DIMARTS 2: L'ESFORÇ VAL LA PENA

Si veritablement volem aconseguir un objectiu, no hem de somiar, hem de fer petits passos, dia rere dia, i ho aconseguirem. 

DILLUNS 1: EL PODER DE L'ACTITUD

L’actitud davant la vida, davant els problemes, davant la tempesta … marca una gran diferència. El més freqüent és quedar protestant quan les coses no surten com un voldria. Asseure a criticar. Exigir que altres facin. Analitzar des de la teoria. Protestar sense moure un dit.

Tot canvia quan un decideix posar-se mans a l’obra. Llavors, no hi ha arbre, per gran que sigui, que no es pugui moure.  

DIVENDRES 28: ESFORÇ AMB SENTIT

 
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora". 
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa". 
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria. 

DIJOUS 27: EL PERDÓ I EL SABER PERDONAR

La cançó que escoltareu ara, tracta del valor de perdonar i saber demanar perdó. Normalment els adolescents d’avui en dia estem tant acostumats a enfadar-nos per coses tant insignificants que es necessària la reconciliació, ja que la vida ens portarà més problemes a enfrontar-nos. T’ha de compensar més el perdó que el fet d’estar enfadat amb algú. La cançó ens  ensenya que de vegades cal reprimir-nos i treure el nostre orgull a fora i actuar adequadament i demanar perdó. El més important de tot això no és el fet de demanar perdó, perquè aquesta paraula no té cap significat si no t’adones de l’error. 

DIMECRES 26: ELS FONAMENTS

  

 

Mt 7, 24-27 

Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca.  Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca.  En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa. 

 

Estàs construint la teva vida sobre sorra o sobre roca?

 

DIMARTS 25: DONAR-HO TOT O JUGAR A MITGES?

 

Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip … 

Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin. 

Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs? 

«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ». 

«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone 

 

DILLUNS 24: LA RECERCA

  

 
Cercar forma part de la nostra vida, és una disposició necessària. Cerco allò que necessito, allò que m’agrada, allò que em diverteix, que em distreu, que em forma, allò que penso que pot fer-me feliç i realitzar el meu projecte de vida. Hi ha períodes en la vida, però, on la recerca és més evident o més conscient. Una recerca que m’inquieta, que m’anima, que em fa  qüestionar coses i em fa avançar. Altres vegades la meva vida sembla una mica vegetativa, em deixo portar, poso el pilot automàtic i em conformo o m’adapto.

I ara? En quin moment estic?