Qui es vol quedar ancorat en un instant?
Qui no aspira a anar omplint la pròpia vida de relats, trobades, passions, gestos, lliçons, idees i sentiments?
Aquest és el món nostre de joventuts eternes. No va malament
recordar de tant en tant que la vida no és una cosa estàtica ni està feta de
moments congelats. Que cada dia és únic, i en cadascun d’ells anem construint una
història irrepetible i anem recorrent un camí per al qual no hi ha marxa
enrere. Que viure ( i creure) és créixer, sempre, fins al darrer dia. Que la
vida no es va consumint, ben al contrari: es va construint. I el temps que
passa no és temps que vas descomptant, sinó un relat que vas creant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada