En una conferencia, un estudiant universitari li va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead, quin signe considerava més antic de civilització en una cultura.
L’estudiant esperava que Mead parlés de llances, olles de ceràmica o pedres
de moldre.
Però no, Mead va respondre que el primer signe de civilització en una
cultura antiga era un fèmur que s’havia trencat i després curat.
Mead va explicar que en el regne animal, si et trenques una cama, mors.
No pots fugir del perill, anar al riu a beure o buscar menjar.
Ets una presa fàcil per als depredadors i saquejadors. Cap animal sobreviu
a una cama trencada amb prou temps com perquè l’os es curi.
Un fèmur trencat i curat és l’evidència que algú es va ocupar de quedar-se
amb qui s’havia trencat la cama, va immobilitzar-li la ferida, el va portar a
un lloc segur i el va ajudar a recuperar-se.
Mead va dir que ajudar a algú necessitat és on comença la civilització de
la nostra espècie.
I tu, creus que tenir cura de l’altre ens fa més humans?
Ets conscient dels beneficis que suposa estimar l’altre per a la nostra
societat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada