Un somriure als llavis alegre el nostre cor,
conserva el nostre bon humor,
guarda la nostra ànima en pau,
vigoritza la salut,
embelleix el nostre rostre
i inspira bones obres.
Somriguem als rostres tristos,
tímids, malalts, coneguts,
familiars i amics.
Somriguem Déu amb l'acceptació
de tot el que Ell ens vagi enviant i
tindrem el mèrit de posseir
la mirada radiant del seu rostre
amb el seu amor per tota l'eternitat.
Les paraules de Crist són molt clares,
però hem d'entendre com una realitat vivent,
tal com Ell les va proposar.
Quan Ell parla de fam,
no parla només de la fam de pa,
sinó fam d'amor, fam de ser comprès,
de ser estimat.
Ell experimentà el que és ser rebutjat perquè
va venir entre els seus i els seus no el van voler.
I Ell va conèixer el que és estar sol,
abandonat, i no tenir ningú seu.
Aquesta fam d'avui, que està trencant vides a tot el món,
destruint llars i nacions,
parla de no tenir llar, no només una habitació amb sostre,
però l'anhel de ser acceptat, de ser tractat amb compassió,
i que algú obri el nostre cor per rebre el que se senti abandonat.
Teresa de Calcuta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada