En tota família, quan un membre aconsegueix una fita esperada, o quan algú fa quelcom que és bo per als altres, tothom ens n’alegrem. Els èxits i superació d’un és motiu d’alegria i orgull per a tots, perquè d’alguna manera tots ens sentim part d’ell/a.
Aquests dies tenim molt present amb imatges a les notícies la tragèdia que viuen encara els nostres germans a Turquia i Síria: perdre-ho tot en un moment, la casa, els objectes personals, la seguretat, els projectes de futur… però sobretot la vida dels éssers estimats, la incertesa de trobar algú de la família viu, dels ferits que no se sap si sobreviuran. No els coneixem amb noms i cognoms, no sabem quina cara fan, tot i que sí sabem que són com nosaltres. És una situació que ens ha de tocar de prop, també, perquè en el món totes les persones som part d’una gran família.
Preguem per les persones que encara lluiten per les seves vides, pels que tenen l’esperança de recuperar vius els seus éssers estimats, per les persones que ajuden 24 hores a rescatar persones atrapades entre les runes i les ajudes humanitàries que venen de tot arreu per retornar a aquests paísos desolats la humanitat, proximitat, escalf i esperança que tant necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada