DIMARTS 25: DONAR-HO TOT O JUGAR A MITGES?

 

Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip … 

Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin. 

Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs? 

«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ». 

«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone 

 

DILLUNS 24: LA RECERCA

  

 
Cercar forma part de la nostra vida, és una disposició necessària. Cerco allò que necessito, allò que m’agrada, allò que em diverteix, que em distreu, que em forma, allò que penso que pot fer-me feliç i realitzar el meu projecte de vida. Hi ha períodes en la vida, però, on la recerca és més evident o més conscient. Una recerca que m’inquieta, que m’anima, que em fa  qüestionar coses i em fa avançar. Altres vegades la meva vida sembla una mica vegetativa, em deixo portar, poso el pilot automàtic i em conformo o m’adapto.

I ara? En quin moment estic? 

DIVENDRES 21: SANTA CECÍLIA

Demà celebrem Santa Cecília, la patrona dels músics.

 
Pare, 
gràcies per la música 
i per les persones que fan música. 
 
Segur que molts d’ells han passat hores i 
hores aprenent a tocar algun instrument i 
escrivint partitures per a que els altres les 
disfrutem. 
 
La música ens dóna alegria, 
quan cantem ens sentim tots més a prop. 
 
Gràcies, Senyor, 
pel tresor de la MÚSICA 

DIJOUS 20: EL PODER DE L'AMISTAT

 

Avui algunes frases que ens poden ajudar a entendre el valor de l'amistat: 
 
- Un amic és aquell que et dóna la llibertat de ser tu mateix 

- La veritable amistat arriba quan el silenci entre dos transcorre de forma amena. Erasme de Rotterdam 

- M'agraden els amics que tenen pensaments diferents perquè et fan veure el problemes des de tots els angles. Nelson Mandela 

- Un amic és el que sabent tot de tu, segueix sent el teu amic. 

- Els amics són aquells que t'aixequen quan els altres encara no s'han adonat que has caigut. 

I tu, com definiries un BON AMIC? 

DIMECRES 19: TIRAR FLORETES

 

Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi. 

Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent: 

—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell. 

I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda. 

DIMARTS 18: QUIN ÉS EL TEU PARADÍS?

 

 La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut.  D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual. 

I EL TEU PARADÍS, QUIN ÉS?

DILLUNS 17: ESCALES MECÀNIQUES

 

La rutina ens deixa atordits. Sembla que sempre repetim els mateixos moviments, no sortim d'allà. I ens fa l'efecte que estem donant voltes en un món ben petit. Però l'important no és la quantitat, sinó la qualitat. La direcció de la vida, quina és? 

D'escales mecàniques, n'hi ha que pugen, i n'hi ha que baixen. Si volem enlairar la gent i acostar-los a Déu, no importa que rere l'últim graó ens enfonsem de nou a donar la volta, com els graons mecanitzats i les seves baranes, que no paren en aquest cercle virtuós: tot el circuit per més tancat i petit que sembli n'acompanyarà molts cap a dalt, a la llarga, i aquest n'és l'objectiu. 

Avui que recomenço la mateixa rutina, Jesús, ajuda'm a elevar els qui m'envolten, com escales mecàniques per als altres.