Si les paraules no van seguides del compromís personal, són com el so de les campanes que el vent s'emporta.
Si la vida, si els actes de les persones, no estan d'acord amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin en defensa d'allò que afirmen ésser els seus més nobles ideals.
Ara és hora de realitats i no de paraules buides de sentit. És hora de comprometre's.
No podem admetre les mitges tintes".
Perquè, ¿què passaria si ningú es comprometés
a res?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada