Ulisses va preparar un viatge que havia de canviar la seva vida. S’escarrassava per fer classes extres de geografia i d’idiomes. En canvi, no feia cas del lloc on havia d’anar ni quins mitjans li calien. Només pensava fugir d’estudi; l’important era viatjar.
Van començar a ploure-li les dificultats en adreçar- se a l’agència de viatges. El dependent va fer-li unes preguntes rutinàries, però Ulisses no va saber respondre a l’hora de concretar el lloc.
—No vull anar a Mèxic, ni a Grècia, ni a Itàlia; l’Índia no em fa gràcia.
—Anglaterra no m’atreu; Àfrica em fa por; Austràlia massa lluny; Alemanya massa a prop.
—Escolti: poc podem fer si no ens diu un destí.
Ulisses va quedar desconcertat. Mai no havia pensat que viatjar fos tan complicat.
A la nit va tenir un somni: es va trobar al bell mig d’un enorme aeroport, mirant les sortides de centenars d’avions. De sobte va presentar-se davant d’ell un personatge famós: era el primer pilot que el 1927 havia travessat l’Atlàntic. Havia vist aquest personatge en una d’aquelles pel·lícules en blanc i negre. Tot somrient va dir-li:
—Tots aquests avions estan preparats, però és el pilot qui ha de decidir on han d’anar.
De bon matí, va pensar: És elemental, abans de començar el viatge he de saber on vull anar!
1. I tu, has pensat quina ruta vols iniciar aquest nou curs?
2. Què necessites per poder arribar a bon port?
