En l’evangeli del
diumenge vinent, Jesús, sabent que les altes esferes del poder religiós i les
persones importants del poble qüestionaven
tot el que deia i feia, compara el Regne de Déu amb un rei que celebra el casament del
seu fill. Hi convida tots aquells que coneix i amb qui hi té algun tipus de
vinculació, però cap dels convidats en fa cas i finalment ningú assisteix al
banquet.
En veure això, el rei
decideix enviar els seus criats per tot arreu a convidar tothom que vegin. I és que en un
convit, que és una festa gran, motiu d’alegria per la unió de dues persones que
s’estimen, no es pot donar més importància a les obligacions o a fer el mandrós.
La proposta de vida
que ens fa Jesús no és per respondre amb un “ara no em va bé” o “potser en un
altre moment”. Quan Déu truca a la nostra porta, ens convida a ser feliços i a
escampar aquesta felicitat als altres amb la nostra simpatia, la nostra
generositat i el voler el bé dels que tenim al voltant nostre.
VULGUEM SER FELIÇOS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada