DIVENDRES 1: LA INCLUSIÓ FA QUE TOT VALGUI LA PENA!

 

Què et diu a tu aquest vídeo?

Com pots omplir de color, d’emoció i d’alegria la vida dels altres?

DIJOUS 30: ESPEREM AMB ESPERANÇA

 

Aquest diumenge comença l’Advent. El missatge que ens arriba a les portes d’un altre any litúrgic és:

Vetlleu, no sabeu el dia ni l’hora. (Mc 13,33-37)

Vetllar, aquesta expressió tan repetida per Jesús, vol dir mantenir-se despert, amatent, a la nit mentre els altres reposen, no lliurar-se com ells a la son, perquè et cal esperar alguna cosa, algú que ha de venir.

 

Esperar no agrada a ningú i menys davant la incertesa. ¿Us imagineu esperar uns convidats a sopar a casa que no arriben a l’hora? Mirem el rellotge, comencem a caminar per casa una mica neguitosos... Això no és l’important. El que ens cal tenir a punt és la taula parada, el menjar que es mantingui calent, que no falti res de l’imprescindible perquè, quan arribin, aquell àpat sigui un motiu de retrobament personal.

I nosaltres, ¿com esperem Jesús davant de l’anunci que ha de venir? Estem pendents?  Sabem que estar preparat significa que el nostre cor ha de buidar-se de coses negatives per tal que hi tinguin cabuda les positives?

Cuidem el que diem, el que pensem i el que fem.

DIMECRES 29: MISSATGES QUE SURTEN DEL COR

Avui escoltem 5 frases que s’atribueixen a la mare Teresa de Calcuta. Para-hi atenció. Què et diuen a tu?

Amb quina frase et quedes?

Pots compartir-la o anotar-la a la teva agenda.

DIMARTS 28: PREGÀRIA AMB LA LLETRA I

 

Avui volem pregar amb la lletra I. La lletra i de les paraules IMAGINACIÓ INTERÈS...

També volem pregar amb la lletra i d’ IL·LUSIÓ.

Davant les situacions noves de la vida volem mostrar-nos atents, oberts, amb moltes ganes d’aprendre i de saber.

També volem ser IMPULSORS de coses bones i útils; INDEPENDENTS, amb idees pròpies i capaços d’expressar les nostres opinions sense haver de seguir sempre el que diuen els altres. Volem recordar sempre que les característiques INDIVIDUALS fan que cada persona sigui diferent: Volem estar INFORMATS i atents al que passa al nostre voltant; ser INTEL·LIGENTS per entendre i conèixer molt bé les coses i saber resoldre les situacions noves amb idees noves, mostrar-nos com a bons  INTERL·LOCUTORS en les nostres converses...

Jesús, ajuda’ns a inspirar idees, sentiments i afectes a les persones del nostre entorn. El teu amor infinit cap a nosaltres ens serveix de model. Gràcies.

DILLUNS 27: GRÀCIES!

Possiblement una paraula habitual en el nostre dia a dia sigui aquesta bonica paraula: gràcies!

Es triga molt poc a dir-la, però porta implícita tota mena de significats:

Gràcies pel que has donat, pel que m’has ajudat, pel que m'has ensenyat, pel teu temps, per estar al meu costat, per la teva dedicació, pel teu esforç, per comprendre’m, per fer-me sentir bé, per fer les coses fàcils, per poder comptar amb tu, per ser com ets....

La nostra vida és un gràcies constant per moltes coses que rebem dels altres i de les quals a vegades no en som conscients.

PER REFLEXIONAR:

De quines coses pots donar gràcies?

A quines persones pots fer-li aquest agraïment?

 

Gràcies a tots els que heu col·laborat en el Gran Recapte d’aquest cap de setmana. Un món millor el fan moltes mans en acció, però sempre n’han de començar unes poques.

DIVENDRES 24: HA ARRIBAT EL DIA!

Mira aquest vídeo a càmera ràpida del procés de recollida d’aliments en el Banc d’Aliments. Quantes persones hi veus involucrades? Què ho fa que vulguin col·laborar-hi?

És bonic posar-nos als servei dels altres, perquè junts podem fer coses grans!

Perquè, ¿tot a la vida ha de tenir una recompensa material?

GRAN RECAPTE: AVUI DIVENDRES I DEMÀ DISSABTE!

Ens trobaràs a l’Spar de l'Avinguda Marquès de Montoliu, 4!!!

Que tingueu un bon cap de setmana! Gràcies a tots aquells que col·laborareu amb el vostre temps, aportació i entusiasme! 

DIJOUS 23: PERQUÈ M’HAS ESTIMAT

Des de temps antics, moltes persones s’han preguntat què hi ha després de la mort. I ¿si existeix un Cel, un estat de felicitat màxima al costat de Déu, què podem fer per apropar-nos-hi? La resposta de Jesús és aquesta:

Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

I ens podem preguntar també nosaltres: quan t’hem fet tot això que dius?

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.

I és que tot gest d’amor que fem als altres és el que importa, dona sentit a la nostra vida i ens recorda que tots som fills de Déu.

DIMECRES 22: NO ENS OBLIDEM DEL QUE REALMENT OMPLE

 

Aquest divendres i dissabte tenim una cita amb la solidaritat. En molts supermercats de tota Catalunya hi haurà voluntaris que dedicaran part del seu temps per arribar a aquells que no tenen el bàsic per menjar i viure dignament. 

Són persones com tu i com jo, que viuen en els nostres pobles i ciutats, que tenen família, que passen necessitat. I és que la vida dona molts tombs i les persones, totes, ens necessitem.

Aquest cap de setmana, omple la teva cistella de la compra amb productes alimentaris i d’higiene per als més vulnerables i necessitats.

DIMARTS 21: MIRA ENFORA, MIRA ENDINS

 

El telescopi és un gran invent.

Ens permet observar l'infinit durant les nits estelades,
i enfocar algun estel, algun somnni, alguna il·lusió...

Ens permet mirar fora,
copsar el que està passant,
donar gràcies per tot allò bo que veiem,
i també per allò dolent,
ja que ens permetrà millorar i, a la llarga,
ens farà créixer.

Però si agafem el telescopi i el girem,
i hi mirem al revés,
ens permet observar el més intim de nosaltres mateixos.

Ens permet mirar el nostre cor,
copsar el que està sentint,
donar gràcies per tot allò que estimem,
i per tot l'amor que rebem.

Però tant si mirem per un costat,
com si mirem per l’altre,
podrem copsar quelcom important...
la teva presència,
el teu amor.

 

Gràcies Déu, pel telescopi.

 

DILLUNS 20: UBUNTU

 

JO SÓC, PERQUÈ NOSALTRES SOM

A vegades ens pensem que uns som millors que els altres perquè tenim, perquè podem acumular riquesa, benestar... Però realment, qui arriba a la vida més plena és aquell que té cura dels altres i busca que tots estiguin bé al seu voltant.

Encara ens queda molt camí per recórrer!

DIVENDRES 17: COMPTA AMB MI!

 

Ofereixes la teva mà als altres?

Els teus companys poden comptar amb tu sense condicions?

I aquells que necessiten de la teva ajuda i que viuen a prop teu?

DIVENDRES I DISSABTE VINENT, COL·LABORA EN EL GRAN RECAPTE!

ELS ALUMNES DE 3r I 4t D'ESO TAMBÉ HI POSAREM EL NOSTRE GRA DE SORRA.

DIJOUS 16: LA PARÀBOLA DELS MILIONS

Jesús parlava mitjançant paràboles, petites històries que explicaven amb senzillesa temes més complexos.

Aquest diumenge, Jesús ens parla de tres persones a qui un home dona diferents quantitats de diners per tal d’administrar-los. Dona 5 milions al primer, 2 al segon i 1 al tercer, tenint en compte les capacitats de cadascú. Els dos primers els fan treballar, però el tercer, per por que no es perdés, decideix enterrar-lo, és a dir, no utilitzar-lo.

Quan l’home torna al cap de temps, demana comptes als seus administradors. I queda content i satisfet del que han produït els dos primers. Però quan arriba el tercer i se li presenta amb la mateixa quantitat que li havia confiat, s’enfada amb ell, perquè no l’ha fet treballar, ja que si l’hagués posat al banc almenys hauria guanyat els interessos.

Què ens vol dir aquesta paràbola?

El missatge de Jesús no va de diners ni riqueses materials, sinó de l’ús que fem de les nostres capacitats, aquelles qualitats que cadascú tenim i que a vegades decidim no treballar.

¿Què ens perdem de nosaltres mateixos i dels altres si amaguem allò que ens fa especials, que, posat al servei dels altres, construeix obres magnífiques?

DIMECRES 15: AMB LA U

 

Avui volem pregar amb la lletra U. La lletra U de les paraules UNIÓ, UNIVERSAL ...

Volem pregar amb la lletra U d’ UNITAT. Hem de sentir-nos UNITS  a la nostra família, amb els nostres companys i amics. També a la resta de l’UNIVERS. Totes les persones del món formem una gran família, UBICATS en un planeta fantàstic, La Terra. És URGENT que aquest sentiment d’UNIÓ ens faci adonar-nos que el futur de la Terra depèn de la nostra conducta, de la de tots. Qualsevol acció, per petita que sigui, en favor del respecte i la conservació del planeta serà ÚTIL si arreu del món hi ha la mateixa consciència de responsabilitat.

 

Jesús, ajuda’ns a sentir-nos que formem part d’un gran TOT. A ser responsables i compromesos amb les coses que realment importen. Que la nostra mirada vagi més enllà de les nostres petites coses. Escolta les nostres pregàries.

Gràcies.

DIMARTS 14: QUÈ ÉS PREGAR?

Pregar és parlar amb Déu. 

En la pregària, podem demanar ajuda, demanar perdó, donar gràcies o senzillament lloar Déu. Escolta la pregària que Jesús ens va ensenyar i prega per allò que tinguis en el teu cor: per la família, pels amics, pels estudis, per prendre bones decisions...per la pau arreu.

DILLUNS 13: LA FAULA DE L’ERIÇÓ

Durant l’Edat de Gel molts animals moriren pel fred. Els eriçons, adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups per abrigar-se i protegir-se els uns als altres. Però les punxes de cadascú ferien els companys més propers, justament aquells que oferien més calor. Per tant, van decidir separar-se i allunyar-se entre ells i van començar a morir congelats. Així doncs, van haver de prendre una decisió: o acceptaven les punxes dels companys o  desapareixerien de la terra. Sàviament, van triar tornar a estar junts.

La millor relació no és aquella que uneix a persones perfectes, sinó aquella en la qual cada individu aprèn a conviure amb els defectes dels altres i a admirar les seves qualitats. L’Amor a l’estil de Jesús és sempre un gran projecte que requereix esperança, entrega i generositat.

 

Adaptació Blanca Serres Marco

DIVENDRES 10: DAVID, UN PETIT AMB UNA FE MOLT GRAN

Un relat bíblic ens explica com David, un jove de baixa estatura, s’enfronta a Goliat, el que avui veuríem com un jugador alt de bàsquet, cepat i forçut.

Encara que David era més petit, es va enfrontar a Goliat sense por perquè sabia que Déu estava amb ell.

Senyor, de vegades tenim por. Però no n’hem de tenir, perquè Tu estàs amb nosaltres. Només hem de demanar-te ajuda, i tu seràs allà on et necessitem perquè ens estimes. I així, per gros que sigui, no hi haurà cap problema que ens faci tremolar.

DIJOUS 9: QUÈ ENS DIU JESÚS?

En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús fa un símil entre la crida a la vida eterna i l’espera de l’espòs (Jesús) –que  pot venir a qualsevol hora–, sabent que només disposem de torxes enceses i ampolles d’oli per tal de vetllar tota la nit fins a la seva arribada.

Possiblement no pensem que en la nostra vida hàgim de vetllar, és a dir, cuidar el que pensem, diem, fem... fins al dia que morim. Però en aquesta paràbola de Jesús se’ns anima a viure amb coherència amb el que creiem. No podem dir: “Ja estimaré demà, avui no en tinc ganes”; o bé, “no em ve de gust dedicar temps o ajuda als que m’envolten, perquè primer soc jo, i és l’únic que m’importa”. 

Ser seguidor de Jesús és un compromís diari amb els altres, fet des de la llibertat, perquè encara que no ens ho sembli, transformar el nostre entorn cap a millor només és possible des de l’amor incondicional.

I tu, per què vetlles? Què esperes en la teva vida?

Com t’hi prepares?

DIMECRES 8: ELS MEUS TALENTS

En què soc bo? Quin és el meu fort o per quines coses tinc facilitat? Soc amable amb els altres? Tinc molta visió espacial? Recordo totes les dates importants dels meus amics? Puc ajudar altres persones a resoldre conflictes? Sé escoltar quan algú ho necessita? Faig bones previsions o estimacions de temps, volum, cost ...? Soc molt creatiu? Soc pacient?

Segurament has respost que sí a alguna de les preguntes anteriors, o a més d’una! Siguin quins siguin els nostres talents, és important mirar de conèixer-los per acceptar-nos tal com som i per poder donar un rendiment a aquestes capacitats que Déu ens ha donat. No són fruit de l’atzar!

 

I tu, per a què utilitzes els teus talents?

 

Georgina Màrmol Ramon

DIMARTS 7: FESTIVITAT DEL PARE PALAU

Què en saps del Pare Palau?

DILLUNS 6: SABIES QUE...?

El nom de la nostra escola és Col·legi Mare de Déu del Carme, ja que la nostra capella està presidida per aquesta mare de Dëu, patrona del Carmel i dels pescadors.

El Carmel és la companyia religiosa on va entrar el nostre fundador, el Pare Francesc Palau. I d'aquest nom va sortir la paraula Carmelites, per la qual ens coneix la ciutat de Tarragona. 

I per a tu, què és formar part de Carmelites?

DIVENDRES 3: PREPAREM LA FESTA DEL PARE PALAU

Quan fem una celebració solemne -en gran-, sovint hi ha dos àmbits que necessitem viure.

D’una banda, hi ha l’àmbit institucional, seriós, que ens interpel·la i ens fa ser conscients del sentit del que festegem. A l’escola, un exemple és la celebració de la missa i l’acte de graduació al final d’una etapa, ja que totes dues parts pertanyen a l’àmbit formal, més seriós.

I de l’altra, l’àmbit lúdic i festiu, que ens convida al gaudi personal i col·lectiu, i que podria ser l’àpat amb familiars i amics, en un to més distès, informal i alegre.

Dimarts vinent, tota la comunitat de l’escola Carmelites estem convidats a viure aquests dos àmbits: primer participant de la missa a la catedral, on donarem gràcies per continuar seguint els passos del Pare Palau en l’escola que ell va fundar fa 150 anys; i després, fent activitats lúdiques plegats com a escola a l’aire lliure, amb l’objectiu de passar-ho bé, conviure i compartir el millor de nosaltres mateixos amb els companys i amics de classe.

 

Us demanem que quan estiguem a la catedral, procurem mantenir el respecte en la celebració, guardant silenci i, només en el cas d’haver rebut la 1a. comunió, anant a rebre el Cos de Crist. Gràcies a tots per fer-ho possible!

DIJOUS 2: QUÈ ENS DIU JESUS?

En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús ens parla de l’estatus de certes persones de la seva època: els mestres de la Llei i els fariseus, dos grups de persones que observaven la llei religiosa i tenien les normes molt clares, fins al punt que sabien molt bé què havien de dir als altres, però no s’aplicaven aquestes lleis a ells mateixos perquè es creien que només exigint als altres ja feien la seva feina. Que n’és de fàcil veure en els altres allò que no fan bé i deixar-los en evidència davant dels altres...

Però Jesús acaba capgirant aquesta idea dient als que el segueixen i l’escolten:

El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit.

En altres paraules, qui val de veritat és qui es posa al servei dels altres per amor, com va fer Jesús.

Qui fa el bé, no li cal fer servir paraules. Les seves obres parlen per si soles.

 

PREGUNTES PER A  LA REFLEXIÓ:

Què entens per “ser humil”? Per què creus que és bo ser-ho?

Creus que a qui estima de veritat només li calen paraules boniques? O li fa falta alguna cosa més?