DIMARTS 10: TEAMWORK

L'EQUIP

Hi havia una vegada un equip de futbol de nens i nenes que sempre volien ser els protagonistes. Cada jugador volia marcar gols i brillar, però de vegades oblidaven passar la pilota als companys. Els partits es tornaven difícils, ja que els altres equips aprofitaven que no jugaven junts.

Un dia, l’entrenador els va parar i els va dir:

— La victòria no depèn d’un sol jugador, sinó de tots els que treballeu junts.

Aleshores, van començar a practicar passar la pilota, ajudar-se i animar-se mútuament. Van descobrir que quan treballaven en equip, no només guanyaven més partits, sinó que també gaudien més del joc. Cada gol celebrat era un gol compartit, i cada derrota es convertia en una oportunitat per millorar junts.

Reflexió

El futbol ens ensenya que cada persona té un paper important dins de l’equip. Alguns són porters, altres defenses, altres centrals o davanters, i a cadascú se li dona millor una cosa diferent. Quan aprofitem les habilitats de cadascú i ens ajudem mútuament, l’equip funciona millor i tots podem aconseguir els objectius.

Aquesta lliçó no és només per al camp de futbol, sinó també per a l’escola i la vida: tots tenim talents diferents i quan cooperen junts, som més forts i podem gaudir més del que fem.

Pregària 

Senyor,

ajuda’ns a treballar en equip,

a escoltar i cuidar els companys,

a valorar les habilitats de cadascú,

i a descobrir que jugar i viure junts amb respecte i alegria és la veritable victòria.

DILLUNS 9: QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Agafeu un paper i mentre escolteu la cançó, aneu anotant tots els personatges que s’esmenten i que coneixeu. Després, penseu i comenteu per què els coneixeu: els heu vist a la televisió, a llibres, a pel·lícules, a alguna història que us ha explicat algú?

La cançó de Sisa ens recorda que la vida és plena de sorpreses i moments inesperats. Qualsevol nit, fins i tot la més fosca, pot aparèixer el sol i il·luminar el nostre camí.

A vegades pensem que les coses no canviaran mai, que els problemes ens atraparan per sempre, però la vida sempre té una manera de sorprendre’ns si estem oberts a veure-la i viure-la amb alegria.

Aquest missatge ens convida a gaudir del moment present, sense deixar que la por o les preocupacions ens paralitzin, a buscar la llum en els moments difícils, encara que sembli impossible, i a ser creatius i espontanis, com la música de Sisa, i trobar alegria en coses senzilles.

REFLEXIÓ

• Com pots buscar alegria i esperança encara en dies difícils?

• Què faries si decidissis viure amb més optimisme i creativitat, com diu la cançó?

PREGÀRIA

Senyor,
ajuda’ns a veure la llum fins i tot en les nits fosques,
a trobar esperança quan tot sembla complicat,
i a gaudir de cada instant amb alegria i coratge.
Que sapiguem sorprendre’ns de la vida, com el sol que apareix de nit,
i que els nostres gestos i paraules portin llum i alegria a tots els que ens envolten.

DIVENDRES 6: CONTAGIEM FELICITAT!

La cançó Shiny Happy People del grup R.E.M. ens recorda que la felicitat creix quan es comparteix.

Els petits gestos, un somriure, una paraula amable, un acte de bondat, poden transformar el dia de les persones que ens envolten.

Moltes vegades ens concentrem en els problemes, en les dificultats i en les coses que no surten bé.

Però aquesta cançó ens recorda que la pau i l’alegria comencen amb nosaltres, amb la nostra actitud positiva i generosa.

Quan escollim ser “shiny happy people”, contagiem esperança i serenitat, i fem que el món al nostre voltant sigui una mica millor.

Reflexió:

Quin petit gest pots fer avui per fer algú més feliç?

Com pots ser una llum per als altres encara en moments difícils?

Pregària:

Ajuda’ns, Senyor, a veure la bellesa en les coses petites,

a compartir alegria i bondat amb els altres,

i a ser conscients que els nostres gestos poden fer la diferència.

Que els nostres somriures i paraules contribueixin a un món més amable i ple de pau.

DIJOUS 5: ELS ULLS TANCATS

En el vídeo, un professor afronta un conflicte entre nens: una nena perd un rellotge molt valuós i un nen l’ha robat.

El professor rebusca les butxaques de tots els nens amb els ulls tancats. No mira qui té el rellotge, no busca culpables ni jutja. Només actua amb calma i respecte, buscant restaurar el que s’ha perdut.

El fet de tenir els ulls tancats és molt significatiu:

• No jutjar per les aparences: no es deixa portar per sospites, rumors o prejudicis.

• Actuar amb imparcialitat: només se centra en solucionar el problema, sense humiliar ningú.

• Respectar la dignitat dels altres: els nens no se senten acusats, sinó acompanyats mentre es resol la situació.

Aquest petit gest ens mostra que la veritable empatia i justícia no necessita mirar, controlar o condemnar, sinó que es fonamenta en el respecte i la bondat.

Reflexió 

• Què significa tenir els ulls tancats mentre ajudem algú?

• Com podem aplicar imparcialitat, respecte i discreció a les nostres accions diàries?

• Quins gestos petits, silenciosos i sense recompensa poden fer que els altres se sentin respectats i cuidats?

Pregària 

Senyor,
ajuda’ns a veure més enllà de les aparences.
Que sapiguem actuar amb justícia, respecte i empatia, com el professor que rebuscava amb els ulls tancats.
Ensenya’ns que no cal jutjar ni humiliar, sinó acompanyar, escoltar i restaurar el que s’ha perdut.
Que els nostres gestos, encara silenciosos i humils, deixin una empremta de bondat i pau en els altres.

DIMECRES 4: SEGUIR ENDAVANT

La cançó The Show Must Go On va ser escrita i interpretada per Queen en un moment molt difícil: Freddie Mercury, el cantant del grup, ja estava malalt de VIH i lluitava per la seva salut, però va continuar treballant i donant tot el seu art fins l'últim moment. Tot i la por, el dolor i la incertesa, va decidir continuar, mostrar la seva força i la seva passió fins al final.

Curiosament, Freddie Mercury va morir aquell mateix any (1991), però la seva música i el seu coratge continuen inspirant-nos.

La cançó ens recorda que, encara que per dins estiguem cansats, ferits o amb por, la vida continua.

No sempre és fàcil somriure, ni aixecar-se cada matí amb forces.

Tots portem lluites que no es veuen.

Continuar no vol dir fingir que tot va bé, sinó tenir el coratge de no abandonar, de demanar ajuda quan cal i de creure que els moments difícils no duren per sempre.

Reflexió:

Què és allò que avui et costa però que no vols abandonar?

Quina força podries treure del teu interior per continuar endavant com ho va fer Freddie Mercury, fins i tot en els moments més difícils?

Pregària:

Ajuda’ns a no rendir-nos quan el camí es fa difícil.

Dóna’ns força per continuar, esperança per creure i valentia per afrontar els obstacles.

Que sapiguem que fins i tot en els dies més foscos, amb coratge i passió, la vida continua i val la pena viure-la amb sentit.

DIMARTS 3: MIRAR-NOS PER DINS

Quan parlem dels pecats capitals, sovint pensem en paraules grans i llunyanes.

Però en realitat, formen part del nostre dia a dia. Saps quins són els pecats capitals? 

Mira el dibuix, a veure si els saps reconèixer. 

Els pecats capitals estan presents en les nostres vides:

• L’orgull, quan ens creiem superiors o no sabem demanar perdó.

• L’enveja, quan desitgem el que tenen els altres i no valorem el que som.

• La ira, quan reaccionem amb ràbia i ferim amb paraules o gestos.

• La mandra, quan ens rendim abans d’intentar-ho.

• L’avarícia, quan només pensem en nosaltres mateixos.

• La gola, quan no sabem posar límits.

• La luxúria, quan utilitzem els altres en lloc d’estimar-los.

No són etiquetes per jutjar-nos, sinó miralls per aprendre a millorar.
Reconèixer-los és el primer pas per créixer, per estimar millor i per viure amb més pau.

Reflexió:
Quina d’aquestes actituds apareix més sovint en la teva vida?
Quina virtut podria ajudar-te a transformar-la?

Pregària:
Ajuda’ns a mirar-nos amb sinceritat i humilitat.
A transformar l’orgull en servei,
l’enveja en admiració,
la ira en diàleg,
la mandra en compromís,
l’avarícia en generositat,
els excessos en equilibri,
i l’ús dels altres en amor veritable.

Que cada dia sapiguem créixer una mica més com a persones,
i que les nostres decisions construeixin pau dins nostre i al nostre voltant.

DILLUNS 2: LA MUNICIÓ

Expliquen que, durant una guerra, un soldat tenia l’ordre clara de sortir a combatre i disparar contra l’enemic.

La nit abans, però, va començar a ploure amb força. Tant, que l’aigua va entrar al seu refugi i va mullar tota la munició sense que ell se n’adonés.

L’endemà, quan va arribar el moment de disparar, va apuntar…
però l’arma no funcionava.
Va provar una vegada i una altra. Res.
La pólvora estava inútil.

En aquell instant, el soldat es va sentir frustrat i fins i tot avergonyit. Pensava que havia fallat, que no compliria la seva missió.

Amb el pas del temps, però, va entendre una cosa molt diferent:
aquella munició molla havia evitat que matés ningú.
Cap vida s’havia perdut per culpa seva.
Cap família ploraria per una bala sortida de la seva arma.

Allò que en aquell moment va semblar un problema, es va convertir en un regal inesperat.
Una petita circumstància havia estat més forta que la violència.

Reflexió

De vegades pensem que la pau depèn de grans decisions, però sovint neix de petits gestos, d’errors, de frens inesperats.
No tot allò que no funciona és un fracàs; a vegades és una oportunitat per no fer mal.

Quantes vegades una pausa, un silenci o un “no” a temps han evitat un conflicte?
Saps aturar-te abans de fer mal amb paraules o accions?

Pregària:
Ajuda’ns a saber parar.
A entendre que no sempre hem de respondre, atacar o defensar-nos.
Que sapiguem reconèixer quan cal abaixar l’arma —sigui una paraula dura, un crit o un gest—
i escollir el camí de la pau.