Les capacitats ens vénen donades, són els dons de Déu, i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet estirar al màxim el potencial humà que tots portem a dins.
Els pares pateixen quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen. Senten la temptació de resoldre'ls el problema, de dissoldre les seves contrarietats, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè l'hauran de conrear al llarg de tota la seva vida i sense ell no podran reeixir com a ciutadans.
Fer camí implica un esforç, implica renunciar a coses, si més no, implica renunciar a quedar-nos on som, a deixar la comoditat de la llar per anar vers quelcom promès: el cel nou i la terra nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada