DIMARTS 30: HO PODEM ACONSEGUIR?

 

Sempre que ho necessitem, trobem algú que ens ajudarà a aconseguir grans reptes a la vida.

DEIXA’T AJUDAR !!

I si pots, AJUDA TU TAMBÉ!!!

LA SETMANA DEL 13 DE MAIG, COL·LABORAREM COMPRANT GORRES PER ALS INFANTS I ADOLESCENTS QUE PATEIXEN CÀNCER.

DILLUNS 29: Ens passa a nosaltres?

 

Algunes vegades ens pensem que “la sort” depèn d’aquella moneda, d’aquella cua de conill o de qualsevol altra cosa que hem de tenir per tal que no ens passin coses dolentes. O que només ens passin coses bones. Esdevenim supersticiosos. Però la vida no va d'això...

¿Creiem realment que una cosa té el poder perquè tot a la vida ens vagi bé? O més aviat, som nosaltres qui forgem el nostre destí amb esforç, dedicació, constància....?

Per als cristians, és imprescindible dir cada matí “Déu meu, que es faci en mi la teva voluntat”. I per la nostra banda, cal que fem el millor que sabem i donem el millor que tenim. T’hi apuntes?

DIVENDRES 26: MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

 

El primer text que fa referència a la llegenda data del 1239, cosa que evidencia que Montserrat és un lloc sant des de fa molts segles, tant per la presència de la imatge de Santa Maria com per la de milers de pelegrins.

Diu la llegenda que l’any 880, un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa i tots constataren l’esmentada visió.

Un cop assabentat del que havia succeït, el bisbe, que es trobava a Manresa, va organitzar una visita. I varen veure una cova, on trobaren la imatge de Santa Maria. El bisbe els proposà traslladar-la processionalment a Manresa, però tan bon punt la tragueren fora, la imatge es va fer tan pesada que no varen poder-la moure. El bisbe va interpretar això com la voluntat de la Mare de Déu de romandre en aquell lloc, i manà construir una capella per a Maria, que havia de ser venerada a la muntanya de Montserrat.

Mare de Déu de Montserrat, 

Pregueu per nosaltres.

DIJOUS 25: EL CEP I LES SARMENTS

 

Quan Jesús parla als que el segueixen sobre la plenitud de la vida fa servir paràboles, relats senzills que simplifiquen una realitat més complexa.

Aquest diumenge, Jesús ens compara amb la vinya. “Jo soc el cep i vosaltres les sarments”. Si les sarments estan amb el cep, donen molt de fruit. En altres paraules, si confiem en Déu i ens deixem guiar pel seu esperit, la nostra vida pren un sentit ple i ens empeny a viure amb tot el nostre ésser.

Cadascú de nosaltres tenim molt de potencial, podem donar molt de fruit. Déu ens ha fet especials, diferents, extraordinaris... però no per al nostre propi interès o benefici personal, sinó per a compartir i fer partícips els altres del seu amor infinit, que tot ho pot.

Hi confies?

 

DIMECRES 24: QUI ÉS MÉS FELIÇ?

 

Ajudar els altres ens porta a tots la felicitat.

Procurem ajudar qui tenim al nostre voltant.

DIMARTS 23: SANT JORDI

 

Avui, diada de Sant Jordi, dia de la rosa i el llibre, dia de l’amor i la cultura, dia per expressar a qui estimem. Els carrers plens de punts de venda de roses i llibres, venedors, escriptors, passejants, senyeres, alegria, complicitat...

No oblideu de regalar una rosa! Des de l’escola, els alumnes de 3r d’ESO vendran roses a 4€. Animeu-vos a comprar-los-en!

La fragància sempre queda a la mà de qui dona la rosa

DILLUNS 22: HEM DE TIRAR ENDAVANT!

 

No paris de somriure,
estarem junts, hem demostrat que som molt forts.
Ara hem de lluitar per tirar endavant,
en aquest món que no s’atura.
No paris de somriure,
estarem junts, hem demostrat que som molt forts.
Ara hem de lluitar per tirar endavant,
en aquest món, que no para de canviar

DIVENDRES 19: BONS AMICS

El dijous 25 d’abril per als alumnes de 1r d’ESO, i el dimarts 30 per als de 2n, hi haurà les trobades intercol·legials entre les escoles carmelites del Sagrat Cor d’El Vendrell i la nostra, Mare de Déu del Carme.

Serà un dia de convivència, de fer amistats, d’agermanar dues escoles que tenen els mateixos valors que Jesús ens va ensenyar, i que va ser possible gràcies a la figura del Pare Palau i les germanes carmelites, missioneres, teresianes.

Escoltem i cantem un dels cants que cantarem plegats, però que també ens el fem nostre, referint-nos als nostres companys i amics de l'escola.

DIJOUS 18: LA PRIMERA PROVA DE CIVILITZACIÓ, UNA PROVA D’AMOR

En una conferencia, un estudiant universitari li va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead, quin signe considerava més antic de civilització en una cultura.

L’estudiant esperava que Mead parlés de llances, olles de ceràmica o pedres de moldre.

Però no, Mead va respondre que el primer signe de civilització en una cultura antiga era un fèmur que s’havia trencat i després curat.

Mead va explicar que en el regne animal, si et trenques una cama, mors.

No pots fugir del perill, anar al riu a beure o buscar menjar.

Ets una presa fàcil per als depredadors i saquejadors. Cap animal sobreviu a una cama trencada amb prou temps com perquè l’os es curi.

Un fèmur trencat i curat és l’evidència que algú es va ocupar de quedar-se amb qui s’havia trencat la cama, va immobilitzar-li la ferida, el va portar a un lloc segur i el va ajudar a recuperar-se.

Mead va dir que ajudar a algú necessitat és on comença la civilització de la nostra espècie.

 

 

I tu, creus que tenir cura de l’altre ens fa més humans?

Ets conscient dels beneficis que suposa estimar l’altre per a la nostra societat?

DIMECRES 17: QUI PODEM SER

Crist no té mans; 

només té les nostres mans

per allargar-les

a aquell qui ho necessita.

 

Crist no té peus;

només té els nostres peus

per caminar amb aquell noi

o aquella noia que sempre caminen sols.

 

Crist no té llavis;

només té els nostres llavis

per consolar aquell qui està trist.

 

Crist no té ajuda;

només té la nostra ajuda

per ser portadors del seu missatge.

 

Nosaltres som l’últim missatge de Déu

escrit en fets i en paraules.

Nosaltres som l’única Bíblia

que la gent pot llegir encara.

DIMARTS 16: EL BON PASTOR

 

Segurament no coneixem cap pastor que tingui un ramat d’ovelles en el nostre entorn més proper, però sabem que ser pastor implica molta dedicació, estar pendent de les ovelles que van buscant menjar pel prat o pels vorals dels camins, i que seria fàcil que alguna es perdés. També cal estar a l’aguait que no hi hagi cap perill, ja que les ovelles són animals força vulnerables: ni tenen dents afilades, ni corren gaire, ni disposen de gaires mètodes d’autodefensa si els ataca un llop o un gos.

Jesús és el bon pastor. En aquesta imatge, el cos de l’ovella és la terra, amb uns continents que semblen una mica la llana de les ovelles (així es veu millor que el món amb tots els homes i dones, els seus problemes, les seves coses maques o no tan maques) és l’ovella que Jesús condueix amb braç ferm, amb decisió, amb cara riallera (li agrada guiar, com a tot pastor, el seu ramat, el seu món).

Qui consideres el guia de la teva vida? Hi confies?

Jesús, guia’ns en el nostre camí vital, que sapiguem prendre decisions encertades, que sapiguem valorar les persones que sempre ens acompanyen, sigui de ben a prop, o des de la distància, amb mirada atenta i confiada. Amén.

DILLUNS 15: LA DONA A L’ÍNDIA

 

El fotògraf de vocació i metge de professió Javier Cuadrado posa rostre a dones i xiquetes en el seu dia a dia en la immensitat del subcontinent indi en una exposició .

Matinar, anar per aigua, buscar llenya, netejar la roba, cuidar el camp o el bestiar, atendre el lloc del mercat, cuinar, cuidar a la família i altres labors componen el dia d’una dona o una nena a l’índia. Per totes elles néixer dona  a l’Índia suposa una desgràcia i un problema per als pares. Des del principi de les seves vides són discriminades», i «els pares concerten els seus matrimonis des de molt jovenetes».

Aquestes són les situacions quotidianes que viuen en aquell país.

Ets conscient de la vida tan diferent que tens aquí?

DIVENDRES 12: MIRA AL TEU INTERIOR. QUÈ ET DIU?

 

Si el que vols és trobar, la bellesa de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
Abans de girar-te cap al món.
Si el que vols és trobar el misteri de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
A través de la mirada interior.

Obre de bat a bat
Les portes del tresor que s'amaga
A dintre del teu cor.
No ho dubtis
Banyat en la quietud
De l'aigua clara
On trobaràs l'essència d'aquell que vols ser tu.

Mira l'interior

DIJOUS 11: OBRIM ELS ULLS DEL COR!

 

En molts idiomes, el “cor” té un simbolisme immens. Parlem del cor quan ens referim a l’essència del nostre ésser, allò que és important i valuós de nosaltres mateixos, quelcom profund, fins i tot amagat dins nostre, i que hem de saber trobar, interpretar i entendre per viure plenament.

Jesús ressuscitat torna a dir dins del nostre cor el mateix que va dir als deixebles i seguidors que, defraudats, entristits i decebuts, encara no havien paït la seva mort a la creu.

La pau sigui amb vosaltres

No us alarmeu

Soc jo mateix

S’havia de complir el que deien les Escriptures:

El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia

Aneu per tot arreu explicant el que heu vist i escampant la bona notícia: Jesús, el Fill de Déu, ha ressuscitat!

Ara, tanca els ulls uns moments.

Obre els ulls del cor...

Quina és per a tu la millor notícia de tota la teva vida?

DIMECRES 10: RECONCILIATS AMB EL MÓN

 

Com dèiem ahir, el perdó és molt important, ja que sense ell ara mateix tothom seria infeliç.

Tot té els seus límits, però un ha de saber dir aquesta paraula que a tants els hi costa dir.

I tant com s'ha de saber i s'ha de ser capaç de dir perdó, també s'ha de saber perdonar.

És normal que en algunes ocasions costi, i és complicat, però un ha de pensar que la vida és llarga i maca si la saps apreciar, i tenint el sentiment d'haver fet alguna cosa malament, o el sentiment de no estar bé amb una persona, no et divertiràs ni aprofitaràs prou la vida.

Tot i això, hem de saber evitar problemes i deixar a la gent viure tranquil·la, amb respecte i educació.

Això a nosaltres ens ho han ensenyat a casa, però avui en dia hi ha moltíssima gent pel carrer que no respecta, i l'únic que fa és molestar a la gent que passa pel seu davant.

Siguem portadors de pau arreu on ens trobem i siguem un exemple d'ordre i de perdó a la terra.

RESPECTE! PERDONAR!

DIMARTS 9: PERDONAR MAI POT DEIXAR D’ESTAR DE MODA

 

Quantes vegades diem a algú que el perdonem. És fàcil demanar perdó, i encara més ho és dir que et perdono quan es fa només de paraula. 

Però perdonar de cor és molt difícil. Perdonar de cor implica recordar allò que s’ha fet malament, reconèixer-lo com a cosa mal feta, tenir un veritable penediment i una ferma voluntat de posar-hi millora. 

No podem fer un camí enemistats amb algú. Ens cal perdonar i oblidar. I ens cal també saber demanar perdó. Perquè perdonant i sent perdonat podrem caminar amb uns nous vincles i fer un pas més ferm vers el demà.

Pensa un moment...

¿Hi ha res del que t'agradaria demanar perdó a algú? 

Proposa't de fer-ho perquè sentiràs que has fet un primer pas cap a ser humil i a voler apropar el teu cor a l'altre, perquè realment és important per a tu.

¿Hi ha algú que necessites perdonar? 

Per estar bé dins nostre, per retornar a la pau interior, a vegades ens cal perdonar l'altre, fins i tot encara que no ens ho hagi demanat. Qui perdona també descansa i és capaç d'avançar més alliberat del pes del dolor o la rancúnia. Intenta-ho!

DILLUNS 8: QUI ETS TU PER A MI?

 

Jesús, el Crist,

Deixo que ressoni ben endins la pregunta: “I per a tu, qui soc jo? Què hi dius?”

M’aturo llargament i escolto aquest silenci profund que m’habita. 

No puc respondre la pregunta amb lliçons apreses de memòria o amb frases que manllevi d’altres persones que han parlat de tu... 

M’aturo llargament i deixo que el temps pausat marqui el ritme de la meva resposta. Serà la meva. Una resposta que brolla de la vida i la paraula fetes silenci. Que brolla del silenci fet paraula i fet vida. Una resposta formulada des d’incerteses i des de conviccions. Teixida d’experiència i d’anhels.

Des d’aquesta quietud, amb un gran respecte i confiança goso dir: Tu ets el Crist, el meu company de camí, aquell que dona sentit a la meva existència. Voldria que la resposta a la teva interpel·lació fos la meva vida donada, viscuda amb plenitud i estimant.

DIVENDRES 5: UN ALEL·LUIA DE SETMANA SANTA

DIJOUS 4: PERQUÈ M’HAS VIST HAS CREGUT?

 

Aquest proper diumenge Jesús es manifesta als seus deixebles després de la seva passió i mort a la creu. Malauradament, Tomàs, un dels deixebles de Jesús, no hi és i quan els seus amics li diuen que Jesús se'ls ha manifestat en carn i ossos, ell no s'ho creu. Jesús torna a manifestar-se als seus deixebles set dies més tard, i en aquesta ocasió Tomàs sí que hi és. Jesús li fa saber que no ha de buscar creure amb els sentits. 

Què ens vol dir això?

Tots volem tenir evidències del que passa al món, volem tenir certeses que el que ens diuen o hem sentit dir està fonamentat en proves empíriques, comprovables, però la fe en Jesús és precisament la confiança en Aquell que no veiem, tot i que es fa present discretament en la nostra vida si li permetem. 

Com? 

1) Fent pregària; és resant que parlem amb Déu i també Déu actua.

2)  Veient Jesús en els altres i estimant-los, amb fets. Déu també parla a través de les persones que ens trobem.

3) Escoltant la seva paraula, per tant, llegint i escoltant els evangelis. Déu ens parla encara avui mitjançant els textos que hem sentit tantes vegades a casa, a l'escola o a missa i, cada vegada que els escoltem, ens diuen coses diferents segons el moment de la vida en què ens trobem.

4) Rebent els sagraments: per exemple, quan vam rebre el baptisme, o quan anem a missa i rebem l'eucaristia.

 

I tu, creus en res més, més enllà del que percebem pels sentits?

DIMECRES 3: EL SUBSTANTIU I EL VERB

 

Hi ha grans paraules, substantius  i verbs,  que,  a força d’utilitzar-les molt sovint, tenen el perill que puguin esdevenir  vulgars,  o, el que és pitjor, poden perdre el seu més autèntic i profund significat. I, evidentment, seria llastimós que ens passés a nosaltres.

I aquestes paraules les podríem considerar les de més profund significat.  I, com no?, són les paraules que s’expressen amb el  substantiu  “amor” i amb el verb “estimar”.  Qui és capaç de definir el seu més adequat significat? I és evident que no es pugui definir. I encara ho és més per als qui creiem i posem tota la nostra confiança en el Déu  de Jesús de Natzaret: Pare, Fill i Esperit.

I Jesús mateix ens suggereix que el contemplem enlairat, com la serp del desert que guaria les ferides. Nosaltres tot contemplant Jesús enlairat a la creu  estem cridats a ponderar  l’amor que Déu ens ha mostrat. I, certament, mai arribarem a tocar el fons del seu amor. Però en la mida en què hi aprofundim, ens sentirem moguts a estimar-lo, tot estimant als germans.

DIMARTS 2: BONA PASQUA!

Comencem la setmana amb la notícia més esperançadora que podem rebre: Jesús ha ressuscitat!

Fa pocs dies escoltàvem a missa o vèiem en les processons dels carrers els passos que conduïen Jesús a una mort, i una mort a la creu. Però no ens podem quedar pas aquí. La mort per sí sola és un fracàs, un fet que ens ensenya que res dura per sempre, que independentment de si acumulem èxits, riqueses, reconeixement social, comoditats en la nostra vida, no ens enduem res. Tot es queda aquí, tot seguirà sense nosaltres... I davant d’aquesta realitat, Jesús ens obre les portes a la vida eterna, una vida amb Déu.

I és que en tota vida hi ha moments de “creu”, moments de patiment, de dolor, de pèrdua, de solitud, de por, de sentir-se vençut... I saber que Jesús s’ha fet un com nosaltres i ha passat per una mort dolorosa, perdonant tothom i ressuscitant el tercer dia, ens diu a cadascú de nosaltres: “Per tu”. El dolor es converteix en alegria, perquè Déu ens ensenya que després de la mort sempre hi ha esperança.