El Carnestoltes, també conegut com a Carnaval, és una festa molt antiga que se celebra just abans de la Quaresma, un temps de reflexió i dejuni per a moltes persones. És un moment de disfresses, música, alegria i un revulsiu de llibertat i creativitat enmig de l’hivern.
Però al llarg de la història, no sempre s’ha pogut viure aquesta festa amb llibertat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936–1939), les autoritats van prohibir oficialment la celebració del Carnestoltes, buscant imposar sacrifici i disciplina enmig de la gravetat dels temps i les penúries que vivia la població.
Després, durant el règim franquista, la festa va ser retirada de moltes àrees i s’hi va aplicar una censura estricta: no es podia usar la paraula “Carnaval”, ni es permetien les celebracions públiques tal com es coneixien. Només després de la transició a la democràcia, a finals dels anys setanta, el Carnestoltes va poder recuperar-se oficialment arreu, com a festa popular, lliure i oberta a tothom.
Aquestes interrupcions ens recorden quelcom molt important: la festa només existeix quan hi ha llibertat per expressar-se, gaudir i conviure des del respecte i el diàleg. Avui podem donar gràcies per viure en temps on podem celebrar lliurement, sense pors ni prohibicions, i on la nostra expressió i alegria no són reprimides.
REFLEXIÓ
PREGÀRIA

