DIMARTS 17: EL PETIT HEROI D'HOLANDA

Hi havia una vegada, a un petit poble d’Holanda, un nen molt valent que vivia a la vora dels canals. Els canals ajudaven a protegir les cases de les inundacions, però aquella nit, mentre tothom dormia, el nen va notar una fuita molt perillosa en una de les preses.

L’aigua sortia amb força i si no es feia res, tot el poble podria quedar inundat. El nen va sentir por, però sabia que havia de fer alguna cosa. Sense pensar-s’ho, va córrer cap a la presa i va començar a tapar el forat amb les seves mans i tot el que trobava al voltant.

També va cridar per avisar la gent del poble, però molts dormien i no l’escoltaven. Ell no es va rendir. Va seguir treballant, molt concentrat i valent, fins que l’aigua va deixar de sortir i la fuita es va tapar.

A la matinada, els veïns van descobrir el que havia passat. Es van quedar meravellats: un nen petit havia salvat tot el poble sense que ningú se n’adonés. Tothom va celebrar la seva valentia i es va adonar que, encara que era molt petit, havia fet una cosa molt gran.

I des d’aquell dia, tots al poble van recordar que no cal ser gran per ser un heroi, només cal tenir coratge, responsabilitat i ganes d’ajudar els altres.

REFLEXIÓ

Aquest conte no és una història real, sinó un relat creat per ensenyar una lliçó important. Ens mostra que la grandesa no depèn de l’edat ni de la mida, sinó del coratge i la voluntat d’ajudar els altres. El nen del poble va actuar sense esperar reconeixement, només preocupat per protegir la seva comunitat, i això és el que el fa un veritable heroi dins del conte.

També ens recorda la importància de la responsabilitat i la iniciativa: quan veiem un problema, podem quedar-nos mirant o podem fer alguna cosa per solucionar-lo. Les accions, encara que petites, poden tenir un gran impacte en la vida dels altres.

A més, el conte ens parla de la valentia silenciosa: no cal cridar ni buscar l’atenció per fer coses bones; les millors accions són aquelles que es fan amb humilitat i bondat.

Finalment, ens inspira a pensar:

• Quins gestos petits podem fer avui per ajudar a la família, els amics o la classe?

• Com podem actuar amb coratge i responsabilitat, encara que siguem petits o que ningú ens vegi?

Aquest conte ens recorda que tots podem ser herois si treballem amb coratge, bondat i empatia cap als altres, encara que sigui dins de la nostra vida quotidiana i sense esperar recompenses.

PREGÀRIA

Senyor,
gràcies per donar-nos coratge i bondat,
ajuda’ns a fer coses bones encara que siguem petits,
a cuidar els altres i a actuar amb responsabilitat,
i a ser herois silenciosos en la nostra vida quotidiana.

DIVENDRES 13: EL CARNESTOLTES

El Carnestoltes, també conegut com a Carnaval, és una festa molt antiga que se celebra just abans de la Quaresma, un temps de reflexió i dejuni per a moltes persones. És un moment de disfresses, música, alegria i un revulsiu de llibertat i creativitat enmig de l’hivern.

Però al llarg de la història, no sempre s’ha pogut viure aquesta festa amb llibertat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936–1939), les autoritats van prohibir oficialment la celebració del Carnestoltes, buscant imposar sacrifici i disciplina enmig de la gravetat dels temps i les penúries que vivia la població.

Després, durant el règim franquista, la festa va ser retirada de moltes àrees i s’hi va aplicar una censura estricta: no es podia usar la paraula “Carnaval”, ni es permetien les celebracions públiques tal com es coneixien. Només després de la transició a la democràcia, a finals dels anys setanta, el Carnestoltes va poder recuperar-se oficialment arreu, com a festa popular, lliure i oberta a tothom.

Aquestes interrupcions ens recorden quelcom molt important: la festa només existeix quan hi ha llibertat per expressar-se, gaudir i conviure des del respecte i el diàleg. Avui podem donar gràcies per viure en temps on podem celebrar lliurement, sense pors ni prohibicions, i on la nostra expressió i alegria no són reprimides.

REFLEXIÓ 

El Carnestoltes no és només disfresses i gresca.

És una manera de celebrar la vida, la diversitat i la creativitat humana.

Quan aquesta llibertat s’ha vist restringida a causa de prohibicions, violència o por, la festa s’ha vist afectada. Però quan hi ha respecte, convivència i pau, la comunitat la fa seva, la recupera i la transforma en un espai de benestar compartit.

Què significa per tu poder celebrar una festa com el Carnestoltes?

Com podem garantir que la nostra convivència sigui tan lliure i respectuosa com cal perquè tota la gent pugui celebrar la vida?

PREGÀRIA 

Senyor,

et donem gràcies per la festa del Carnestoltes, per la música, les disfresses i la riquesa que aporten la creativitat i l’alegria.

Recorda’ns que la llibertat de celebrar és un regal que es construeix amb respecte cap als altres.

Que sapiguem viure amb alegria sense fer mal, amb imaginació sense exclusions, i amb diversitat sense divisions.

Ajuda’ns a construir una convivència plena de pau i respecte perquè tothom pugui celebrar la vida junts, amb llibertat i cor obert.

DIMECRES 11: L'EMPATIA

 La cançó Running Up That Hill de Kate Bush parla del desig profund de canviar llocs amb algú, de sentir el que l’altre sent i comprendre les seves dificultats.

Moltes vegades ens trobem amb conflictes o malentesos perquè només veiem el nostre punt de vista i oblidem que cada persona té les seves lluites, pors i dolor.

La vida pot ser dura, i tots portem carmes i obstacles invisibles.

Si intentéssim “córrer la muntanya” de l’altre, encara que només sigui per un instant, aprendríem a ser més compassius, respectuosos i pacífics.

La pau no és només absència de conflicte, sinó la voluntat de comprendre i estimar malgrat les dificultats.

Reflexió:

Qui és algú a qui pots intentar comprendre avui, encara que et costi?

Quins petits gestos podries fer per caminar una mica la seva muntanya?

Pregària:

Senyor, ajuda’ns a posar-nos al lloc dels altres,

a mirar amb empatia, escoltar amb cor obert i comprendre sense jutjar.

Que sapiguem construir ponts en lloc de murs,

i que cada acció nostra contribueixi a la pau i la comprensió.

DIMARTS 10: TEAMWORK

L'EQUIP

Hi havia una vegada un equip de futbol de nens i nenes que sempre volien ser els protagonistes. Cada jugador volia marcar gols i brillar, però de vegades oblidaven passar la pilota als companys. Els partits es tornaven difícils, ja que els altres equips aprofitaven que no jugaven junts.

Un dia, l’entrenador els va parar i els va dir:

— La victòria no depèn d’un sol jugador, sinó de tots els que treballeu junts.

Aleshores, van començar a practicar passar la pilota, ajudar-se i animar-se mútuament. Van descobrir que quan treballaven en equip, no només guanyaven més partits, sinó que també gaudien més del joc. Cada gol celebrat era un gol compartit, i cada derrota es convertia en una oportunitat per millorar junts.

Reflexió

El futbol ens ensenya que cada persona té un paper important dins de l’equip. Alguns són porters, altres defenses, altres centrals o davanters, i a cadascú se li dona millor una cosa diferent. Quan aprofitem les habilitats de cadascú i ens ajudem mútuament, l’equip funciona millor i tots podem aconseguir els objectius.

Aquesta lliçó no és només per al camp de futbol, sinó també per a l’escola i la vida: tots tenim talents diferents i quan cooperen junts, som més forts i podem gaudir més del que fem.

Pregària 

Senyor,

ajuda’ns a treballar en equip,

a escoltar i cuidar els companys,

a valorar les habilitats de cadascú,

i a descobrir que jugar i viure junts amb respecte i alegria és la veritable victòria.

DILLUNS 9: QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Agafeu un paper i mentre escolteu la cançó, aneu anotant tots els personatges que s’esmenten i que coneixeu. Després, penseu i comenteu per què els coneixeu: els heu vist a la televisió, a llibres, a pel·lícules, a alguna història que us ha explicat algú?

La cançó de Sisa ens recorda que la vida és plena de sorpreses i moments inesperats. Qualsevol nit, fins i tot la més fosca, pot aparèixer el sol i il·luminar el nostre camí.

A vegades pensem que les coses no canviaran mai, que els problemes ens atraparan per sempre, però la vida sempre té una manera de sorprendre’ns si estem oberts a veure-la i viure-la amb alegria.

Aquest missatge ens convida a gaudir del moment present, sense deixar que la por o les preocupacions ens paralitzin, a buscar la llum en els moments difícils, encara que sembli impossible, i a ser creatius i espontanis, com la música de Sisa, i trobar alegria en coses senzilles.

REFLEXIÓ

• Com pots buscar alegria i esperança encara en dies difícils?

• Què faries si decidissis viure amb més optimisme i creativitat, com diu la cançó?

PREGÀRIA

Senyor,
ajuda’ns a veure la llum fins i tot en les nits fosques,
a trobar esperança quan tot sembla complicat,
i a gaudir de cada instant amb alegria i coratge.
Que sapiguem sorprendre’ns de la vida, com el sol que apareix de nit,
i que els nostres gestos i paraules portin llum i alegria a tots els que ens envolten.

DIVENDRES 6: CONTAGIEM FELICITAT!

La cançó Shiny Happy People del grup R.E.M. ens recorda que la felicitat creix quan es comparteix.

Els petits gestos, un somriure, una paraula amable, un acte de bondat, poden transformar el dia de les persones que ens envolten.

Moltes vegades ens concentrem en els problemes, en les dificultats i en les coses que no surten bé.

Però aquesta cançó ens recorda que la pau i l’alegria comencen amb nosaltres, amb la nostra actitud positiva i generosa.

Quan escollim ser “shiny happy people”, contagiem esperança i serenitat, i fem que el món al nostre voltant sigui una mica millor.

Reflexió:

Quin petit gest pots fer avui per fer algú més feliç?

Com pots ser una llum per als altres encara en moments difícils?

Pregària:

Ajuda’ns, Senyor, a veure la bellesa en les coses petites,

a compartir alegria i bondat amb els altres,

i a ser conscients que els nostres gestos poden fer la diferència.

Que els nostres somriures i paraules contribueixin a un món més amable i ple de pau.

DIJOUS 5: ELS ULLS TANCATS

En el vídeo, un professor afronta un conflicte entre nens: una nena perd un rellotge molt valuós i un nen l’ha robat.

El professor rebusca les butxaques de tots els nens amb els ulls tancats. No mira qui té el rellotge, no busca culpables ni jutja. Només actua amb calma i respecte, buscant restaurar el que s’ha perdut.

El fet de tenir els ulls tancats és molt significatiu:

• No jutjar per les aparences: no es deixa portar per sospites, rumors o prejudicis.

• Actuar amb imparcialitat: només se centra en solucionar el problema, sense humiliar ningú.

• Respectar la dignitat dels altres: els nens no se senten acusats, sinó acompanyats mentre es resol la situació.

Aquest petit gest ens mostra que la veritable empatia i justícia no necessita mirar, controlar o condemnar, sinó que es fonamenta en el respecte i la bondat.

Reflexió 

• Què significa tenir els ulls tancats mentre ajudem algú?

• Com podem aplicar imparcialitat, respecte i discreció a les nostres accions diàries?

• Quins gestos petits, silenciosos i sense recompensa poden fer que els altres se sentin respectats i cuidats?

Pregària 

Senyor,
ajuda’ns a veure més enllà de les aparences.
Que sapiguem actuar amb justícia, respecte i empatia, com el professor que rebuscava amb els ulls tancats.
Ensenya’ns que no cal jutjar ni humiliar, sinó acompanyar, escoltar i restaurar el que s’ha perdut.
Que els nostres gestos, encara silenciosos i humils, deixin una empremta de bondat i pau en els altres.