Si trobéssim el temps per escoltar la música de les coses i la respiració dels éssers...
Si trobéssim el temps per aprendre de nou els
gests senzills i espolsar la rutina de tots els replecs de la nostra ànima...
Si trobéssim el temps per encisar-nos i sorprendre’ns, i admirar tot allò de bonic, veritable, i bo que hi ha al nostre entorn... Llavors, i només llavors, coneixeríem, potser, què significa VIURE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada