Hi ha un límit imperceptible entre prudència i
covardia.
Anomenem prudència la seguretat i la fluixesa.
Anomenem prudència a no comprometre’s,
a no arriscar res personal.
Creiem que, amb l’edat, augmenta la prudència,
sense adonar-nos que creix, també el conformisme.
Tothom parla de prudència, Senyor.
D’una prudència, tanmateix, que és la teva,
endebades la cerquem al teu evangeli.
No ens deixis ser tan prudents
que pretenguem acontentar tothom.
La teva paraula és feridora com una espasa de
doble tall.
A més de les benaurances, has pronunciat també malediccions.
Tot un text ben subversiu.
Fes-nos prou sincers per no anomenar prudència
la covardia, el conformisme, la comoditat.
Que, quan sentim la temptació de la prudència,
recordem que Tu has escollit la feblesa del món per derrocar els forts;
i els ignorants, per confondre els savis.
Puix la prudència del món és enemiga de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada