Animeu-vos a participar
activament en aquesta setmana Santa.
Podeu gaudir dels
diferents actes.
Podeu participar en les
diverses celebracions religioses.
Podeu participar en la
processó del Divendres Sant
Però sempre des del
sentiment, la passió i la nostra FE.
Què és una confraria? Una
associació de persones cristianes, amb una finalitat comuna de formació, de
caritat, d’acompanyament i conducció d’un pas a la processó del divendres Sant,
però a més a més, totes aquestes persones estan mogudes per un motor comú: La
FE.
Per tant el Gremi de
Marejants compleixen tots aquests requisits i els veiem que després de 700 anys
continuen sortint pels carrers de la nostra ciutat, motivats per aquest gran
motor.
Un dels seus passos és el
Sant Sopar, on trobem com Jesús comparteix amb tots els seus deixebles el pa i
el vi, el Cos i la Sang de Jesús, sense fer diferències entre els seus
deixebles. Ens ensenya a compartir.
I tu, veus en el pa i el
vi que Jesús parteix i comparteix el treball dels qui ens alimenten?
Veus en l’Últim Sopar de
Jesús el memorial que renovem cada diumenge en l’Eucaristia?
El món de l’agricultura és
un món necessari per a tots nosaltres. I aquí a Tarragona tenim el gremi dels
pagesos, que té dos misteris.
En un, Maria porta a la
seva falda el seu Fill mort, tot just davallat de la creu. Ella és la
sembradora d’esperança per a tota la humanitat. Les llàgrimes de Maria del
Divendres Sant són llavor de la resurrecció el matí del Diumenge de Pasqua.
En el segon pas, el Sant
Sepulcre, és la imatge viva de la llavor que entrant al cor de la terra,
ressorgirà per a una nova i definitiva vida de tota la Humanitat.
Aprofitem aquesta llavor
que va ser sembrada fa molts anys i fem que fecundi en la nostra societat actual.
La Reial Germandat de Jesús Natzarè, coneguts com
a Natzarens, es va crear el 1903. Un dels patrimonis que tenen són
els tres passos: El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves
Vestidures, que els podeu trobar a l’església de Sant Miquel del Pla.
La Primera Caiguda de Jesús és un episodi bíblic
que es refereix al moment en què Jesús, carregat amb la creu, va caure durant
el camí cap al Calvari. El cirineu, un home anomenat Simó de Cirene, va ser
forçat a ajudar Jesús a portar la creu.
·
Què
representa la creu per a Jesús?
·
Què
significa portar una càrrega pesada?
·
Com
podem ajudar els altres quan estan carregats amb dificultats o problemes?
·
Quins
són els “pesos” que portem avui dia?
·
Podem
identificar persones que ens ajuden a portar aquestes càrregues?
·
Què podem aprendre sobre la perseverança, la compassió i
la solidaritat en aquesta escena
de Jesús?
Us animem a formar part de la Setmana Santa de Tarragona:
processionant o bé, si voleu, podeu aprendre a tocar la corneta i/o el timbal!
Si us hi voleu apuntar, ens ho dieu!
Aquesta setmana us convidem
a viure els dies més importants de la Setmana Santa de Tarragona. Ens hi
acompanyes?
Pocs dies abans de morir,
Jesús entrava per darrera vegada a Jerusalem, aclamat per la multitud. Aquest
fet és el punt de partida de la Setmana Santa.
Amb aquesta escena el
diumenge de Rams a la tarda, la Germandat Nostre Pare
Jesús de la Passió realitza una de les primeres processons pels carrers
de la nostra ciutat.
Podem fer com aquesta
congregació que segueix el pas i nosaltres podem seguir a Jesús, l’home-Déu
aclamat amb cants de lloança, perquè canviava, i encara avui transforma, les
vides de tots aquells que confien en Ell.
Què és per tu l’alegria de
viure?
Creus que Jesús al llarg
de la seva vida ens va ensenyar a viure-la?
En l’Evangeli d’aquest proper diumenge, alguns que han sentit a parlar de Jesús, el volen veure i conèixer-lo en persona. Jesús respon als seus deixebles, “si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi i s’estarà allà on jo m’estic.”
Avui la idea de “fer-se servidor d’algú” sembla anacrònica, fora del temps en què vivim. Però si ens posem en situació, servir Déu vol dir fer allò que és bo per als altres i, de retruc, també per a mi, sabent que el servidor ha après del mestre, del qui en sap i té experiència de vida. No és un camí fàcil, però si Déu és amb mi, ¿què he de témer?
I tu, ¿a qui vols seguir?
A aquell que cerca la fama? A aquell que sembla que tot a la vida li surt bé,
però només és de cara a la galeria? A aquell que aconsegueix els seus objectius
personals o professionals a costa dels altres? A aquell que només cerca el
benestar i l’estabilitat permanent costi el que costi?
O per contra, vols seguir a
Aquell que es dona per als altres i fa de la vida un regal d’amor d’un valor
incalculable?
En aquesta quarta setmana de quaresma, és bo preguntar-nos quin és el nostre referent de vida, perquè tots necessitem models per viure una vida plena i amb sentit.
¿Procures que al teu costat hi hagi moments en què
es percep aquesta alegria, aquest benestar, a casa teva, a l’escola amb els
amics, amb els del teu entorn?
Jesús
ens parla del perdó. ¿Quantes vegades he de perdonar?
Des
de molt petit, les persones que m’estimen han perdonat els meus errors. De
vegades, en les meves relacions amb els altres, en la meva família, amb els
meus companys o amics, visc situacions que em fan enfadar.
Intento recordar les
persones amb les quals m’he enfadat. ¿Les he perdonat? ¿Hi ha algú en aquest
moment amb qui estic enfadat per alguna cosa que m’ha fet?
Puc oblidar aquest moment i mostrar la meva cara amb un gran somriure. La pau de la reconciliació es converteix en alegria de saber que el perdó pot canviar allò que semblava impossible.
Dimarts 27 de febrer, els
alumnes de 3r d’ESO de la nostra escola van participar en la Marxa Solidària de
Mans Unides. Va ser un dia per compartir, juntament amb altres escoles i
instituts de Tarragona, el nostre compromís per millorar les condicions de vida
de nens i nenes que viuen en la població de Mbala Mulemba, a Angola. I, tot i
que ens quedi lluny, els nois i noies de Tarragona es van fer presents i van
contribuir-hi, amb l’ajut dels patrocinadors que van trobar a la família, entre
amics i parents, o fins fent aportacions ells mateixos. Es van recollir
233,33€. Gràcies per la vostra generositat i solidaritat vers els més
desafavorits.
És important fer-nos presents
per fer que projectes solidaris es facin realitat.
Aprofitem també per animar
els més grans de l’escola a poder fer experiència de voluntariat, perquè és el
que ens ajuda a sortir del nostre món de comoditat i veure altres realitats on
la nostra ajuda és molt valuosa.
La nostra vida és una constant
cerca del “per què”.
Els últims moments de la
vida de Jesús també ens susciten molts “per què”.
Escoltem aquest vídeo i
pensem què ens diu a nosaltres.
En la tercera setmana de Quaresma Jesús ens parla dels plans de Déu, que es compliran en la passió, mort i resurrecció de Jesús.
Llegim aquestes frases
extretes de l’Evangeli de Sant Joan, apòstol de Jesús, que fan referència a la
lectura d’aquest diumenge, i algunes reflexions.
Déu estima tant el món que ha donat el
seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin
vida eterna.
“Donar” ens pot
semblar que vol dir perdre, a vegades: deixar de tenir, de gaudir allò
que ha costat aconseguir, allò que s’ha cuidat, conservat, fet créixer... Déu
ens ha donat Jesús que ha trencat tots els esquemes de les necessitats humanes:
-No buscava ser una
figura de masses, popular, una celebritat.
-No pretenia quedar bé
i fer-se amic dels que tenien el poder i el feien servir per benefici propi.
-No li preocupava el “què
diran de mi” per curar i retornar a la dignitat als malalts i marginats de la
societat.
-No va voler fer la
seva voluntat, sinó la del Pare, la que realment transformés el cor de les
persones.
Què veig en Jesús que voldria en la meva vida?
Tothom qui obra malament té odi a la
llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves
obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum i
que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.
Som lliures per fer amb la nostra vida
el que vulguem. Però també tenim consciència, que ens assenyala allò que és bo
i allò que no.
Tant de bo sapiguem prendre decisions en
la nostra vida que il·luminin el camí de la vida dels que caminen al nostre
costat. Quan ens avenim i busquem el bé de l’altre, la vida pren un sentit nou,
que val la pena.
Per altra banda,
aquest sacrifici també es veu amb els creients: anar a missa i escoltar la
paraula de Déu per reflexionar i posar-la en pràctica. Diumenge és el
dia del Senyor, com ho podria ser el partit de bàsquet pel qual portes
entrenant setmanes o, fins i tot, mesos. Les pregàries ajuden als
creients així com als jugadors. Tot es basa en la nostra constància i esforç.
Cal també mencionar com molts jugadors professionals, Messi o Giroud,
per exemple, es fan el senyal de la creu o altres gestos religiosos, bé sigui
abans del partit, quan marquen un gol o quan es lesionen. Això significa que la
fe els dona suport en els moments més importants de les seves vides.
Finalment, la fe no només es
demostra anant a l’església, però es va enriquint gràcies a les diferents lliçons
de vida que anem experimentant. Per aquest motiu, el llaç entre la religió i
els esports és present en el nostre dia a dia. Al final, amb la fe i els valors
podrem arribar a qualsevol meta. “He fet la bona lluita, he acabat la carrera,
he guardat la fe” (2 Timoteu 4:7).
Quan en el Parenostre diem “El nostre pa de cada dia”, a què ens referim?
En el sentit més espiritual i
religiós, ens referim a l’eucaristia, a rebre la comunió. Però no és només
aquest el significat...
La Terra, el planeta on vivim s'ha de cuidar, i qui millor per fer-ho que
els nostres pagesos, ramaders, pescadors, que són els primers interessats en
fer-ho.
Què faríem tots nosaltres sense el pa i l’aliment de cada dia que ells ens
aporten?
Avui en dia aquestes feines estan poc valorades. Ells han de cuidar els 7
dies de la setmana durant tot l'any allò que els aportarà un petit benefici, i
en aquests moments desprès del seu sacrifici veuen que els seus esforços no
serveixen per res.
Intentem reflexionar sobre aquest tema, ja que sense el sector primari NO
PODREM MENJAR.
