Un dels somnis més recurrents és enfonsar-se o caure de les altures, sobretot quan vivim moments d’ànsia. Provem de pujar, però és inútil perquè cada vegada llisquem més, sense possibilitat de retornar a l’estabilitat.
Som presoners de les nostres pors més profundes, a les que no encertem ni a posar nom. Som esclaus de la obscuritat, com Golum del Senyor dels Anells, de Tolkien, captiu de l’anell màgic de Sauron. És expulsat pels seus veïns i cada vegada viu més sota terra, sense poder suportar la llum del sol. Per Golum, l’anell esdevé el seu tresor i l’única raó de la seva vida. Tots experimentem episodis semblants a la nostra vida, on anem a refugiar-nos a Jericó, el poble més enfonsat sota el nivell del mar. A l’Evangeli, és símbol dels abismes on la persona s’ha perdut, el lloc on no es pot de nou ascendir, allà on no hi ha esperança; però justament és on Jesús ens vol rescatar dels nostres inferns personals. Són els espais on ens hem aixoplugat, perquè ens hem sentit exclosos, on hem estat rebutjats, on no ens hem sentit estimats com Golum.
Per tant Jesús és la nostra esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada