La cançó parteix de la imatge d’una espelma que es va consumint en mig d’un pastís, quina gran imatge! La nostra vida pot ser talment aquest pastís il·luminat, símbol de celebració i festa, però això té un preu: deixar que la vela cremi, deixar que el pastís es comparteixi... i és que “tot allò que no es dona es perd”!
Diu Amaral que vol trobar el seu lloc en el món, gaudir i palpar la vida. Aquest lloc és la pròpia donació, fer de la vida una festa compartida, deixar-se gastar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada