En l’Evangeli d’aquest
diumenge, Jesús compara els que el rebutgen i li volen mal amb la paràbola dels
vinyaters:
Un propietari va plantar una
vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una
torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar
lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als
vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters
van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i
a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més
nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià
el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però
els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és
l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" L'agafaren,
el van treure fora de la vinya i el van matar.
“Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells
vinyaters?(...)”
-Per què creieu que els vinyaters actuen així? Què intenten aconseguir?
-Com creieu que es devia sentir el propietari a qui li havien matat servents i el propi fill?
Fixeu-vos que aquest relat és una premonició del que viurà Jesús: Ell, que sempre havia dit que era el Fill de Déu fet home, que passava fent el bé, guarint físicament i retornant la pau als que demanaven perdó de cor, va ser sentenciat a una mort de creu.
I nosaltres, com vivim la nostra vida? Ens deixem endur pels nostres interessos ? O busquem el bé i intentem viure amb coherència el que creiem amb el que fem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada