Dijous i divendres sant, arreu s’ha celebrat la passió i mort de Jesús. Als carrers, moltíssimes persones han participat en les processons, que representen els moments més amargs de la vida de Jesús: des de la pregària de Jesús a l’hort de Getsemaní, passant per la traïció de Judes, la flagel·lació, l’Ecce homo, Jesús portant la creu... fins a Jesús clavat a la creu i posat en el sepulcre.
És una derrota. Aquell que havia
donat proves que era el Fill de Déu, que havia obrat sempre el bé, fent actes
extraordinaris davant dels ulls de tots, ara era abandonat per tothom, fins i
tot per aquells que havien dit que mai l’abandonarien... Ningú. Fins i tot
Jesús, davant de l’odi, el turment, el dolor incessant, se sent abandonat pel
Pare. La fe dels que el seguien es posa a prova. Jesús proclamava la paraula de
Déu i feia trontollar la credibilitat dels mestres de la llei i del poder
religiós. Quin final de vida més decebedor...
Però no. Jesús ens ensenya que la
mort no té l’última paraula. Creiem en el Déu de la vida. I la Pasqua és la
prova que Déu és sempre amb nosaltres, i que també ens espera després de la
vida.
Per tant, res està perdut! Ell
torna entre nosaltres, ens acompanya sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada