Aquesta setmana celebrarem
el Carnestoltes i, com diu el refrany, "Després de la Candelera,
Carnestoltes ve al darrere". Però també n'hi ha un altre que diu:
"Pel boig, tot l'any és Carnestoltes". I és veritat que hi ha una
certa bogeria en la disfressa i el "canvi de vestit" que, com que no
podem mantenir-la durant tot l’any, la concentrem en uns dies de disbauxa.
Volem tenir l'experiència de no reprimir res, deixar anar els instints i
amagar-nos darrere la
màscara, en l’anonimat, per no ser descoberts.
Però, ¿en aquest món realment podem viure sempre darrere una màscara? ¿O bé ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i donar-nos a conèixer tal com som als altres?
Déu nostre, et demanem avui la maduresa d'una unitat de vida, on la festa i la diversió s'integrin amb la fe, l'entrega i l'Esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada