Zaqueu, és el cap del publicans, és un pecador públic, experimentant la condició d’impur. És com si el pecat es multipliqués. Hi haurà una possibilitat d’existència també per ell o està irremissiblement perdut? Existeix l’esperança?
Si ens sentim molt ofegats, al nostre interior trobem sempre el desig de canviar. Si aquest és autèntic, es transforma en audàcia. Zaqueu decideix sortir del seu isolament encara que no sap com fer-ho. Vol veure a Jesús, però la seva manca d’estatura li impedeix. Però no es rendeix, el seu afany el porta a pujar a l’arbre.
Zaqueu no volia ser descobert, però la mirada de Jesús l’identifica. En aquell moment, segurament esperava una recriminació, una correcció de part de Jesús. Però al seu esguard troba la misericòrdia. De la mateixa forma, quan nosaltres en els moments de crisi pensem en Jesús. La misericòrdia és gratuïta i imprevisible.
Ets tu misericordiós amb totes aquelles persones del teu voltant com Jesús?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada