Jesús,
el Crist,
Deixo
que ressoni ben endins la pregunta: “I per a tu, qui soc jo? Què hi dius?”
M’aturo llargament i escolto aquest silenci profund que m’habita.
No puc respondre la pregunta amb lliçons apreses de memòria o amb frases que manllevi d’altres persones que han parlat de tu...
M’aturo llargament i deixo que el temps pausat marqui el ritme de la meva resposta. Serà la meva. Una resposta que brolla de la vida i la paraula fetes silenci. Que brolla del silenci fet paraula i fet vida. Una resposta formulada des d’incerteses i des de conviccions. Teixida d’experiència i d’anhels.
Des
d’aquesta quietud, amb un gran respecte i confiança goso dir: Tu ets el Crist,
el meu company de camí, aquell que dona sentit a la meva existència. Voldria
que la resposta a la teva interpel·lació fos la meva vida donada, viscuda amb
plenitud i estimant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada