DIMARTS 24: L'EMPATIA

Vivim envoltats de persones, però sovint no sabem gairebé res del que estan vivint per dins. A l’escola veiem cares, actituds, silencis, rialles… però darrere de cada persona hi ha una història que no sempre es veu.

Hi ha qui somriu cada dia i està passant per un moment difícil a casa.
Hi ha qui respon malament perquè se sent insegur.
Hi ha qui es mostra distant perquè té por de no encaixar.

És fàcil jutjar des de fora. És fàcil posar etiquetes: “és antipàtic”, “és estrany”, “sempre està enfadat”. Però l’empatia ens convida a fer un pas més: a preguntar-nos què pot haver-hi darrere d’aquella actitud.

L’empatia no és estar sempre d’acord amb l’altre. És intentar entendre’l. És saber escoltar sense interrompre. És mirar més enllà del que es veu.

En un món on tot va ràpid i on sovint opinem sense pensar, l’empatia és un acte de maduresa. Ens ajuda a construir relacions més sanes, a evitar conflictes innecessaris i a crear un ambient on tothom se senti respectat.

Ser empàtic no ens fa febles. Ens fa humans.

Reflexió

Abans de jutjar, intento entendre?
Sóc capaç de pensar que potser l’altre també està lluitant amb alguna cosa que jo no conec?
Escolto de veritat, o només espero el meu torn per parlar?

L’empatia ens demana sortir del nostre punt de vista i obrir-nos al dels altres. I això requereix humilitat.

Potser avui algú al nostre costat necessita no una solució, sinó una mirada comprensiva.

Pregària

Ajuda’ns a mirar amb ulls més comprensius,
a no jutjar ràpidament,
a saber escoltar i acompanyar.

Fes-nos persones capaces d’entendre abans de condemnar
i de posar-nos al lloc dels altres.

Que siguem font de pau
i no de conflicte.

DILLUNS 23: LA FORÇA QUE PORTEM DINS

 A la pel·lícula Mulan, durant l’entrenament dels soldats, sona la cançó “Todo un hombre haré de ti”. La lletra parla de convertir nois insegurs en guerrers forts, resistents i valents. Sembla que ser “un home de veritat” vol dir no mostrar por, no fallar i ser físicament poderós.

Però la gran ironia de la història és que qui acaba demostrant més valentia no és el soldat més fort, sinó Mulan, una dona que s’ha fet passar per home per poder protegir la seva família.

Ella no guanya per força física. Guanya per intel·ligència, constància, creativitat i coratge. Mulan trenca els estereotips del que la societat espera d’un “guerrer” i també del que s’espera d’una dona.

La pel·lícula ens ensenya que la força no té gènere. La valentia no és qüestió d’aparença. La grandesa neix de dins.

Reflexió

Quantes vegades sentim que hem de ser d’una manera concreta per encaixar?
Que els nois han de ser durs i no plorar?
Que les noies han de ser d’una altra manera per agradar?

Mulan ens recorda que la maduresa no és convertir-nos en el que els altres esperen, sinó descobrir qui som realment i atrevir-nos a ser-ho.

Ser fort no és no tenir por.
És actuar malgrat la por.
No és aparentar seguretat.
És ser fidel als propis valors.

La veritable força és interior: és defensar el que és just, ajudar els altres i mantenir-se ferm quan costa.

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a no viure pendents del que els altres esperen de nosaltres.
Dona’ns valentia per ser autèntics,
força per superar les dificultats
i humilitat per reconèixer les nostres pors.

Que aprenguem de Mulan
que la força no depèn del gènere ni de l’aparença,
sinó del cor.

Fes-nos valents per ser nosaltres mateixos
i per defensar el que és just.

DIVENDRES 20: EL RESPECTE

Vivim envoltats de persones diferents: opinions diferents, maneres de vestir diferents, caràcters diferents. A l’escola convivim moltes hores al dia, i no sempre és fàcil. De vegades jutgem ràpid, fem bromes que poden fer mal o excloem algú sense adonar-nos-en.

El respecte no és només “no insultar”. És saber escoltar, deixar espai, entendre que ningú és menys que ningú.

Reflexió

Com parlo dels altres quan no hi són?
Sé escoltar encara que no estigui d’acord?
Les meves paraules construeixen o destrueixen?

El respecte és la base de qualsevol relació sana. Sense respecte no hi ha convivència.

Pregària

Senyor,
ensenya’ns a respectar de veritat.
Que les nostres paraules no humiliïn,
que les nostres bromes no facin mal,
i que sapiguem veure en cada persona
algú digne d’estima.

DIJOUS 19: MARXA DE LA SOLIDARITAT XXXI

Què és la Marxa de la Solidaritat? 

El dimecres de la setmana que ve, 25 de febrer, els alumnes de 3r de l'ESO participarem a la XXXI Marxa de la Solidaritat. No és només una caminada ni una sortida de classe, sinó una experiència educativa i vivencial que ens convida a viure valors com la solidaritat, la cooperació i el compromís.

Aquest any, la Marxa vol anar un pas més enllà. No només caminarem amb els companys del nostre centre, sinó que es faran dinàmiques per barrejar alumnes de nou escoles diferents de Tarragona, per conèixer gent nova, compartir experiències i aprendre a conviure amb persones diferents.

Per això, cada alumne portarà una polsera de color, que:

• identificarà el centre de procedència,

• ajudarà a crear grups barrejats,

• i simbolitzarà que tots formem part del mateix camí solidari.

La participació inclou una inscripció solidària de 3 €, que serveix per donar suport a projectes socials i educatius.

Les escoles que han confirmat l'assistència són Sant Pau Apòstol, Lestonnac, Escola Joan XXIII, Santa Teresa de Jesús, El Carme, Mare de Déu del Carme, Vedruna Sagrat Cor i Sant Domènec de Guzman. Com a novetat d’enguany, s’incorpora també l’ Institut Pons d’Icart 

Reflexió

La Marxa de la Solidaritat ens recorda que ser solidari no és només ajudar des de lluny, sinó caminar al costat dels altres, encara que no els coneguem. Quan ens barregem amb alumnes d’altres centres, aprenem que la convivència no sempre és còmoda, però sí necessària.

La polsera que portarem no és només un accessori. És un símbol:

ens diu que tots som diferents, però que podem avançar junts cap a un mateix objectiu. Ens recorda que el món no canvia amb grans discursos, sinó amb petits gestos compartits.

Aquesta Marxa també ens convida a mirar més enllà de la nostra realitat. Mentre nosaltres caminem per un dia, hi ha persones que caminen cada dia per defensar drets, dignitat i justícia. I això ens fa una pregunta important:

Què podem fer nosaltres, des del nostre dia a dia, per construir un món una mica més just?

La Marxa s’acaba a la Plaça de la Font, però el repte continua:

que la solidaritat no sigui només una activitat puntual, sinó una manera de viure.

DIMECRES 18: TEMPS DE RENAIXEMENT

Dimecres de Cendra: un temps per tornar a començar

Avui comencem la Quaresma, un temps especial del calendari cristià que dura 40 dies i que ens prepara per a la Pasqua. No és un temps trist ni de càstig, sinó un temps per aturar-nos una mica enmig del ritme accelerat del dia a dia i mirar cap endins.

La Quaresma ens convida a fer-nos preguntes importants:

Com estic vivint? Com tracto els altres? Què podria fer millor?

No es tracta de ser perfectes, sinó de tenir ganes de millorar.

Els 40 dies ens recorden els 40 dies que Jesús va passar al desert, un temps de silenci, de decisions i de creixement interior. Igual que ell, nosaltres també necessitem moments per pensar, escoltar-nos i canviar allò que no ens fa bé.

Sovint es diu que la Quaresma és temps de “deixar coses”: deixar la carn, deixar un vici, deixar un costum. Però el més important no és el que deixem, sinó el que afegim a la nostra vida:

més empatia,

més respecte,

més ajuda als altres,

més paraules que construeixin i no que facin mal.

I avui, amb el gest de la cendra, se’ns recorden dues veritats senzilles però profundes:

que som fràgils, que no ho tenim tot controlat,

i que sempre podem començar de nou.

La cendra no és una obligació, és un símbol que ens diu: encara hi ets a temps.

Que aquesta Quaresma sigui per a nosaltres un camí per parar, pensar, canviar i créixer, no només com a creients, sinó sobretot com a persones.

Què podria començar a fer avui per ser una mica millor que ahir?

DIMARTS 17: EL PETIT HEROI D'HOLANDA

Hi havia una vegada, a un petit poble d’Holanda, un nen molt valent que vivia a la vora dels canals. Els canals ajudaven a protegir les cases de les inundacions, però aquella nit, mentre tothom dormia, el nen va notar una fuita molt perillosa en una de les preses.

L’aigua sortia amb força i si no es feia res, tot el poble podria quedar inundat. El nen va sentir por, però sabia que havia de fer alguna cosa. Sense pensar-s’ho, va córrer cap a la presa i va començar a tapar el forat amb les seves mans i tot el que trobava al voltant.

També va cridar per avisar la gent del poble, però molts dormien i no l’escoltaven. Ell no es va rendir. Va seguir treballant, molt concentrat i valent, fins que l’aigua va deixar de sortir i la fuita es va tapar.

A la matinada, els veïns van descobrir el que havia passat. Es van quedar meravellats: un nen petit havia salvat tot el poble sense que ningú se n’adonés. Tothom va celebrar la seva valentia i es va adonar que, encara que era molt petit, havia fet una cosa molt gran.

I des d’aquell dia, tots al poble van recordar que no cal ser gran per ser un heroi, només cal tenir coratge, responsabilitat i ganes d’ajudar els altres.

REFLEXIÓ

Aquest conte no és una història real, sinó un relat creat per ensenyar una lliçó important. Ens mostra que la grandesa no depèn de l’edat ni de la mida, sinó del coratge i la voluntat d’ajudar els altres. El nen del poble va actuar sense esperar reconeixement, només preocupat per protegir la seva comunitat, i això és el que el fa un veritable heroi dins del conte.

També ens recorda la importància de la responsabilitat i la iniciativa: quan veiem un problema, podem quedar-nos mirant o podem fer alguna cosa per solucionar-lo. Les accions, encara que petites, poden tenir un gran impacte en la vida dels altres.

A més, el conte ens parla de la valentia silenciosa: no cal cridar ni buscar l’atenció per fer coses bones; les millors accions són aquelles que es fan amb humilitat i bondat.

Finalment, ens inspira a pensar:

• Quins gestos petits podem fer avui per ajudar a la família, els amics o la classe?

• Com podem actuar amb coratge i responsabilitat, encara que siguem petits o que ningú ens vegi?

Aquest conte ens recorda que tots podem ser herois si treballem amb coratge, bondat i empatia cap als altres, encara que sigui dins de la nostra vida quotidiana i sense esperar recompenses.

PREGÀRIA

Senyor,
gràcies per donar-nos coratge i bondat,
ajuda’ns a fer coses bones encara que siguem petits,
a cuidar els altres i a actuar amb responsabilitat,
i a ser herois silenciosos en la nostra vida quotidiana.

DIVENDRES 13: EL CARNESTOLTES

El Carnestoltes, també conegut com a Carnaval, és una festa molt antiga que se celebra just abans de la Quaresma, un temps de reflexió i dejuni per a moltes persones. És un moment de disfresses, música, alegria i un revulsiu de llibertat i creativitat enmig de l’hivern.

Però al llarg de la història, no sempre s’ha pogut viure aquesta festa amb llibertat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936–1939), les autoritats van prohibir oficialment la celebració del Carnestoltes, buscant imposar sacrifici i disciplina enmig de la gravetat dels temps i les penúries que vivia la població.

Després, durant el règim franquista, la festa va ser retirada de moltes àrees i s’hi va aplicar una censura estricta: no es podia usar la paraula “Carnaval”, ni es permetien les celebracions públiques tal com es coneixien. Només després de la transició a la democràcia, a finals dels anys setanta, el Carnestoltes va poder recuperar-se oficialment arreu, com a festa popular, lliure i oberta a tothom.

Aquestes interrupcions ens recorden quelcom molt important: la festa només existeix quan hi ha llibertat per expressar-se, gaudir i conviure des del respecte i el diàleg. Avui podem donar gràcies per viure en temps on podem celebrar lliurement, sense pors ni prohibicions, i on la nostra expressió i alegria no són reprimides.

REFLEXIÓ 

El Carnestoltes no és només disfresses i gresca.

És una manera de celebrar la vida, la diversitat i la creativitat humana.

Quan aquesta llibertat s’ha vist restringida a causa de prohibicions, violència o por, la festa s’ha vist afectada. Però quan hi ha respecte, convivència i pau, la comunitat la fa seva, la recupera i la transforma en un espai de benestar compartit.

Què significa per tu poder celebrar una festa com el Carnestoltes?

Com podem garantir que la nostra convivència sigui tan lliure i respectuosa com cal perquè tota la gent pugui celebrar la vida?

PREGÀRIA 

Senyor,

et donem gràcies per la festa del Carnestoltes, per la música, les disfresses i la riquesa que aporten la creativitat i l’alegria.

Recorda’ns que la llibertat de celebrar és un regal que es construeix amb respecte cap als altres.

Que sapiguem viure amb alegria sense fer mal, amb imaginació sense exclusions, i amb diversitat sense divisions.

Ajuda’ns a construir una convivència plena de pau i respecte perquè tothom pugui celebrar la vida junts, amb llibertat i cor obert.