Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.
A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit; comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira. La mare em diu: nena, para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.
A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.
Quants cops no faig les coses que hauria de fer?
Quants cops dono excuses per no fer les coses?
Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monotonia.
Per què fer el que em doni la gana?
Per què fer la mandra? No trobava el sentit a les coses.
Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra, m'havia fet tancar les portes a la meva amiga: L'ALEGRIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada