Jesús, amb les seves ensenyances, posava en evidència a les persones que tenien poder, que tenien certa autoritat i que seguien les normes fil per randa.
Per posar-nos en context, fa 2000 anys, els jueus vivien oprimits i governats per l’imperi romà, i això no agradava als jueus, ja que entrava en conflicte amb el que entenien com a l’únic a qui cal adorar i retre culte, que és Déu, i no pas a un emperador, que és un home. Aprofitant aquesta situació, un grup de fariseus envien uns homes a fer aquesta pregunta a Jesús, per tal de posar-lo en un compromís.
”Es lícit o no de pagar tribut al Cèsar?” En altres paraules, ¿cal que
paguem els nostres impostos a l’imperi romà, que ens ha ocupat el nostre territori?
Jesús respon el següent, després de preguntar pel nom de la cara que
apareix a la moneda romana que es paga com a tribut:
“Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que
és de Déu”.
I nosaltres, ¿sabem correspondre al que s’espera de nosaltres en aquest món?
Fer bé la nostra feina, esforçar-nos per aprendre i ser millors, ser bons fills, bons germans, bons amics?
I a Déu, ¿sabem dedicar-li algun moment al dia per dir-li “gràcies per aquest dia”, “perdona’m perquè sovint caic en els mateixos errors”, “ajuda’m en les dificultats”, “vull estimar sempre com tu m’estimes”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada