Hi ha grans paraules, substantius i
verbs, que, a força d’utilitzar-les molt sovint, tenen el perill
que puguin esdevenir vulgars, o, el que és pitjor, poden perdre el
seu més autèntic i profund significat. I, evidentment, seria llastimós que ens
passés a nosaltres.
I aquestes paraules les podríem considerar
les de més profund significat. I, com no?, són les paraules que
s’expressen amb el substantiu “amor” i amb el verb “estimar”.
Qui és capaç de definir el seu més adequat significat? I és evident que no es
pugui definir. I encara ho és més per als qui creiem i posem tota la nostra
confiança en el Déu de Jesús de Natzaret: Pare, Fill i Esperit.
I Jesús mateix ens suggereix que el
contemplem enlairat, com la serp del desert que guaria les ferides.
Nosaltres tot contemplant Jesús enlairat a la creu estem cridats a
ponderar l’amor que Déu ens ha mostrat. I, certament, mai arribarem a
tocar el fons del seu amor. Però en la mida en què hi aprofundim, ens sentirem
moguts a estimar-lo, tot estimant als germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada