La setmana passada va començar una altra guerra en el nostre món. Palestins i jueus, famílies destruïdes per les armes, l’odi, la rancúnia... En una guerra no hi ha bons ni dolents, ni millors ni pitjors, només hi ha mort i destrucció. ¿Per què ens costa trobar camins de diàleg, de pau, de voler-se entendre, de créixer i viure plegats? Només quan el cor perdona de veritat, es deixa de retrets i es vol començar de nou, és quan hi ha l’esperança de la vida.
I nosaltres, som gent de pau?
Amb la pregària del Parenostre, demanem plegats la pau a tot arreu, sabent que
Déu ens perdona de la mateixa manera que nosaltres perdonem.
Pare nostre, que esteu en el cel: sigui santificat el vostre nom; vingui a
nosaltres el vostre Regne; faci's la vostra voluntat, així a la terra com es fa
en el cel.
El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui; i perdoneu les
nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu
que nosaltres caiguem a la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada