Un dia em van fer aquesta
pregunta: tu, per què creus en Déu?
La meva primera resposta va ser
“perquè els meus pares m’han transmès la fe”. Sé que els meus pares no són
perfectes, però també he de dir que han intentat donar-me les millors eines per
viure la meva vida el millor possible. I he de dir que creure en Déu a mi em fa
bé, em fa sentir no un més en un planeta de més de 7 mil milions de persones,
en un univers gairebé infinit, sinó una persona estimada que té la necessitat
d’escampar l’amor que rebo cada dia d’Ell.
Com? Intentant tractar els altres
com si fossin el mateix Jesús, malgrat que pensem diferent, que a vegades
l’altre em vegi com un enemic, que siguem tan diferents que no sembli que
tinguem res en comú... Però només pel fet de creure en Déu, tinc la certesa que
l’altre és el meu germà, la meva germana. I què no faria per un germà o una
germana?
I a tu, què et fa millor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada