Cada dia la senyora mandra m'acompanya a tot arreu on
vaig.
A l'hora de llevar-me fa que em quedi al llit una
estoneta més.
Quan és l'hora de començar la feina em quedo estirat al
llit.
A la senyora mandra li encanta la comoditat.
Quantes
vegades no faig allò que hauria de fer?
Quantes
vegades poso excuses per no fer el que cal?
Per què faig
el que em dona la gana?
Per què la
mandra?
Perquè, sense
adonar-me'n, m'ha fet tancar la porta a
la meva amiga: l'alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada