DIJOUS 29: QUÈ ÉS LA PAU?

 Quan li preguntes a una persona què és la pau, què et respon?

Potser et diu que la pau és aquell moment en què tothom gaudeix de llibertat, sense guerres, sense fam, amb igualtat entre persones de totes les races i cultures.

Però la pau no té la mateixa mida per a tothom.
Per algunes persones pot ser un minut sense violència enmig d’una guerra, veure els seus fills feliços malgrat les dificultats, o simplement compartir un àpat calent en un dia difícil.
Això també és pau.

Ara és el moment de la veritat:

Què fas tu perquè hi hagi pau al teu voltant i al món?

 

Pregària:
Senyor, ajuda’ns a entendre que la pau no és només un desig, sinó una actitud i un gest.
Que sapiguem ser generosos, respectuosos i compassius amb els altres, i que els nostres actes petits contribueixin a construir un món més just i serè.
Que la nostra manera de viure sigui un reflex de pau, encara que sigui només en un minut o en un petit gest diari.

DIMECRES 28: ELS GESTOS QUE FAN LA DIFERÈNCIA

 

En el curtmetratge Cocodrilo, veiem com una mare intenta apropar-se al seu fill, connectar amb ell i transmetre-li un missatge important des del cor. Tot i el soroll i les distraccions del dia a dia, ella decideix trencar la distància, parlar amb sinceritat i buscar la reconciliació.

A vegades, nosaltres també ens deixem portar per discussions petites, malentesos o baralles que no porten enlloc. Perdem temps i energia en conflictes absurds quan podríem invertir-los en fer les paus, comprendre l’altre i cuidar les relacions.
La pau comença quan deixem de discutir per coses insignificants i ens concentrem en el que realment importa: les persones que estimem i el respecte mutu.

Reflexió: Quantes vegades deixes que discussions petites t’allunyin dels altres?

Quin gest pots fer avui per fer la pau i no perdre temps en conflictes inútils?

Pregària:
Senyor, ajuda’ns a veure quan val la pena discutir i quan cal deixar anar el que no importa.
Que sapiguem trencar les distàncies amb paraules i gestos de pau, i que aprenguem a reconciliar-nos sense esperar que l’altre faci el primer pas.
Que el nostre temps i energia es dediquin a cuidar els altres i a construir harmonia.

DIMARTS 27: LES PEDRES A LA MOTXILLA

Un noi es queixava constantment de tot: dels companys, dels professors, de la vida...

Un dia, el seu avi li va donar una motxilla buida i li va dir:
— Cada vegada que guardis rancor o ràbia cap a algú, posa-hi una pedra.

Al cap d’uns dies, la motxilla pesava tant que el noi ja no podia caminar dret.
— Avi, pesa massa —va dir cansat.
— Exactament això fa l’odi i la falta de perdó —va respondre—. Ningú més carrega la teva motxilla, només tu.

Aquest divendres celebrarem el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, recordem que la pau no comença en grans discursos ni lluny de casa nostra. La pau comença quan decidim buidar la motxilla, quan deixem anar el rancor, la violència, les paraules que fan mal i les discussions absurdes.

Reflexió:
Quines pedres portes avui a sobre?
Quina pedra podries deixar anar per construir més pau al teu voltant?

Pregària:
Ajuda’ns a descarregar el nostre cor del que pesa.
A deixar anar la ràbia, el ressentiment i l’orgull.
Que siguem persones que caminen lleugeres, sembrant pau amb les nostres paraules i gestos, cada dia.

DILLUNS 26: LA FINESTRA

 En una habitació d’hospital hi havia dos homes greument malalts.

Compartien la mateixa habitació, però només un d’ells tenia el llit al costat de la finestra.

L’altre, havia de passar tot el dia estirat mirant el sostre.

Cada tarda, l’home de la finestra descrivia al seu company tot el que veia a fora:

un parc ple de nens jugant, parelles passejant, gent rient, un llac on nedaven ànecs, arbres que canviaven de color segons l’estació…

Aquelles descripcions eren el millor moment del dia per a l’altre malalt.

Gràcies a les seves paraules, s’oblidava del dolor i viatjava amb la imaginació.

Amb el pas dels dies, però, l’home que no veia la finestra va començar a sentir enveja.

Pensava:

— Per què ell pot veure el món i jo no?

Una nit, l’home del costat de la finestra va començar a respirar amb dificultat.

L’altre el sentia… però no va prémer el botó d’ajuda.

Al matí, l’home de la finestra havia mort.

Dies després, el segon malalt va demanar si podia canviar de llit i posar-se al costat de la finestra.

Era el moment que havia esperat tant temps.

Amb esforç, es va girar per mirar fora…

però no hi havia res.

Només una paret grisa.

Sorprès, va preguntar a la infermera:

— Com és possible? L’home que era aquí descrivia un parc meravellós…

La infermera li va respondre amb suavitat:

— Aquell home era cec.

No veia res.

Però volia que tu et sentissis millor.

Reflexió

De vegades, la pau no ve del que tenim, sinó del que som capaços d’oferir als altres.

Aquell home, tot i el seu patiment, va decidir regalar esperança, bellesa i consol.

Quina mirada estàs oferint tu als altres?

Construeixes pau o la trenques amb les teves actituds?

DIVENDRES 23: LA PAU

QUÈ ÉS LA PAU??

Tothom parla de la pau i diu que la vol.
Però si realment la volguéssim, no caldria parlar-ne; seria tan natural com respirar.
Mai he sentit ningú dir: vull aire als meus pulmons,
però sí: vull pau al món.

La pau no es crea amb paraules. No n’hi ha prou parlant dels conflictes ni dels atemptats del món.
La pau comença amb gestos petits i reals: donar una mica del que tenim, escoltar amb atenció, ajudar qui ho necessita.
Són aquests petits actes els que construeixen un món més just i tranquil.

La pau no és només un concepte abstracte, és un conjunt de valors humans: respecte, empatia, solidaritat i bondat.
Cada decisió, cada gest compta.

Quin petit gest pots fer avui per viure la pau al teu voltant?

Pregària:
Avui, que ens acostem al Dia Internacional de la Pau (30 de gener), gràcies per recordar-nos que la pau comença en cadascun de nosaltres.
Ajuda’ns a ser persones que actuen amb bondat, escolten amb el cor obert i treballen perquè el món sigui un lloc més just i serè.
Que la nostra manera de viure sigui un reflex de pau.

DIJOUS 22: LLIÇONS PER A LA VIDA

 Aquesta cançó recull frases que molts hem escoltat des de petits i que venen de pel·lícules que ens han marcat la infantesa i l’adolescència. En ella s’expressen valors com el valor de ser qui som, la importància de seguir endavant amb coratge, acceptar les emocions, tenir esperança, estar agraït i cercar el que realment importa a la vida. És com un homenatge als aprenentatges que ens han deixat aquests personatges que van créixer amb nosaltres.

Algunes de les idees que hi suren són:

• Que tot és possible, fins i tot l’impossible, si ho intentem.

• Que les virtuts estan amagades a vegades sota la superfície i la bellesa està en l’interior.

• Que la valentia no és no tenir por, sinó saber que ets més valent del que creus.

• Que l’amistat i la família són un suport que ens acompanya sempre.

• Que la nostra identitat i el que ens fa únics són tresors que val la pena protegir.

Aquesta cançó no només et fa recordar personatges Disney, sinó que et fa pensar en allò que has après en la teva pròpia vida i en com això t’ha fet ser qui ets ara. 

Escolta la cançó i anota en un paper:

Quina frase de la cançó t’ha representat més?
Quina t’ha agradat més i per què?
Hi ha alguna cita que t’hagi ajudat en un moment difícil de la teva vida?

DIMECRES 21: BRILLEM SENSE POR

 A vegades ens amaguem.

Amaguem el que sentim, el que pensem, el que realment som, per por de no agradar, de fallar o de no ser suficients.

Aquesta cançó parla de deixar enrere la por, de creure en un mateix i d’atrevir-se a brillar tal com som.

No sempre és fàcil confiar en les pròpies capacitats, però quan ho fem descobrim que tenim una força interior molt més gran del que pensàvem.

Creure en tu no vol dir ser perfecte, vol dir acceptar-te, avançar i no rendir-te.

Et permets ser tu mateix/a o encara t’amagues per por del que diran?