; també, en nom del clima. 

DIMARTS 21: EL DIA A DIA ENS PORTA A UN COMPROMÍS PERSONAL

 

Tothom té aficions i hobbies diferents. Ningú ens priva del què realment ens apassiona. No obstant això, hi ha un interès creixent enfocat als esports. Sigui un esport individual o un en grup, comparteixen un paral·lelisme amb la religió: hi ha un compromís individual darrere a la vegada que ens transmeten uns valors i unes lliçons semblants. Si ho englobem tot sota un mateix propòsit seria treballar per tal d’aconseguir un comportament adequat.  

 

Justament fa una setmana, abans de jugar un partit de bàsquet, hi havia uns infants d’uns 12 anys jugant a la pista. Tots concentrats i, a la vegada, feliços de fer una cosa que els apassiona. En aquests esports no hi ha bons i dolents, sinó que els valors són els que passen en primer pla. Companyonia, per exemple…  

 

Tal i com Jesús es va sacrificar a la creu, els esportistes es sacrifiquen personalment pel bé del grup. Quants jugadors han cancel·lat algun tipus d’activitat perquè havien d’anar a entrenar o jugar un partit?  

 

DIVENDRES 17: SOM UN SOL COR

 

Per a mi, ser voluntari significa tenir la voluntat, des de la meva llibertat, de canviar una situació injusta o indigna, amb el meu treball, esforç, dedicació i estima vers els altres.

DIJOUS 16: DONAR LLIÇONS?

 

L’altruïsme (procurar el bé aliè sense esperar-ne res a canvi) rau en l’anonimat. Publiquem donacions per Síria, Turquia, és  sols propaganda?

 Ens esforcem aquests dies a destacar les reaccions bondadoses de la població, però supuren com la pus els comportaments insolidaris.  Som els reis en criticar.

Però, per què no intentem canviar les nostres actituds negatives i la nostra falta de compromís? Per què ens conformem simplement ESTANT A LA CUA DEL  NO FEM RES?  Per què no ens esforcem per SER GENEROSOS?

DIMECRES 14: SOM IGNORANTS?

 

Senyor, 

Són massa les notícies que ens arriben.

Se'ns bombardeja d'informació,
però el mal d'aquest món és la ignorància
i és per això que moltes vegades
es vol tapar la realitat perquè fa por,
com tot allò desconegut.

Senyor, jo només somnio el dia
que ens apropem els uns als altres per descobrir-nos,
per conèixer-nos,
per aprendre,
per respectar-nos
i per fer del món un lloc
on tothom pugui tenir cabuda,
i una cabuda digna de la veritat.

 

 

DIMARTS 14: EL GRAT DE BLAT

En aquests moments de contrasentits i de crisi global, amb la metàfora del gra de blat se’ns convida a donar-nos amb generositat als altres, encara que això ens exigeixi “morir”, abandonar el nostre “jo” per obrir-nos fraternalment i ser capaços de compartir la nostra vida. Estem cridats a seguir acollint els més pobres, els més necessitats però també a estar atents al nostre voltant per ser a prop dels qui pateixen en solitud i silenci les conseqüències que afecten la salut, l'economia domèstica...

La nostra vocació de servei passa per fer-nos disponibles no quan ens vingui bé, sinó quan l’altre ho necessiti, fins i tot quan no sigui evident. No és només fer pels altres, sinó estar amb els altres compartint la seva situació.

I si ens ho proposem de debò?

DILLUNS 13: I FINALMENT ENS VAM POSAR A CÓRRER

 

Ara fa tres anys, a mitjans del mes de març, la nostra escola volia dur a terme un acte solidari que també fos una jornada lúdica i festiva que aplegués alumnes, exalumnes, pares, tiets, amics, avis... Es va donar el nom a aquest acte de “Cursa Carmelites” i tots els que ho desitgessin, dins d’uns límits d’aforament màxim, podien participar-hi comprant la samarreta que durien a la cursa. Però el confinament d’aquell 13 de març  ho va impedir.

El diumenge 26 de març reprenem aquesta cursa solidària i ens agradaria que, com tot acte solidari, tots poguéssim participar-hi! Organitzar una cursa no és tasca senzilla. Des de fa mesos, un grup de professores han estat treballant de valent per donar resposta a totes les necessitats i requeriments d’aquesta cursa, així com demanant permisos, ideant com fer-ne ressò, concretant els punts de control i coordinant amb els alumnes de 3r d’ESO perquè tot estigui llest pel gran dia.

A banda de l’equip organitzador, també s’espera que s’hi inscriguin molts per córrer els  5km, d’altres per fer el recorregut caminant, tenint en compte que hi haurà diferents distàncies disponibles per tal que tots s’hi puguin sumar. ¿T’imagines persones de totes les edats passant un mati plegats per una bona causa?

I si amb això encara consideres que la Cursa Carmelites encara podria ser més atractiva, també hi haurà premis per als millors classificats. I al final d’aquell dia, tots els que hi col·laborin s’enduran la samarreta d’aquesta cursa i l’haver-ho passat genial!

Ara que aviat s’obriran les inscripcions, apunta-t’hi! Et necessitem!

DIVENDRES 10: SEGUIM ENDAVANT!

En tota vida hi ha moments de dubte, moments que ens han de fer meditar sobre com vivim la nostra vida.

La cançó que escoltarem ens convida a pensar que cal anar avançant, i confiar en el nord de la nostra brúixola. Però, quin és el teu nord?

 

I una llum blanca et guiarà per tot allà on vulguis anar, somriu i viu, que no fa mal, (mai)

DIJOUS 9: MIRANT ENDINS

La culpa ens envaeix quan creiem que hem fet alguna cosa dolenta. És el termòmetre dels nostres actes: ens indica què considerem bo i què no. A més, ens permet avaluar el nostre comportament. 

 

Es pot escoltar la culpa? Quan fas una cosa que saps que no està bé, una veu interior et parla. Escolta-la. Ets tu mateix, que et preguntes si t'has comportat correctament. Tu saps quines coses consideres que són apropiades, encara que de vegades no vulguis sentir-ho. La culpa indica que som responsables dels nostres actes i ens ajuda a jutjar-los.

 

Revisa el teu comportament, les teves accions, els teus pensaments. Ets capaç de reconèixer que t'has equivocat en alguna cosa?  Què pots fer per esmenar-ho?

DIMECRES 8: VIURE AMB ULLS DE DONA

Cada dia hauria de ser el dia de la dona. No només el dia 8 de març. Avui ens mirem i mirem el món. 

Per un moment, visibilitzem les desigualtats de la vida quotidiana, fem presents avui el saber i les actituds de les dones en tots els camps i que molts cops s'ha fet invisible...

La coeducació és una de les grans necessitats educatives dels nostres temps. Et convidem a escoltar aquesta cançó que ens ajuda a fer visibles actituds, gestos i accions per així aconseguir una millor educació per a la igualtat de gènere.

A continuació, baixarem al hall, i al costat del despatx de direcció trobareu un biombo amb post-it. Agafeu-ne un i escriviu-hi el nom d'una dona que us inspiri.

HORARI:

8h 1r ESO

9h 2n ESO

10h 3r ESO

11h 4t ESO

11.30h Cicles i Batxillerat

DIMARTS 7: MISSIÓ POSSIBLE PER UN MÓN MILLOR

El temps de Quaresma ens convida a prendre seriosament la nostra vida, a prendre decisions que ens facin sortir de nosaltres mateixos i de la nostra zona de confort per innovar, crear, ser significatiu i reinventar-se. Sortir de la rutina i entrar a una zona de risc, a l'aventura. Emprenent una Missió (Possible) per un món millor. 

Davant aquests canvis, és normal que la incertesa sigui la nostra companya de viatge, però… deixaré que sigui la por qui prengui les decisions? Disposa't i dedica't una estona per fer silenci i prendre consciència: Quines decisions importants has pres últimament? Per què creus que poden ser positives? Què et frena de dur-les a terme? 

 

Avui se'ns convida a prendre seriosament la nostra vida, així que… SURT!

 

 

DILLUNS 6: QUE JO HI POSI AMOR...

 

Ens trobem en la segona setmana de Quaresma i ens convida a ESCOLTAR, a entendre què és treballar per al bé.  Avui, amb una pregària de Sant Francesc d’Assís.

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!

On hi ha odi, que jo hi posi amor.

On hi ha ofensa, que jo hi posi perdó.

On hi ha discòrdia, que jo hi posi veritat.

On hi ha dubte, que jo hi posi fe.

On hi ha desesperació, que jo hi posi esperança.

On hi ha tristesa, que jo hi posi alegria.

 

 

Pensa uns instants en quines situacions de la teva vida tu pots marcar la diferència aplicant alguna de les frases que has llegit.

DIVENDRES 3: SÉ ESCOLTAR?

 

Només música, sense paraules,..

Què has sentit?

DIJOUS 2: QUE N’ESTEM DE BÉ AQUÍ DALT

Quan res no ens amoïna, quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos, quan trobem una connexió entre el que sentim dins nostre i el que vivim exteriorment… fem servir expressions com “això és el cel!” o “sembla el paradís!”. No podem demanar res més.

També els amics de Jesús que van veure’l transfigurar-se, és a dir, canviar el seu aspecte de manera enlluernadora, van exclamar: “Que n’estem de bé aquí dalt!”. I és que -tot i que no és fàcil-, sentir-se prop de Déu i experimentar l’harmonia entre el que crec, el que espero i el que faig seguint com a model Jesús és sentir-se plenament feliç. L’alegria la tindrem sempre dins nostre si sabem escoltar i reconèixer Déu en la nostra vida.