DIVENDRES 19: C'EST FINI!

 

Quan escoltem “Caminem lluny”, se’ns recorda que la vida és això: caminar. No sempre sabem exactament cap a on, però sí que no ho fem sols. Hem compartit aquest curs amb companys i companyes, amb mestres, amb persones que, d’una manera o altra, han deixat petjada.

Caminem lluny no vol dir fugir, sinó atrevir-nos a anar més enllà: més enllà de les pors, de les dificultats i de les inseguretats. Aquest curs que acabem no és un final tancat, sinó un pas més en el nostre recorregut.

Avui podem mirar enrere amb gratitud… i endavant amb esperança.

Pregària 

Senyor ,

avui et donem gràcies per aquest curs que acabem.

Gràcies per tot el que hem après,

no només dels llibres, sinó també de les persones,

dels errors i dels encerts,

de les rialles i dels silencis.

Gràcies pels companys i companyes de camí,

per les amistats que han crescut,

i també per aquelles que han costat més.

Ajuda’ns a seguir caminant lluny,

amb valentia per afrontar el que vindrà,

amb humilitat per continuar aprenent,

i amb esperança per no perdre mai el rumb.

Fes que aquest estiu sigui un temps de descans i alegria,

i que al proper camí que comencem

sapiguem portar tot el que hem après aquest any.

DIJOUS 18: LA RECTA FINAL

Ja som a la recta final del curs. Sembla que faci quatre dies que començàvem les classes, que retrobàvem companys i professors, que estrenàvem llibretes i que ens preguntàvem com seria aquest nou any. I ara, gairebé sense adonar-nos-en, arribem als últims dies.

Durant aquest curs han passat moltes coses. Hem après continguts nous, hem fet exàmens, treballs, sortides, colònies, excursions i activitats especials. Hem compartit estones de riures, moments de nervis, alegries, decepcions i reptes que hem hagut de superar.

Potser no tot ha sortit sempre com esperàvem. Potser hi ha hagut errors, discussions o dies difícils. Però també hi ha hagut amistats que s'han enfortit, reptes que hem superat i experiències que ens han ajudat a créixer.

Ara és un bon moment per mirar enrere i adonar-nos de tot el camí recorregut. Cada vivència, cada persona que hem conegut i cada experiència compartida forma part de la nostra història d'aquest curs.

Abans d'acabar, val la pena preguntar-nos: què és el que recordaré d'aquest any d'aquí a uns quants anys? Potser no serà un examen ni una nota, sinó aquella excursió, aquella conversa, aquell professor que ens va ajudar, aquell amic que ens va fer costat o aquell moment que ens va fer sentir part d'un grup.

• Quin ha estat el millor moment que has viscut aquest curs?
• Quina experiència recordaràs durant més temps?
• Què has après sobre tu mateix aquest any?
• A qui t'agradaria donar les gràcies abans d'acabar el curs?

Pregària

Senyor,

quan arribem al final d'aquest curs, et donem gràcies per tot el que hem viscut.

Gràcies pels moments d'alegria, pels aprenentatges, per les amistats i per totes les persones que ens han acompanyat al llarg d'aquest camí.

Gràcies també per les dificultats, perquè ens han ajudat a créixer, a ser més forts i a descobrir capacitats que potser no sabíem que teníem.

Ajuda'ns a conservar els bons records, a aprendre dels errors i a valorar tot allò que hem compartit.

Que acabem aquest curs amb el cor ple d'agraïment i amb il·lusió per tot allò que encara ens espera.

DIMECRES 17: LA GALLINETA VERMELLA

 Hi havia una vegada una gallineta vermella que vivia en una granja amb un gos, un gat i un ànec.

Un dia va trobar uns grans de blat.

—Qui m'ajudarà a sembrar aquest blat? —va preguntar.

—Jo no —va dir el gos.

—Jo no —va dir el gat.

—Jo no —va dir l'ànec.

Així que la gallineta ho va fer tota sola.

Al cap d'uns mesos, el blat ja havia crescut.

—Qui m'ajudarà a collir-lo? —va preguntar.

—Jo no —va dir el gos.

—Jo no —va dir el gat.

—Jo no —va dir l'ànec.

I la gallineta el va collir tota sola.

Després va portar el blat al molí per convertir-lo en farina.

—Qui m'ajudarà a portar el blat al molí? —va preguntar.

—Jo no —va dir el gos.

—Jo no —va dir el gat.

—Jo no —va dir l'ànec.

I la gallineta ho va fer tota sola.

Quan va tenir la farina preparada, va dir:

—Qui m'ajudarà a fer un pastís?

—Jo no —va dir el gos.

—Jo no —va dir el gat.

—Jo no —va dir l'ànec.

I la gallineta va preparar el pastís tota sola.

Quan el pastís va sortir del forn, feia una olor deliciosa.

Llavors la gallineta va preguntar:

—Qui es vol menjar aquest pastís?

—Jo sí! —va dir el gos.

—Jo sí! —va dir el gat.

—Jo sí! —va dir l'ànec.

La gallineta els va mirar i va respondre:

—Quan necessitava ajuda, ningú no va voler col·laborar. Per tant, el pastís me'l menjaré jo.

I així ho va fer.

Reflexió 

La història de la gallineta vermella ens recorda que els resultats no arriben per casualitat. Darrere de les coses que valen la pena hi ha esforç, constància i responsabilitat.

Això passa a l'escola, però també en molts altres àmbits de la vida: en una família, quan tothom col·labora amb les tasques de casa; en un equip esportiu, quan tots els jugadors s'entrenen i s'esforcen; o en un grup d'amics, quan cadascú aporta el seu temps i la seva ajuda quan cal.

És fàcil voler gaudir dels beneficis, però no sempre és tan fàcil assumir la part de feina que ens correspon. La gallineta ens ensenya que participar de veritat vol dir comprometre's durant tot el camí, no només quan arriba el moment de rebre el premi.

Quan cadascú aporta el seu granet de sorra, les dificultats es comparteixen, les tasques es fan més lleugeres i els resultats són millors per a tothom.

Pregària

Senyor,

ajuda'm a ser responsable amb les meves tasques,

a col·laborar quan algú necessiti ajuda

i a valorar l'esforç de les persones que treballen cada dia.

DIMARTS 16: EL CAMÍ QUE ENCARA ESTÀ PER FER

Conta una antiga història que un jove caminant va arribar a la vora d’un gran riu. Necessitava travessar-lo per arribar al poble on vivia la seva família, però no hi havia pont, ni barca, ni cap camí visible.

Va passar hores lamentant-se i preguntant-se per què la vida li posava aquell obstacle. Fins que una dona gran que pescava a la riba li va dir:

—Mires tant el riu que no veus les pedres.

El jove va mirar amb atenció i va descobrir unes petites roques que sobresortien de l’aigua. No formaven un pont complet, però n’hi havia prou per fer el primer pas. Després el segon. I després un altre.

Quan va arribar a l’altra banda, va comprendre que el camí no existia abans de començar-lo.

Reflexió

Sovint esperem que els problemes desapareguin o que aparegui una solució perfecta abans d'actuar. Però, com el jove de la història, no necessitem veure tot el camí per començar. N'hi ha prou amb identificar el següent pas possible. Les grans travesses de la vida no es fan d'un sol salt, sinó avançant de pedra en pedra. Com deia Miquel Martí i Pol: «Tot està per fer i tot és possible.».

Pregària

Senyor,

quan només vegi obstacles, ajuda'm a descobrir les pedres que em permeten avançar.

Dóna'm coratge per fer el primer pas i confiança per continuar.

DILLUNS 15: EL REGAL DEL TEMPS

La cançó Vent que mou el temps ens recorda que la vida no s'atura. El temps passa ràpidament, els dies van avançant i nosaltres anem canviant amb cada experiència que vivim.

Sovint passem massa temps pensant en allò que vam fer o que hauríem volgut fer diferent. Però la cançó ens convida a mirar endavant, a deixar que el passat ens ensenyi sense quedar-nos-hi atrapats. Igual que el vent mou els núvols i els gira-sols busquen la llum, nosaltres també estem cridats a continuar caminant, aprenent i creixent.

Cada dia és una oportunitat nova. No podem canviar el que ja ha passat, però sí decidir com vivim el present i com construïm el futur.

Hi ha alguna cosa del passat que necessito deixar anar per poder viure millor el present?

Pregària

Senyor,

tu que coneixes el nostre passat, el nostre present i el nostre futur,

ajuda'ns a viure cada dia amb confiança i esperança.

Que no quedem atrapats en els errors o les preocupacions d'ahir, sinó que aprenguem d'allò que hem viscut i continuem caminant amb il·lusió.

Dona'ns la serenor per acceptar el que no podem canviar, la valentia per aprofitar les oportunitats d'avui i la confiança per seguir la llum que ens guia.

Que, com el vent que mou el temps, sapiguem avançar, créixer i descobrir la bellesa de cada moment.

DIVENDRES 12: PAREM ATENCIÓ

 Cada dia compartim moltes hores amb els nostres companys, però sovint només veiem allò que mostren per fora. Veiem somriures, bromes, converses o silencis, però no sempre sabem què està passant realment dins de cada persona.

Potser hi ha algú que està passant per un moment difícil a casa, que se sent sol, que té por, que està preocupat o que necessita sentir-se escoltat. Moltes vegades, les persones que més necessiten ajuda no són les que la demanen més fort, sinó les que pateixen en silenci.

Per això és important aprendre a mirar els altres amb atenció i sensibilitat. Un bon amic no és només qui comparteix els moments fàcils, sinó també qui sap detectar quan algú necessita suport, una paraula amable o simplement algú que l'escolti.

No podem solucionar tots els problemes dels altres, però sí que podem fer una gran diferència amb petits gestos: interessar-nos per un company que està sol, incloure algú en una conversa, preguntar sincerament "Com estàs?" o avisar un adult si veiem que algú ho està passant malament.

Una classe esdevé una veritable comunitat quan ningú no se sent invisible.

• Hi ha alguna persona al meu voltant que necessiti més atenció, escolta o ajuda de la que jo li estic donant?

Pregària

Senyor,

ajuda'ns a mirar els altres amb els teus ulls.

Fes-nos sensibles al sofriment de les persones que tenim a prop i ensenya'ns a detectar quan algú necessita ajuda, encara que no la demani.

Dona'ns un cor atent per escoltar, una mà disposada a ajudar i paraules que portin consol i esperança.

Que ningú del nostre entorn se senti sol, ignorat o exclòs.

Ajuda'ns a construir una comunitat on tots ens sentim acollits, estimats i valorats.

DIJOUS 11: COSES QUE NO PASSEN DE MODA

Sovint sentim dir que avui dia s'ha perdut una mica el respecte. A vegades ho veiem en la manera de parlar, en les formes amb què ens dirigim als altres o en la dificultat d'escoltar opinions diferents sense enfadar-nos.

Les persones grans sovint expliquen que abans era més habitual saludar, donar les gràcies, cedir el pas o utilitzar fórmules de cortesia quan es parlava amb els adults. Els temps canvien, però hi ha valors que no haurien de passar mai de moda: el respecte, l'educació, l'amabilitat i la consideració envers els altres.

Respectar no vol dir tenir por ni obeir cegament. Respectar és saber tractar cada persona amb dignitat, independentment de la seva edat, les seves idees o la seva situació. És escoltar abans de jutjar, parlar amb correcció i reconèixer que tots mereixem ser tractats amb consideració.

Una societat millor no es construeix només amb grans decisions, sinó també amb petits gestos quotidians: un bon dia, un si us plau, un gràcies, una disculpa sincera o una estona d'escolta.

• Com tracto les persones grans? 
• Les meves paraules i actituds transmeten respecte als qui m'envolten?

Pregària

Senyor,

ajuda'ns a tractar totes les persones amb respecte i amabilitat.

Ensenya'ns a escoltar abans de parlar, a utilitzar paraules que construeixin i no que facin mal, i a valorar l'experiència i la saviesa de les persones grans.

Que mai no ens falti educació, humilitat i capacitat per reconèixer els nostres errors.

Fes que siguem joves que deixin empremta per la seva bondat, el seu respecte i la seva manera de tractar els altres.