Algunes vegades ens pensem que “la sort” depèn d’aquella moneda, d’aquella cua de conill o de qualsevol altra cosa que hem de tenir per tal que no ens passin coses dolentes. O que només ens passin coses bones. Esdevenim supersticiosos. Però la vida no va d'això...
¿Creiem realment que una cosa té el poder perquè tot a la vida
ens vagi bé? O més aviat, som nosaltres qui forgem el nostre destí amb esforç,
dedicació, constància....?
Per als cristians, és imprescindible
dir cada matí “Déu meu, que es faci en mi la teva voluntat”. I per la nostra
banda, cal que fem el millor que sabem i donem el millor que tenim. T’hi apuntes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada