L’altre dia en una conversa amb els amics, parlàvem de coses serioses: valors, principis inqüestionables, conviccions… Fins que tot aquell debat improvisat es va veure estroncat per un comentari: “tot és relatiu!”, que vindria a dir que no hi ha res que sigui important si es mira des d’una perspectiva determinada o si no m’afecta directament. Fins i tot es poden justficar fets que, si es té una mica de consciència, no s’haurien ni de pensar.
Hi ha persones que justifiquen la misèria i
la mort dels altres perquè diuen que al món no hi ha prou recursos per a tots.
Afirmen que el que importa és el jo, l’ara i aquí i que la vida és una jungla i
cadascú ha de mirar per si mateix si vol sobreviure…
No es pot relativitzar la vida. Cadascú de
nosaltres té un valor infinit. En aquest món no sobra ningú. Tot el que fem
importa, encara que no tingui un impacte gaire ampli. No deixem caure els
braços i ens conformem amb el que passa al nostre voltant. Som membres actius
d’una societat que volem millorar, sentint-nos afectats pel que passa al món,
sabent que el germà que pateix a 20000 quilòmetres també és un ésser humà com
nosaltres. No podem restar indiferents davant del dolor aliè. En el moment en
què aquests fets ens resulten indiferents, perdem el valor més gran que tenim:
la nostra humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada