Aquest diumenge l’Evangeli ens parla
de Jesús acompanyat de tres dels seus deixebles: Pere, Jaume i Joan. En el mont
Tabor, a Galilea, Jesús es transfigura, i els seus vestits es tornen més blancs
que la neu i el seu rostre resplendeix amb tota la seva glòria. Els deixebles
que ho veuen, experimenten un moment de Cel. Tant és la pau i alegria que
senten, que Pere demana a Jesús de fer tres cabanes i quedar-s’hi més temps. Però
Jesús no ve a defugir la realitat del món, sinó a formar-ne part des de les
entranyes i transformar-lo amb la gràcia de Déu i el nostre esforç.
A vegades només ens quedem amb
aquelles paraules, aquelles sensacions que ens deixarien descansant plàcidament
en el conformisme, en l’egoisme de voler només per a mi allò que és bo, deixant
de banda els altres. Però ¿quin és el sentit de l’estar bé si no vaig a la
trobada amb el germà per compartir amb ell la pau, la lucidesa, la bondat i l’amor
del que Déu ens té preparat?
Sapiguem escoltar dins nostre la veu que ens anima a sortir de la nostra zona de confort per ser portadors de llum, esperança i perdó a una humanitat sovint ferida i desconeixedora de l’amor que Déu vessa per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada