Segurament no coneixem cap pastor que tingui un ramat d’ovelles en el
nostre entorn més proper, però sabem que ser pastor implica molta dedicació,
estar pendent de les ovelles que van buscant menjar pel prat o pels vorals dels
camins, i que seria fàcil que alguna es perdés. També cal estar a l’aguait que
no hi hagi cap perill, ja que les ovelles són animals força vulnerables: ni
tenen dents afilades, ni corren gaire, ni disposen de gaires mètodes d’autodefensa
si els ataca un llop o un gos.
Jesús és el bon pastor. En aquesta imatge, el cos de l’ovella és la terra,
amb uns continents que semblen una mica la llana de les ovelles (així es veu
millor que el món amb tots els homes i dones, els seus problemes, les seves
coses maques o no tan maques) és l’ovella que Jesús condueix amb braç ferm, amb
decisió, amb cara riallera (li agrada guiar, com a tot pastor, el seu ramat, el
seu món).
Qui consideres el guia de la teva vida? Hi confies?
Jesús, guia’ns
en el nostre camí vital, que sapiguem prendre decisions encertades, que sapiguem
valorar les persones que sempre ens acompanyen, sigui de ben a prop, o des de
la distància, amb mirada atenta i confiada. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada