…no passa res. O, més ben dit, no és la fi del món. Pot ser per molts motius: un conflicte, algun fracàs, l'excés de treball, l'amor o el desamor, els exàmens que semblen abocar-te a un túnel, la recerca d'horitzons quan tot et sembla insignificant… Hi ha tantes raons per estar fastiguejat de vegades… Ara bé, a la vida hi ha un repte: no enfonsar-te quan se't torça una mica l'existència; no creure que és la fi del món; no caure en espirals de desànim en què sembla que trontolla la teva vida. I això la fa bella i valuosa.
Hi ha dies –o èpoques– en què tot va bé. I hi ha
altres temporades molt més àrides, en què sembla que no puc més. Però, ¿no és
viure reconèixer que els moments bons no estan garantits, ni els dolents tenen
l'última paraula? ¿No cal perseguir allò que estimes, tot i saber que de
vegades el camí no és fàcil?
Em pregunto: Amb quina actitud encaro les dificultats,
contradiccions i revesos de la vida?
@pastoralsj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada